Avui 12 de maig se celebra el dia mundial de la Fibromiàlgia

Text: Gencat

Que és la Fibromiàlgia?

La fibromiàlgia és una síndrome clínica caracteritzada per dolor crònic generalitzat a tot el cos, amb predomini als músculs i a l’esquena i amb presència d’una exagerada i extensa sensibilitat local a la pressió en múltiples punts.

La fibromiàlgia és una malaltia freqüent especialment entre les dones (4,2% de dones i 0,2% d’homes afectats a la població espanyola), i sovint s’acompanya de cansament, trastorns del son i de l’estat d’ànim, símptomes digestius i mal de cap, entre d’altres.

La fibromiàlgia pot afectar significativament la qualitat de vida de les persones que la pateixen i tenir un important impacte personal, familiar, laboral i social. Malgrat que en els darrers anys s’està investigant a fons aquesta malaltia, encara resten moltes incògnites sobre les seves causes i els mecanismes que influeixen en el seu desenvolupament.

En el marc del Pla de Salut, i en col·laboració amb experts i les associacions de pacients, s’ha acordat un Pla operatiu per al maneig del malalts de fibromiàlgia, síndrome de fatiga crònica i sensibilitat química múltiple.

Causes

No es coneix la causa de la fibromiàlgia. Aquesta síndrome comporta l’alteració dels mecanismes neurològics que controlen la sensació de dolor, de tal manera que la seva percepció augmenta i fins i tot apareix amb estímuls que en altres persones no provocarien dolor.

S’ha constatat que determinades circumstàncies o vivències negatives o traumàtiques poden desencadenar-la, i que persones que pateixen altres malalties, com artritis cròniques o malalties del teixit connectiu, presenten fibromiàlgia amb més freqüència que la resta de la població.

Símptomes

El símptoma principal és dolor generalitzat a tot el cos, especialment a la regió de l’esquena i a les extremitats, que pot sentir-se com una cremor, una molèstia o punxades. A diferència de la resta de malalties reumàtiques, no es presenta deformitat ni signes inflamatoris en les zones de dolor.

A banda de dolor generalitzat i de cansament, que poden variar d’intensitat i presentar un ritme oscil·lant, altres símptomes freqüents són:

  • Trastorns del son (dificultats a l’intentar dormir o sensació de cansament al despertar).
  • Trastorns de l’estat d’ànim (depressió, tristesa, ansietat).
  • Mal de cap.
  • Formigueig que afecta sobretot les mans i els peus.
  • Trastorns digestius.
  • Dificultat per a la concentració.
  • Rigidesa (especialment després de romandre molt de temps en la mateixa posició, per exemple, al llevar-se al matí).

El pronòstic és molt variable perquè els símptomes solen canviar amb el temps i una part important de casos millora de manera espontània al llarg dels anys. Alguns factors com els esforços físics, els canvis climàtics, l’ansietat, l’estrès i els estats premenstruals o menopàusics poden aguditzar els símptomes.

Diagnòstic

Si es pateix dolor generalitzat o cansament intens sense un motiu aparent i els símptomes són persistents, cal adreçar-se al metge o la metgessa d’atenció primària perquè faci una valoració.

El diagnòstic és bàsicament clínic, és a dir, és un professional mèdic coneixedor de la malaltia qui fa el fa en base als símptomes i a l’exploració física de la persona malalta. Per fer-lo, l’especialista ha d’explorar una sèrie de punts (anomenats punts dolorosos) pressionant-los amb el dit, amb una força concreta, per veure si es desencadena dolor o no.

Les exploracions complementàries, ja siguin proves de laboratori o exploracions d’imatge bàsiques, serveixen per descartar altres processos que puguin donar símptomes semblants. Altres proves d’imatge més complexes s’utilitzen en el context de la recerca i no pas en el maneig habitual d’aquesta malaltia.

Tractament

No hi ha encara un tractament capaç de curar la fibromiàlgia. Fins ara, el seu objectiu és millorar els símptomes de la malaltia per poder gaudir d’una qualitat de vida millor, amb les menors limitacions possibles per a les activitats de la vida diària.

Un bon diagnòstic i una bona informació són la base del tractament, que pot anar acompanyat de:

  • Fàrmacs (analgèsics, antidepressius, medicaments per ajudar a dormir, relaxants musculars).
  • Exercici físic regular adaptat.
  • Tècniques de relaxació.
  • Suport psicològic (si s’escau).

Aquestes mesures poden ajudar a la majoria de les persones, encara que la resposta individual als tractaments és molt variable.