2 de juliol de 2020

Deu anys de la sentència de l’Estatut, la palanca del procés

Foto Portada: ACN

El Tribunal Constitucional va sentenciar sobre la retallada de l’Estatut el 28 de juny de 2010. Demà diumenge es compliran 10 anys d’aquell fet que va canviar la política catalana. En aquest context, els ponents i redactors de la reforma de l’Estatut posen en dubte que el text que va quedar després de la sentència respongui a les necessitats actuals de Catalunya. Joan Ridao, Miquel Iceta, Jaume Bosch i Artur Mas han valorat per a l’ACN el que va suposar tant la renovació estatutària com la posterior sentència i han coincidit a qüestionar que l’actual text, resultant de la decisió del TC, satisfaci les necessitats de la Catalunya del 2020.

El primer secretari del PSC, Miquel Iceta, en una entrevista amb l’ACN.

Miquel Iceta diputat del PSC des de llavors i a l’ actualitat, creu que cal cercar un “acord ampli” al país, que ara no veu possible, i reclama “un desplegament de l’autogovern”, pel qual seran “actius en la recerca d’aquest consens”, admet que el partit socialista “no sempre va combatre amb fermesa” l’ofensiva del PP contra el text de l’Estatut. La reforma va despertar també crítiques entre dirigents socialistes –i les recordades declaracions d‘Alfonso Guerra amb el “Nos hemos cepillado el estatuto”. Iceta reconeix que “sempre han conviscut opinions diferents sobre l’estat de les autonomies” en el si del partit i que, tot i que la posició no era unànime, ressalta que “si hi va haver estatut va ser gràcies al partit socialista, perquè sense el recolzament de Zapatero no n’hi hagués hagut”. Iceta també creu que el procediment de negociació entre les forces polítiques catalanes massa sovint va semblar “una subhasta” i creu que, en lloc de “començar de zero” i “abocar-se a fer un nou Estatut” probablement s’hauria hagut d’anar a canviar “el que no funcionava prou bé o incorporar coses no previstes”.

Preguntat per si el govern espanyol hauria hagut de canalitzar el rebuig popular a la sentència d’una altra manera, Iceta s’excusa i apunta que el PSOE va perdre les eleccions l’any de després de la resolució i que l’executiu que va sortir de les eleccions del 2010 al Parlament “ja no tenia el desplegament estatutari com a objectiu”.

Pla detall de l’entrevista de l’ACN al lletrat major del Parlament i ponent redactor de l’Estatut, Joan Ridao

Joan Ridao actualment lletrat del Parlament i fa 10 anys era diputat d’ERC, és més prudent i malgrat que assegura que l’actual Estatut “no respon a la voluntat de la majoria del poble de Catalunya”, reconeix que hi ha diferents opcions segons els colors polítics.la presència de Zapatero a La Moncloa amb “un govern entre cometes amic” feia pensar a molts, ell inclòs, que hi havia “una autèntica conjunció astral” per reformar l’Estatut. “Pensàvem que això seria possible i que, si més no, almenys la negociació seria una negociació franca i amb totes les de la llei”, sobretot després del suport explícit del president espanyol al text que aprovés el Parlament. Ara bé, veu “difícil” que la sentència del TC hagués tingut un desenllaç diferent per la “inhibició dels sectors progressistes i liberals” de l’Estat i per l’actuació “grollerament partidista” del tribunal.

Ridao distingeix el paper del PPC de Josep Piqué, que va tenir “un paper actiu i fins i tot protagonista” del que va caracteritzar el PP de Mariano Rajoy. Creu que el PP, amb la seva campanya, potser volia provocar un pacte amb el PSOE per fer l’Estatut i que la resta de partits el subscrivissin “sense cap objecció”, sosté que la sentència del TC va ser el “punt d’arrancada” de l’actual situació política de Catalunya per la seva “gravetat” i pel fet que es “desactivés operativament l’Estatut”. Ara bé, el republicà també assenyala l’actitud dels partits espanyols i de la premsa madrilenya com a responsables de la situació provocada per l’Estatut. “Si mires els editorials i les portades dels mitjans de comunicació de l’any 2005-2006, no hi ha gaire diferències amb el que s’havia produït 80 anys abans”, amb l’Estatut de Núria.

El ponent redactor de l’Estatut i exdiputat d’ICV-EUiA Jaume Bosch (Horitzontal)

L’exdiputat d’ICV-EUiA Jaume Bosch considera “legítima”, va deixar un text minorat respecte del que va aprovar el Parlament però tot i així “absolutament acceptable” per a l’ecosocialista. “El que no ens poden demanar és que assumim la retallada del TC”, assegura, ja que va afectar un text ja referendat per la ciutadania, la qual cosa situa Catalunya com l’únic territori de l’Estat espanyol amb un estatut que no és el que s’havia votat.Bosch defensa que l’actual Estatut és “clarament més potent que el de 1979” però ha vist desactivada la intenció dels redactors que la Generalitat assumís més competències sense que l’Estat pogués disputar-li el marc competencial. “L’Estatut redactat i aprovat pel poble de Catalunya, si es pogués recuperar, encara avui podria tenir una certa virtualitat”, afirma, i “molt més la tindria el que va votar el Parlament el 30 de setembre abans de tots els fets”. L’alternativa política, però, defensa que ha de passar per la taula de diàleg entre el Govern i l’Estat.

Bosch destaca com el PP ha intentat “amagar” que va participar a la ponència i la comissió que va elaborar l’Estatut. “Tan activament que en el plenari en què es va aprovar l’Estatut, el PPC va arribar a votar dos títols a favor: el de les institucions i el de la possible reforma de cara al futur de l’Estatut”. Ara bé, sostè que la sentència té l’origen en la campanya del PP “contra l’autogovern”.

L’expresident del Govern Artur Mas, durant l’entrevista amb l’ACN el 17 de juny de 2020 (Horitzontal)

El gener de 2006, Artur Mas, llavors cap de l’oposició ja que qui dirigia la Generalitat a aquella epoca era Pascual Maragall, viatja com a líder de CiU a Madrid i es reuneix en secret amb l’aleshores president del govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, a la Moncloa.L’expresident de la Generalitat considera que el 2010 ja es veia a venir que la sentència del Constitucional per l’Estatut provocaria grans conseqüències en la política catalana. “Que hi hauria un abans i un després, i que era un volcà devastador s’intuïa ja en aquell moment”,considera que la reunió del 2012 amb l’aleshores president espanyol, Mariano Rajoy, sobre el pacte fiscal va ser “l’última oportunitat” de l’Estat per abordar l’autonomisme amb Catalunya. L’expresident, que considera “superada” la via estatutària, veu ara “difícil” que la Moncloa arribi a acordar un referèndum sobre la independència: “Tots els indicis són contraris”.
Mas insisteix que la sentència del TC es va “carregar” les parts “més significatives” de l’Estatut: “És on va començar tot, perquè ho va espatllar tot”, ha apuntat, per argumentar que la successió dels esdeveniments polítics a Catalunya des del 2010 els va provocar aquell veredicte.
L’expresident opina que la decisió del TC va fer veure a una part rellevant de la població catalana que insistir en la via “purament autonomista” acabava “xocant” contra la sentència.

Feu clic per puntuar aquesta publicació
[Total:% total_count% mitjà:% mitjana%]
%d bloggers like this: