Text: Lilian. Fotos: Particular
Un país devastat per la guerra: Síria, homes i dones sent trets dels seus habitatges, obligats a viure en una franja de 354km; el poble palestí, refugiats que fugen dels seus països a la recerca d’una vida millor i acaben en poder de les màfies.
Mentrestant, a l’altre costat del món, veneçolans que surten del seu país buscant una oportunitat, en algun lloc, perquè a Veneçuela es moren de fam i no tenen els articles més essencials: supermercats buits, economia per terra que un president de govern no és capaç de superar.
Milers de quilòmetres més endavant, a Costa Rica, milers de refugiats procedents de Nicaragua, més de 75.000 fins al moment. A Nicaragua, el president, el dictador i assassí de torn, Daniel Ortega, i la seva concubina, Rosario Murillo, destrueixen el país matant, empresonant i tancant en presons clandestines a centenars de persones que s’oposen al govern, i a Nicaragua, tot va bé. Els paramilitars i la policia són el malson del poble nicaragüenc.
Els carrers són ocupades per tranques, barricades, defensades per joves amb armes casolanes. La ciutat de Lleó, líder de la revolució sandinista, combat ara contra els mateixos que un cop va defensar, Matagalpa, Jinotepe, Masaya, Granada, ciutat després ciutat es va aixecant contra el règim dictatorial; ja no són només els joves, és el poble que està cansat de tants abusos.
Medardo Mairena, líder dels camperols, serà jutjat en breu. Recentment s’ha sabut que aniran 50 policies al seu judici a declarar contra ell. Més de 600 desapareguts, amb més de 500 morts no reconeguts pel règim.
Ens enfrontem a una crisi sense precedent i mentrestant, nosaltres, en els nostres còmodes sofàs de les nostres còmodes cases, amb la nostra falsa seguretat, i a ningú li importa!!!
