Editorial: El dret a decidir dels processos participatius.


Text Pere Sánchez

Castellbell i el Vilar, viu aquest mes, en un procés participatiu amb el nom” Connectant Castellbell”, que no és altra cosa que la participació dels veïns de Bauma i del poble a unes 3 sessions(la darrera es fara el mes d’ abril) sobre com voldrien que fos realment el barri.
L’idea és tan encertada que, en vista de la participació, espero que es repeteixi en altres punts del municipi, sobretot a les urbanitzacions que segurament tenen les seves mancances i així com projectes que podrien millorar aquestes zones a vegades oblidades.
És “el dret a decidir “de les persones, que voldrien com hauria de ser el poble en general. Quantes vegades hem sentit dir que allò que s’ha fet, no ens agradaria com fos i que hi hauria d’haver sigut d’un altra manera?
Us poso un parell d’exemples: l’Avinguda de Catalunya, al seu dia, hi va haver molts recels de la ciutadania, per la manera com es va fer. El mateix passa amb “La xinxeta” de la plaça Barcelona, com a segon exemple.
A Suïssa, cada any, la ciutadania és cridada a decidir les coses que volen que fos al seu poble, a través d’un referèndum (cada any se’n fan prop de 300) gairebé un per dia de l’any, deu ser el país més democràtic d’Europa.
La qüestió és que a Suïssa, aquest tipus de consulta o referèndums, són vinculants i són molt participatius, un exemple el d’un petit poble que cada any en fa un i que resulta molt curiós i gaire diria que més de ser una mera consulta sembla un concurs d’idees. Doncs es tracta que els veïns escullin quina obra volen que es faci al seu poble, els participants no saben quina és la que ha adjudicat el seu ajuntament.
La reconstrucció d’un pont va tenir 5 projectes diferents i van ser consultats pels veïns, sorprèn que l’obra que finalment va ser adjudicada va quedar entre una de les tres menys votades, això si, la consulta es va fer abans de fer les obres i els resultats no es van conèixer fins al dia de la inauguració.
A Catalunya i en especial a Espanya, fer una consulta d’aquest tipus cal que sigui aprovat pel consell de ministres, i una de les maneres de fer-ho no vinculant és que sigui organitzat per organitzacions no polititzades.
Potser algun dia haurem de fer com aquests suïssos.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s