El ple de l’ Ajuntament de Castellbell i el Vilar va aprovar mocions sobre les dones i sobre la defensa de la llengua catalana

Text: Tina Barbero

La convocatòria es va fer el passat dijous 2 de Març, es dividí en tres parts:

A) La resolutiva.

B) Activitat de control 

C) Precs i preguntes.
La Part A) “Resolutiva” constà dels quatre punts següents:
Al Punt 1 s’aprovà l’acta de la sessió anterior per unanimitat de tots els grups representats a l’ajuntament.
Al punt 2 es ratificà per unanimitat dels partits (PSC, PDeCAT, ERC) el Conveni amb la Diputació de Barcelona de Les Vies Blaves , l’objectiu del qual és el desenvolupament del territori, recuperant la llera del riu Llobregat des del naixement fins a la desembocadura del mateix, senyalitzant senders i incentivant activitats. Es crearà una comissió de control i seguiment de les actuacions a realitzar, previstes al llarg d’un període de quatre anys. Tot el cost romandrà a càrrec de la Diputació i l’ajuntament durà a terme les accions de caràcter administratiu.
El punt 3 versà sobre l’aprovació del Procediment Genèric . Les representants sindicals de CCOO i UGT presents, Glòria Puigdellivol i Cristina Carmona, presentaren i llegiren la Moció en defensa de la vaga “Vaga de Dones” convocada per al 8 de març del 2018. Tots els representants del Ple s’hi adheriren. Per part del consistori, es comprometeren a elaborar un Pla de mesures d’Igualtat que impliqui a totes les persones que treballen a l’ajuntament .

Moció d’alcaldia
Convocatòria sindical de vaga del dia 8 de març
Atès la instància presentada al registre general de l’ajuntament en data 16 de febrer de 2018 i amb número d’entrada 949 per part dels representants sindicals de l’ajuntament de Castellbell i el Vilar.
Atès que en la instància es demana poder incorporar a l’ordre del dia del Ple, la moció dels grups sindicals de CCOO i UGT en referència a la convocatòria sindical de vaga i altres reivindicacions del dia 8 de març i que es transcriu a continuació:
“ Les polítiques neoliberals i les reformes laborals dutes a terme arran de la crisi han colpejat amb força el conjunt de la ciutadania, però amb més evidència encara les persones amb situació prèvia amb més desigual, com és el cas de les dones. A Catalunya les dones són el 52% de la població en edat de treballar i, en canvi, no arriben a ser la meitat de la població activa.
En l’actualitat , la taxa d’ocupació femenina és 10 punts percentuals inferior a la masculina, això vol dir que l’actual mercat de treball segueix discriminant les dones.
Les dones es fan càrrec majoritàriament del treball de cura i de la llar, són la majoria de les persones aturades de llarga durada i de les que tenen contractes a temps parcial obligat; pateixen contractació temporal en massa, la seva jornada està en molts casos desregulada i són, per tant, protagonistes principals de la precarietat.
Segons l’última Enquesta d’estructura salarial ( juny de 2017) la bretxa salarial entre dones i homes a Catalunya se situa en el 24% del salari mitjà anyal. És a dir que, teòricament, en una jornada de 8 hores les dones que treballen quasi dues hores sense cobrar-les. Una bretxa salarial que afecta més les ocupacions de menys retribució, en què arriba a ser de més del 37%.
El 18% de les dones treballadores té guanys inferiors o iguals a l’SMI i més de la meitat tenen ingressos inferiors als 18,160 euros anyals.
La violència masclista a la feina i a tot arreu és una de les mostres més flagrants de la manca de justícia social i democràtica envers les dones; la violència masclista ataca un dels valors centrals de la societat: la llibertat. En l’any 2017, 9 dones van ser assassinades per la seva parella o ex-parella home, hi va haver 17,513 denúncies per violènica masclista i 4.209 ordres de protecció. L’assetjament sexual i per raó de sexe a les empreses és una de les situacions més esteses però a la vegada més ocultes en l’àmbit laboral.
Cal establir mesures de corresponsabilitat que facilitin el repartiment del treball de cura entre dones i homes, acabar amb la segragació laboral, la divisió sexual del treball i la desvalorització social dels sectors laborals feminitzats.
S’han d’obtenir polítiques orientades al bé comú, a la vida plena, al benestar i a la sostenibilitat. Un sistema de protecció social igualitari i amb equitat en condicions de vida per les dones. Cal que les dones tinguin més poder econòmic a les dones, element estratègic per a la reducció de la pobresa.
Volem i ens volem vives i lliures, unim-nos per a la igualtat!!
ACORDS:
1.- Donar suport a la vaga laboral convocada per CCOO i UGT de 2 hores per torn el dia 8 de març, i sumar-nos a les concentracions previstes per al mateix dia, a les 12 hores, a les places i portes dels ajuntaments.

2.- Donar suport a la vaga de consum, a la vaga de cures i a la vaga d’estudiants del dia 8 de març.
3.- Defensar la pujada dels salaris i de les pensions, garantint la recuperació del poder adquisitiu, especialemnt dels més baixos, i l’increment de l’SMI.
4.- Plans d’igualtat obligatoris en totes les empreses com a veritable eina per garantir la igualtat d’oportunitats entre dones i homes, i per evitar la bretxa salarial i els assetjaments sexuals.
5.- Instar els grups parlamentaris presents al Congreso de los Diputados a l’aprovació d’una llei transparència i d’igualtat salarial que posi fi a la bretxa salarial real entre dones i homes al nostre país.
6.- Demanar al Govern central la ratificació del conveni 189 de l’OIT ( Conveni sobre el treball decent per les traballadores i treballadors de la llar).
7.- Establir el compromís amb la lluita contra la precarietat social i laboral, amb la priorització de pressupostos per a les polítiques públiques per al benestar: dependència, salut , educació i criança.
8.- Fomentar i donar suport a la lluita contra la xacra social de la violència masclista i exigir la posada en marxa immediata del Pacte d’Estat contra la Violència de Gènere amb una dotació pressupostària real.
Per això, aquesta alcaldia-presidència proposa al Ple de la Corporació l’adopció dels següents Acords:
PRIMER.- Aprovar la moció defensada pels sindicats CCOO i UGT presentada a la part expositiva del present acord enr eferència a la vaga laboral del dia 8 de març.
SEGON.- Comunicar-ho a les persones interessades.
Malgrat el Ple decidrà en superior criteri

El punt 4 Assumptes Sobrevinguts
En primera instància es passà a l’aprovació per incloure les dues Mocions presentades com assumptes sobrevinguts. S’aprovà per unanimitat.
El primer Manifest; el text acordat per tot els partits per realitzar la seva lectura el Dia Internacional de les Dones (8 de març).

INTERNACIONAL DE LES DONES, 8 DE MARÇ
Manifest que han presentat l’Associació Catalna de Municipis i la Federació de Munciipis de Catalunya en relació al dia internacional de les dones:
“Avui Dia Internacional de les Dones, com cada 8 de març, les dones de tot el món alcem les nostres veus per reivindicar la igualtat efectiva entre homes i dones perquè els nostres drets socials, polítics i econòmics són innegociables. Les dones, des de les nostres diversitats, som més de la meitat de la població mundial i cal que formem part de la presa de decisions en tots els àmbits i estaments. Cal que el nsotre dret a la participació social i política sigui una prioritat.
Aquest any, a més a més, també té lloc una Vaga Feminista organitzada per organitzacions socials i el moviment feminista a la qual donen suport, entre d’altres, els sindicats majoritaris que han convocat “aturades laborals” de dues hores per denunciar la desigualtat, la precarietat i la violència vers les dones, amb la voluntat que aquesta afecti l’ocupació, el consum i l’educació.
Des del món municipal donem suport a les reivindicacions de la Vafa Feminista. Una vaga que tal i com diu el Consell Nacional de Dones de Catalunya (CNDC) “ va més enllà del que s’identifica com atur laboral perquè la participació de les dones és nuclear en totes les esferes de la vida”, per això hi donem suport i us animem a participar a les aturades previstes, en franges de dues hores, matí i tarda que han convocat els sindicats.
Avui, doncs, ens tornem a trobar per commemorar el dia internacional de les dones i per reclamar, novament, la igualtat entre dones i homes.
En ple segle XXI, les últimes notícies ens transporten a principis del s. XX. Quan els governants, les persones responsables de legislar, no són conscients ni tenen cap mena d’intenció d’actuar en relació a la diferència real i existent entre el sou, per la mateixa feina, de els dones respecte als homes. Concretament, segons les últimes dades de l’Eurostat és un 14,9%. quan es creu que “això no és important” o quan es manifesta que “en això nosaltres no ens hi posem” és quan la societat, el poble, les dones i els homes, ens hem de rebel.lar, posar-nos de peu i dir “NO, aquesta no és la societat on vull viure. NO aquestes no són les decisions que ha de prendre el govern”.
És el que diu la bretxa salarial, la diferència de sou entre els homes i les dones per la mateixa feina, És una forma més de violència envers les dones, la violència econòmica.
Fa més de 20 anys!, que se celebra, any rere any, el dia de la igualtat salarial; “L’equal pay”. Organitzat per la Federació Internacional Business and Professional Women ( BPW) i que té per finalitat lluitat per la igualtat salarial entre homes i dones. Però aquestes campanyes no serveixen de res si no van acompanyades de normes específiques i sancions, si són necessàries, per tal d’evitar que es dilati aquesta injusticia.
Volem una societat igualitària, volem una societat justa, rica, equilibrada, amb el foment del talent com un dels eixos de creixement i generació de riquesa. Voelm el mateix sou per la mateixa feina, volem que moviments com “ Me Too” no hagin de reaparèixer perquè hi ha persones que s’atreveixen a demanar favrs sexuals a canvi de feina. A assetjat a les dones pel fet de ser-ho, a entendre que les dones són una “unitat de canvi”, un objecte.
Les dones formen part de la societat, part activa, principal i bàsica pel desenvolupament de la societat, del futur. Per poder avançar, com a societat, s’ha de tenir en compte a totes les persones, indistintament, del sexe que tinguin. Per això, per reclamar aquesta necesitat imperiosa, perquè els governants reaccionin, perquè es legisli allò que és injustícia, tornem a alçar-nos i a manifestar-nos i ho farem sempre. Sempre per aconseguir una societat justa i igualitària.
Aquest és el gran repte que tenim al davant, i l’hem d’assolir amb la col.laboració i la complicitat de totes les institucions, agents socials i de les dones i els homes dels nostres pobles i ciutats, perquè només així podrem fer-ho realitat.”
Per això aquesta alcaldia- presidència proposa al Ple de la Corporació l’adopció dels següents ACORDS:
PRIMER.-Adherir-se i donar suport al manifest llegit a la prt expositiva del present acord en relació al Dia Internacional de les Dones.
SEGON.- Comunicar-ho a les persones interesssades.
Malgrat el Ple decidirà en superior criteri

 

El segon Manifest ; Moció en defensa de la llengua catalana.

MOCIÓ D’ALCALDIA EN DEFENSA DE L’ESCOLA CATALANA I DEL MODEL D’IMMERSIÓ LINGÜÍSTICA
Massa vegades des del món local hem hagut de sortir a denunciar les continues agressions del Govern Espanyol al model català d’escola. Des del món local reconeixem que el model d’escola catalana i el model d’immersió lingüística és un model d’èxit. Ha estat producte d’una voluntat política, del treball de molts professionals de l’ensenyament, del compromís de les famílies i dels ajuntaments. Aquest model fa que el català sigui la llengua vehicular i comuna d’aprenentatge dins dels centres educatius del nostre país i, una eina de cohesió social i cultural.
El model educatiu català té per finalitat la formació integral de la persona i la seva capacitació per a conviure democràticament en la pluralitat, des d’enfocaments pedagògics que possibiliten la construcció crítica del coneixement i l’autonomia de pensament i d’aprenentatge de tots i cadascun dels infants, independentment d’origen, llengua o condicions individuals.
El país es va dotar d’una llei amb un ampli suport, la Llei d’educació de Catalunya (LEC), com a la legislació pròpia del país en matèria d’educació, que garanteix un model educatiu que dóna bons resultats acadèmics, en assolir els alumnes els nivells adequats de coneixement d’ambdues llengües al finalitzar l’ensenyament obligatori, tal com acredietne els resultats de les proves d’avaluació efectuades. Durant aquests més de 30 anys, el model d’immersió lingüística ha contribuït de manera decisiva a millorar l’ús social de la llengua catalana, garantint i promovent la igualtat d’oportunitats en una societat cohesionada. No és la primera vegada que s’ataca la solidesa del sistema educatiu català, la LOMCE fou un exmeple més d’invasió de competències i d’utilització política d’un model educatiu català d’èxit. El Tribunal Constitucional ha anul.lat, recentment, el finançament de l’escolarització en castellà a càrrec de fons públics a Catalunya en centres privats per envair competències autonòmiques.
Els professionals del sistema educatiu, les famílies i els ajuntaments garanteixen i fan possible aquest model educatiu català. Davant de la judicialització de la seva tasca educativa i de l’actitud bel.ligerant d’alguns partits polítics, concretament Partit Popular i Ciudadanos, que utilitzen l’atac al model d’escola catalana com a plataforma per obtenir beneficis electoralistes a l’Estat Espanyol, és obligat reconèixer que han estat claus per mantenir la funció de cohesió social i de convivència democràtica en un context, també, de tensions encara vinculades a la crisi econòmica.
Tornen els plantejaments que propugnen públicament una involució educativa uniformitzadora, l’adoctrinament ideològic, la generació de sospites i denúncies i la segregació lingüística. Tots aquests arguments estan buits de raonaments pedagògics, es mouen simplement per l’afany de desfer qualsevol tret propi de la nostra societat catalana . Els atacs del govern espanyl del Partit Popular amb el suport de Ciutadans volen posar en risc aquest model educatiu catlà compromès amb la igualtat d’oportunitat dels infants i amb els valors cívics i democràtics de convivència de la nostra societat.
Per aquest motius, aquesta alcladia-presidència proposa al Ple de la Corporació, l’adopció dels següents ACORDS:
PRIMER.- Rebutjat l’intent de segregació dels infants per motiu lingüístic de la LOMCE.
SEGON.- Rebutjar tot atac que posi en perill la immersió lingüística a Catalunya.
TERCER.- Rebutjar la voluntat d’alguns partits polítics de trencar el model d’escola catalana i incorporar una casella per triar el castellà com a llengua vehicular a l’escola catalana. Iniciativa que busca dividir i segregar la nostra societat per motius de llengua en contra de l’Estatut de Catalunya i de la consensuadad Llei d’educació. La cohesió social és una línia vermella infranquejable.
QUART.- Donar suport al nostre model d’escola, com a model compromès amb la cohesió social, exitós i estimat, garanteix la cohesió social i la igualtat d’oportunitats per a l’alumnat i assegura el coneixement de les dues llengües per part de l’alumnat.
CINQUÈ.- Defensar la institució escolar que ha mantingut vives la llengua i les tradicions del país. És fruit de tot això el fetque a vui Catalunya compti amb una molt rica experiència pedagògica i d’innovació educativa, amb un ampli i molt divers teixit associatiu i amb un conjunt plural d’iniciatives educatives.
SISÈ.- Ens comprometem a actuar de manera activa en suport del model educatiu català, que contribueix a construir una societat més cohesionada, democràtica i lliure, i que no separi els infants i joves per la seva llengua d¡origen.
SETÈ.- Reiterar el compromís amb l’escola catalana com a eina clau per a la cohesió social, la igualtat d’oportunitats i la qualitat educativa a través del consens que hem construït els darrers 30 anys.
VUITÈ.- Donar trasllat d’aquesta moció al Ministeri d’educaió, Cultura i Esports del Govern de l’Estat Espanyol, que és qui vol aplicar-ho; als Grups Parlamentaris; al Consell de Direcció del Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya, als òrgans i assosciacions de representants dels directora i docent dels centres educatius del Servei d’Educació de Catalunya; a les Federacions d’Associacions de Mares i Pares d’alumnes de Catalunya; als grups Parlamentaris del Parlament de Catalunya i a les entitats municipalistes (FMC i AMC) i al centres educatius del nostre municipi.
Malgrat el Ple decidirà en superior criteri
Quant a la Part B) “Activitat de control” constà de sis punts (5, 6, 7,8,9 i 10):
El punt 5 donava compte dels Decrets d’alcaldia, mentre que la resta de punts( 6,7,8,9 i 10) donaven compte de l’informe del Pla d’ajust 4rt trimestre 2017, de la informació subministrada al Ministeri d’Hisenda , del compliment dels terminis de pagament de la Llei 15/2010. Expedients de modificació de crèdit 2018 i tramesa d’execució 4rt trimestre 2017.
Part C) “de Precs i Preguntes”.
PDeCAT
El grup municipal PDeCAT plantejà una sèrie de qüestions. Algunes d’elles: Obres de la teulada de l’ajuntament, estat del Pressupost de l’ajuntament exercici 2018, la Sala Nova de Plens i finalment, sol·licità informació sobre el procés d’urbanització de la Vall de Montserrat i el seu estat actual.
ERC
El grup municipal ERC sol·licità informació sobre diferents temes: placa a les entrades del municipi sol·licitades en el seu moment pel Comitè de defensa de la República de Castellbell i el Vilar (CDR) , recollida selectiva i el Procés participatiu.

Ciutadanes i ciutadans assistents al Ple Ordinari : 4

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada