Veu de dona, memòria d’ una època Com escriure un article impossible? Una biografia, la seva! i la persona. Persona amb veu de DONA


Text: Tina Barbero/Fotos Ajuntament de Castellbell i el Vilar

 

El Diumenge 20 de maig del 2018, els assistents a la taula rodona en commemoració del centenari del naixement de Maria Malla, bibliotecària, escriptora, poetessa, anarcosindicalista i militant llibertària. Nascuda a la població de l’ Alguaire el 2 de maig de 1918. Visqué la seva infantesa i joventut al nostre municipi, Castellbell i el Vilar. Havent de marxar, posteriorment a l’exili cap a França, on viurà fins a la seva mort.
L’acte estigué moderat per la periodista Marina Ubach i participaren Vicent Lladonosa (Documentalista de l’Aguaire), Gracieta Moulin (Bibliotecaria i filla de Maria Malla) i Joan Valls (Documentalista de Castellbell i el Vilar)
Abans d’encetar la taula rodona intervingueren amb curtes locucions l’alcalde d’Alguaire, Antoni Perea i Hervera, fent cinc cèntims del municipi, i l’alcaldessa de Castellbell i el Vilar; Montserrat Badia i Moreno donant la benvinguda i per finalitzar l’acte, Elisabeth Badia Moreno llegí el poema “ Aquí y ahora”. Fent referència a l’enterrament ecumènic que va tenir lloc al cementiri del Vilar on ella mateixa, l’Elisabeth junt amb la neta de la poetessa, la Laetitia, ho llegiren. Poema tret del llibre “El grito silencioso”, autora del qual és Maria Malla Fàbregas.
L’ historiador Vicent Lladonosa introduí a la taula els antecedents familiars de María Malla, que es troben a la població de l’Alguaire, i Joan Valls introduí algunes contextualitzacions històriques i vivencials de l’autora.
La part més emotiva, humana i de proximitat a la persona de Maria Malla, estigué a càrrec de la seva filla petita Gracieta Moulin. La poetessa arribà a Castellbell junt amb els seus pares i tiets el 1919, l’edat d’un any. La infantesa de Maria Malla estigué marcada per la cura i atencions dels seus avis, tietes i pares, i posteriorment per les monges de l’escola on estudià. De seguida destacà per la seva facilitat per aprendre i escriure poemes. Llegia als tres anys i al sis escrivia versos. En els anys de joventut volia ésser bibliotecària, però els seus pares consideraren que millor estudiar un ofici: el triat fou el de perruquera, que cursà a Manresa i Lleida. Acabà obrint una perruqueria a Alguaire, on tingué el primer contacte amb escrits i obres anarquistes, a través de la relació amb el seu oncle.
Tornarà a Castellbell i el Vilar. No podent continuar amb el seu ofici, acabà entrant a la fàbrica tèxtil del Borràs. Encara i així mai deixà d’escriure poemes de temàtica naturalista i de Jesús. Impulsada per la seva fe, cercant d’entendre la seva espiritualitat.
A l’agost del 1936 s’afilia al sindicat CNT a les Joventuts Llibertàries, fent tasques de tresorera i secretària. S’ocupà de la biblioteca del sindicat i pertanyé al comitè de la fàbrica.
Els escrits d’aquesta època, influenciats pel seu “anarquisme cristià”, tracten sobre la justícia i la pau. Participà activament en l’ambient cultural del poble, fent d’actriu, escrivint obres de teatre i readaptant-ne d’altres.
Coneix a Climent Pujol Escalé, de la Bauma, amb qui posteriorment es casà a França.
Maria Mallà residí a Castellbell i el Vilar un cop finalitzat el cop d’estat i la guerra civil espanyola, per tenir cura del seu pare llavors malalt. Conseqüència del seu passat sindical, no va poder reincorporar-se a la fàbrica del Borràs fins set anys després de finalitzada la guerra. A l’any de la mort del pare decidí marxar cap a França. No ho va tenir fàcil, i aconseguí creuar la frontera amb documentació falsa i amb tot allò que posseïa damunt del seu cos. Sense maleta. La sort estigué del seu costat i pogué travessar cap a França on l’esperava el seu promès Climent Pujol i Escalé. Ens explicà la seva filla petita, Gracieta, fou una època molt feliç per als seus pares, encara que havien de patir moltes penúries. Maria Malla aprengué a muntar en bicicleta per desplaçar-se al poble més proper, ja que vivien al bosc. El seu pare, junt amb altres espanyols, feien de llenyataires. Criaven i sacrificaven animals per menjar, i penúries posteriors….Però mai! deixà d’escriure…..

 

DSC_1749DSC_1764DSC_1773DSC_1805

 

 

 

 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

w

S'està connectant a %s

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.