Missatge del president de la Generalitat amb motiu del Cap d’Any

El president Mas durant el missatge
Moment del Missatge del President Foto : Gencat

S’acaba un any, el 2014, i n’encetem un altre, l’Any Nou que és a punt de començar. Seguint la tradició, m’adreço a tots vosaltres per felicitar-vos les Festes, per desitjar-vos un molt bon Any 2015 i per fer-vos arribar unes breus reflexions sobre el moment, ben decisiu i transcendent, que viu el nostre país.
De totes les festes de l’any, aquestes probablement són les més entranyables per passar amb la família i els amics. És per aquest motiu que el principal record és pels que no tenen el goig i la sort de poder gaudir amb plenitud d’aquests dies, bé per la pèrdua d’algun familiar o amic proper, o bé perquè la salut, el benestar o la feina són motiu de preocupació enlloc de ser-ho de normalitat.
Estic segur que recullo el sentiment de milers i milers de compatriotes nostres si expresso tot l’afecte per aquelles persones que es troben més soles o que estan més necessitades i són per tant més vulnerables. L’any que ara acomiadem ha sigut un any de canvi, de canvis importants.
Per començar, canvis en l’economia. Per primer cop des de l’inici de la crisi, fa set anys, cada trimestre de l’any hi ha hagut creixement econòmic; per primer cop des d’aleshores cada mes de l’any l’atur ha baixat en relació al mateix mes de l’any anterior; per primer cop s’ha creat ocupació i feina de manera sostinguda. Són, tots ells, canvis en la bona direcció. Canvis que confio poder confirmar i accentuar durant l’any 2015.
Tanmateix, les desigualtats socials no s’han reduït. La pobresa, o el risc de caure-hi, no ha disminuït. I encara que hi ha més feina, no n’hi ha per tothom que vol treballar. I mentre això sigui així, no podem donar la crisi per superada. L’estem superant, li estem donant la volta amb l’esforç i l’energia de molts. Però queda camí per recórrer, i per tant no es pot baixar la guàrdia ni un sol mil· límetre. El Govern que presideixo ho té clar i seguirà treballant i esforçant-se per lluitar contra les desigualtats, per defensar els serveis públics fonamentals i per ajudar a crear noves oportunitats.
L’altre canvi de calat que s’ha produït en el 2014 l’ha constituït l’aposta decidida per la transparència i les bones pràctiques de l’Administració. La Llei de la transparència i accés a la informació recentment aprovada pel Parlament, el portal de la transparència impulsat pel Govern i altres mesures en aquesta mateixa línia han situat la Generalitat com a capdavantera de la regeneració democràtica que la societat reclama i exigeix. No vull dir amb això que tot es faci bé; però sí que hi ha el ferm compromís de fer les coses millor; de combatre les irregularitats i les males pràctiques quan hi siguin; d’exigir responsabilitats quan algun governant o servidor públic les cometi; d’administrar els recursos públics amb la mateixa cura que si fossin els nostres, precisament perquè són els de tots. No sempre ha estat així, o com a mínim no ho ha estat prou. Ara, però, hi ha una consciència més extensa i una exigència més gran per eradicar les males pràctiques o les pràctiques dubtoses i per instaurar unes Administracions més àgils, més properes i més transparents. L’altre gran canvi del 2014 és que per primer cop en tres segles els catalans que ho varen voler varen poder votar a favor del futur polític del
país, fins i tot de la llibertat política de Catalunya.
Molts ho varen fer, tants com gairebé dos milions tres-centes cinquanta mil persones. Mai havíem arribat tant lluny. Mai.
Malgrat la prohibició i tota la maquinaria institucional de l’Estat en contra, molts milers de catalans van fer un exercici d’autoafirmació, de respecte, de democràcia i de lliure opinió en llibertat. Un exercici de democràcia que en ple segle XXI hauria de ser normalitat en lloc d’excepció, hauria de convidar al diàleg i a la negociació en lloc de querelles judicials.
Malament quan un Estat decideix querellar-se per la via penal contra aquelles i aquells que faciliten la participació i donen la veu i el vot a la ciutadania. Vol dir que alguna cosa falla, i no pas menor. El 9 de novembre ha estat també una mostra de que la unitat ens dóna força com a país. Sense la implicació de la societat civil, dels voluntaris, dels diferents partits polítics i del Govern no hi hauríem arribat. N’hauríem de prendre bona nota, la unitat suma, ens fa més forts i ens permet avançar de manera més sòlida. La unitat permet fer entendre millor el que volem, com a país i com a societat, i ens dóna moral de
victòria.
La unitat és el que més tem l’Estat. L’Estat ens vol dividits, cadascú pel seu compte. Sap que així som més dèbils i més vulnerables. N’hauríem de ser ben conscients, prendre’n bona nota i actuar en conseqüència. En aquestes properes setmanes caldrà prendre noves decisions complicades i no exemptes de risc. El camí fins el 9 de novembre estava
ple d’obstacles, molts d’externs i alguns d’interns. Tots es varen poder superar. Si aleshores no vaig dubtar en assumir personalment les decisions que creia més adequades, també ho faré en els propers passos que ens pertoca fer com a país. És la meva responsabilitat com a President: no defugir les decisions, per difícils que puguin ser. Mentre tingui la
confiança que m’heu atorgat amb els vostres vots, així ho faré. I seran només els vostres vots, quan arribi el moment, els que configurin elsescenaris de futur que han de seguir guiant les regnes d’aquest país.
Us desitjo el millor per vosaltres i per les persones que estimeu en aquest 2015 que estem a punt de començar. Un any que volem que sigui millor en tots els sentits. Un any que us convido a viure amb intensitat, amb esperança i amb la confiança que sabrem, entre totes i tots, construir una Catalunya millor.
Visca Catalunya!

No votes yet.
Please wait...

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada