Montserrat demana perdó pels abusos sexuals al monestir

Text: ACN

Foto Portada: Arxiu ACN

Vídeo: Gemma Aleman

L’Abadia traslladarà els resultats a la fiscalia, el Síndic de Greuges i a organismes religiosos competents

La comissió creada a Montserrat per estudiar els possibles casos d’abusos sexuals a menors ha conclòs que el monjo Andreu Soler va ser un “depredador sexual i un pederasta”. Després d’escoltar els relats de les seves víctimes –fins a 12 persones l’han denunciat–, el col·lectiu assegura que el monjo no només no va mostrar en cap moment penediment, sinó que la seva actitud es va agreujar amb el pas dels anys i que fins i tot va arribar a utilitzar la violència. A més, treu a la llum que un altre monjo, VTM, fora ja del monestir, hauria abusat com a mínim de dos menors.

L’Abadia de Montserrat ha avançat que traslladarà els resultats de la investigació a la fiscalia, el Síndic de Greuges, i a organismes competents de la Santa Seu i de la mateixa Congregació benedictina.

En declaracions a l’ACN, el pare Bernat Juliol, portaveu del Monestir i integrant de la comissió, lamenta els fets i el dolor que han pogut causar. El mateix pare abat, Josep Maria Soler, té intenció de demanar públicament perdó a les víctimes en l’homilia d’aquest diumenge..

El pare abat, que l’any 2000 va rebre la denúncia d’una de les víctimes, va apartar el monjo Andreu Soler dels escoltes i el va enviar al Monestir del Miracle, on no tenia contacte amb menors. Ara, entrevistat per la comissió, diu que “actuaria de manera diferent”, de forma “més ferma i contundent”, en tractar-se d’una “xacra social molt greu”.

Un comportament que va a més

Des que es va constituir la comissió, el 24 de gener passat, fins al 27 de febrer, 12 persones van denunciar haver estat víctimes del monjo. Vuit d’elles van accedir a ser entrevistats per un integrant de la comissió, com també membres de la comunitat monàstica.

Segons la comissió, el comportament del monjo Andreu Soler va empitjorar amb els anys. Aquest era el responsable de l’agrupament escolta i les denúncies rebudes van del 1972 al 2000. Els denunciants llavors tenien entre 15 i 18 anys. “Va ser un depredador sexual”, diu el pare Bernat Juliol, que reconeix que viure des de dins la investigació i escoltar els testimonis “ha estat dur”. “Sentir uns testimonis tan dolorosos i saber que qui ha fet el dolor és la teva comunitat no és fàcil”, explica, tot remarcant, però, que el més important és haver donat a les víctimes “l’oportunitat de parlar” i ara “poder-les ajudar”.

En la majoria dels casos, els relats de les víctimes del monjo són molt similars: intentava un apropament cap al menor per tal de guanyar-se’n la confiança i així poder abusar sexualment d’ell. No obstant això, també es van donar situacions en què va utilitzar la violència, no coneixia el menor o l’acabava de conèixer. Amb els anys, ha dictaminat la comissió, l’actitud del monjo va empitjorar i el delicte no només es va agreujar, sinó que el monjo actuava “amb més urgència”.

Segons la investigació, algunes víctimes van patir abusos reiterats i, en altres casos, va ser una sola vegada. També hi va haver situacions en què es va tractar d’intents d’abús, ja que el menor va tenir la reacció o l’estratègia suficient per evitar l’actuació del monjo.

En tots els casos, però, diuen des de la comissió, les conseqüències emocionals i psicològiques per al menor –ja adult–, han estat “inesborrables” i, malgrat el pas dels anys, n’hi ha que encara estan greument afectats.

Un segon monjo

En paral·lel, en el si de la investigació, la comissió va rebre un informe d’uns antics escolans on parlaven de dos abusos perpetrats per un segon monjo, V.T.M, qui era responsable de l’escolania. Aquests haurien ocorregut entre el 1964 i el 1968. El portaveu del Monestir explica que desconeixien “completament el cas”. V.T.M, que encara viu, va ser entrevistat per la comissió. Segons aquesta, malgrat que la seva conducta és totalment “reprovable” i “condemnable”, a diferència d’Andreu sí que mostra “penediment”.

El llavors pare abat, Cassià M. Just, va actuar amb “celeritat” i “transparència”. Després de reunir-se amb els pares de les víctimes d’V.T.M i amb els escolans més grans, va prendre “decisions concretes i definitives” per allunyar el monjo del contacte amb menors. “El va enviar a l’estranger i, quan va tornar, no va tenir contacte amb menors. Als anys 80 va marxar del monestir”, explica el pare Bernat Juliol.

Els fets s’enviaran als òrgans competents

Els resultats de la investigació i, per tant, els abusos dels dos monjos, diu el portaveu del Monestir, seran posats immediatament en coneixement de la fiscalia, el Síndic de Greuges, i organismes competents de la Santa Seu i de la mateixa Congregació benedictina.

Des de l’Abadia, que qualifiquen els fets de “vergonyosos” i “demanen perdó a totes les víctimes”, tot posant-se “a la seva disposició “per ajudar-los en el seu dolor i sofriment”, expliquen que ja estan elaborant un pla de protecció de menors que “augmentarà i millorarà els mecanismes de prevenció i detecció existents actualment”. A més, aviat, nomenaran el delegat de protecció de menors, que serà un professional extern al monestir.

No votes yet.
Please wait...

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada