03/06/2020

Clàudia Viladrich debuta a la narrativa amb un conte de cançons dels paissos Catalans

Acaba de sortir de l’ou … “Conta’m un cant” (Edicions 96) !!! El debut de Clàudia Viladrich en narrativa , on contes, música i identitat es fusionen.

Es tracta d’ un recull de contes cadascun dels quals homenatgen a un grup dels Països Catalans, a partir d’una història imaginària on surten tots els títols de les lletres de la banda, així com referències diverses als continguts dels seus temes. El pròleg és de Natxo Tarrés, membre dels manresans Gossos, la portada l’ha fet la manresana Judit Moncunill i la correcció lingüística l’escriptor, poeta i amic Daniel Ruiz-Trillo.
I bé, on aconseguir-lo ??? -Demanant-me’l !!! Manresa: Parcir: Àngel Guimerà, 74

El llibre consta de vuit contes: Me’n torno a Sau, Carta a Cuba, Vull per a demà, Cercles viciosos (malgrat tot, sigues feliç), Trepitja fort, Què tal si mes dius que m’estimes (un home tot sol, no sempre se basta), Els binocles d’en Pere i Mentre el món es mou, homenatjant respectivament a Sau, Gossos, Brams, Els Pets, Lax’N Busto, Antònia Font, Els Amics de les Arts i Sopa de Cabra, aprofitant els 25ens aniversaris d’alguns d’aquests, el retorn o el gran èxit de grups de noves fornades. El recull no pretén homentajar tan sols aquests grups, sinó tots aquells que han cantat i canten en la nostra llengua. Tots els personatges reben noms que surten a les cançons de cada grup.

El recull esdevé un homenatge a una música que forma part de mi,de les meves arrels i identitat. ” Ara que estem en temps de crisis, la música al nostre país i feta en la nostra llengua, en canvi, va en alça (…) El recull de contes que tens entre mans pretén retre homenatge a alguns dels grups que més m’han marcat. Malgrat tot, n’hi manquen, el llistat es fa més llarg any rere any. Un homenatge per tota la tasca cultural i de normalització musical arreu del nostre territori. Perquè, què menys que contar-vos el nostre conte. O cantar-vos el nostre cant.”

I, com afirma Natxo Tarrés al pròleg:

“Aquest llibre que tens entre mans és un clar exemple de com la música produeix aquesta sinapsis i com ens permet als humans comunicar-nos els uns als altres fins hi tot sense arribar a conèixer-nos, ni tocar-nos. Quan un exerceix el seu potencial creatiu i es despulla davant dels altres, és un goig veure com altres persones poden recollir aquesta sinceritat i transformar-la en un altra cosa. Això és el que aplaudeixo de la Clàudia, aquest atreviment que tant ens falta, d’agafar una idea, una sensació, emoció, vivència i embolcallar-la amb la teva essència per poder compartir-la als altres. Ella ha trobat una manera, ha cercat dins seu un llenguatge, unes paraules, que fan de pont entre les emocions i fets que li van despertar cançons i melodies que formen part de la seva vida i la de molts d’ altres i ha estat capaç de brindar-nos una continuació, un pas més. Aquí ja no importa qui ha escrit una cançó, el que importa és que algú que s’ha sentit acompanyat per aquesta, ha volgut crear un nou espai, una nova idea, i ens l’ha compartit, en aquest cas en contes, contes que ens apropen al seu univers personal i que conspiren altra vegada per produir- nos sensacions i emocions que permeten que el procés es repeteixi tantes vegades com ens vingui de gust (…) Tots som creadors i cal a vegades que altres ens ho recordin d’una o altra manera. “-

No votes yet.
Please wait...

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

%d bloggers like this: