L’ Apunt d’en Pere: Cunyats…

Text : Pere Sánchez

Jordi Torrons: Per Nadal tornen el tió, el pessebre, els torrons i els cunyats…
Pere Sánchez:Conyacs? Em pensava que era el cava el que lligava amb els àpats nadalencs
JT:Que fas orelles de marxant, ara? O és que no te les has rentades perquè no se’t rovellin com les meves? He dit C U N Y A T S !
PS:I cunyats precisament? No podria ser també les cònjuges d’un germà. És a dir, cunyades?
JT:Sí, cunyats, en masculí. La figura més mítica d’un dinar de Nadal, després del Caganer del pessebre! l jo, que sóc una persona molt educada, m’hi referiré genèricament, sense assenyalar ningú personalment.
PS:M’ho has de concretar un xic més, Jordi
JT:Em refereixo al terme ‘cunyadisme’, que, a més de significar favoritisme cap a cunyats, ara descriu la tendència a opinar sobre qualsevol cosa, sense tenir-ne idea. Ni saben, ni saben que no saben.

PS:I jo què hi puc fer? Seure a l’altra punta de la taula?
JT:És una solució. L’altra és intentar entendre el seu problema des d’una òptica científica.
PS:Comorrr? Ciència i ‘meu cunyat’ és un oxímoron!
JT:Et faria bé. El que li passa al teu cunyat és l’efecte Dunning-Kruher.
Són els psicòlegs de la universitat nord-americana de Cornell que, amb un estudi amb els alumnes, van validar el que deia Darwin: «la ignorància sovint proporciona més confiança que el coneixement».
PS:No fumis que és així?
JT:Sí,Pere! Els individus amb coneixements escassos tenen un sentiment de superioritat il·lusori i es consideren més intel·ligents que altres persones més preparades.
PS:Òndia! I quines conseqüències té?
JT:Doncs que aquest biaix del cunyat s’explica per una incapacitat metacognitiva que li impedeix adonar-se que és un ignorant. A més de prendre decisions errònies, és clar!
PS:I com puc actuar?
JT:Als cunyats innocus (els dels ‘jo tinc la solució’, ‘el millor per a tu és’ o ‘allà hi ha una cosa molt bona per a tu’) senzillament assentint i no entrar en debats no profitosos.
PS:I els altres?
JT:En altres casos et tocarà debatre, confrontar, dissuadir, convèncer… És a dir fer ús d’habilitats socials (intel·ligència emocional, assertivitat…) que et puguin ‘salvar’ fins el Nadal que ve

PS:M’hi hauré d’aplicar, doncs. Hi ha res més?
JT:Un efecte col·lateral al del Dunning-Kruher és el de Forer o Barnum.
PS:Com?
JT:Sí, el 1948 Bertram Forer va descobrir que un missatge ambigu que opina d’una persona serà interpretat per aquesta persona com que el descriu molt bé (per exemple, una predicció astral o l’horòscop).
S’acaben donant per bons els arguments que ens donen suport. I n’hi ha més…
PS:Sóc tot orelles
JT:El revers de l’efecte Dunning-Kruher és la síndrome de l’impostor. És el biaix quan algú ocupa un lloc per al qual està capacitat però ell creu que és superior a les seves capacitats i que no el mereix.
PS:Però això no és un impostor…
JT:És veritat! Quan efectivament el lloc és superior a les seves capacitats, aleshores és el que en diem un ENDOLLAT. Però d’això en parlarem en una altra conversa. Eh?
PS:Com vulguis, Jordi . Però no triguis a fer-ho

JT:Mentrestant ves en compte perquè a voltes tu mateix pots actuar de ‘cunyat’. Perquè necessiteu els biaixos cognitius. I us poden fer distorsionar la realitat i emetre judicis erronis.
PS:Per unes festes solidàries, generoses i sostenibles. Bon Nadal, Jordi!
JT:Que tingueu bones festes i una bona entrada d’any

No votes yet.
Please wait...

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.