Text: Pere Sánchez
A Sant Esteve de les Roures hi ha el millor bar de tapes, es diu Can Manel Tapes, allà he quedat amb un vell company, en Josep, una persona que no para de xerrar de principi a final, però que et fa una anàlisi molt profund de l’actualitat d’arreu, fins i tot del poble.
Aquest dissabte a les 12 del migdia, he quedat amb ell per prendre un aperitiu a aquest bar, sóc el primer a arribar i m’assec a la terrassa i li dic al cambrer que estic esperant a un amic. Aquest arriba uns minuts més tard amb el seu BMW. L’aparca al costat, baixa del cotxe i va cap a mi, ens saludem, demanem les nostres tapes i refrescos al cambrer i tot seguit, comença la conversa.
Pere- Deu ni do Josep, quina setmana eh…
Josep– Si noi sí, una setmana molt negra per a Pedro Sánchez, el president espanyol, fa uns mesos el van investir president amb el suport dels Independentistes per fer fora al PP del poder, i saps que tot això van ser ordres de la Merkel.
Pere- En serio que va ser ordres de la Cancellera alemanya? No ho sembla pas. I d’on has tret aquesta conclusió?
Josep- És molt senzill amic Pere, recorda que el que va passar l’1-O, les càrregues policials es van aturar al migdia per aquestes mediacions telefòniques que tothom ara ja sap; el mateix que ara et diré, que des d’Alemanya vol una solució al problema Català votant.
Pere- Però això ja ho sabem, som a la segona quinzena d’Octubre i les coses segueixen igual i saps el què? Que estic una mica cofoi, amb el que arriba a dir Santiago Niño de Becerra, que a finals d’any, Catalunya serà econòmicament independent o similar, queden dos mesos i jo no ho veig enlloc.
Josep- Ai amic Pere, com tothom tampoc ho veu, però pensa una mica i veuràs que tot té sentit, jo crec que no serà a finals d’any, com a molt a mitjans del 2019, quan es produïra, i no serà pas una DUI econòmica, no, serà una cosa que una altra comunitat autònoma ja té en aquests moments: Em refereixo al País Basc.
Pere- Catalunya, una comunitat foral???, estàs de conya, vols dir que ens ho donaran amb la repressió i els presos que tenim? No se últimament no sóc massa optimista, que vols que et digui…
Josep- Veus? Ja tenim aquí el clàssic pessimista culé, aquell que dubtava en si es guanyava la lliga. A veure amic, et diré el perquè de tot plegat, entesos? Prepara’t i no t’empassis les olives, perquè tot el que et diré té sentit.
Espanya té un dèficit molt gran d’un Bilió de €, si amb B de Bescanó, suposo que saps que el Banc Central Europeu, a partir del 31 de Desembre, tancarà l’aixeta del crèdit i el 2020, tots els estats han de tenir un 0% del PIB. Espanya ni ho complirà perquè el deute trigarà moltes generacions a pagar i per tant, es veurà obligada a ser rescatada, com va passar a Grècia al seu moment.
Catalunya té un 20% del PIB i pot pagar part del deute a Espanya i per tant, la pot salvar del rescat; Pedro Sánchez pot signar un decret llei i en una sola nit, sense que tu ni jo ni la resta d’immortals ho sapiguem, farà que Catalunya sigui econòmicament independent, és a dir, recaptar tots els impostos com al País Basc i això acabarà passant.
Pere- Si fem aquest pas, deixarem de banda la república i això no és el que volen ara per ara un 48% de catalans, això és rendir-te davant del que et diu Madrid. Hi ha un 80% que vol un referèndum pactat i em sembla que ens passarà el mateix que l’estatut retallat.
Josep- Vols que et digui una cosa? Tindrem referèndum pactat. Tinc aquesta sensació que ho tindrem, amb doble pregunta tipus 9-N, amb aquest enunciat Republicà, o una Confederació (Estat lliure associat) i la resposta binaria Sí o No, tot vindrà imposat de la UE, i com a molt, es farà l’any 2020, ja que, un cop que es convoquin, caldrà portar-ho a la comissió de Venècia perquè la validi. Entre la data i la celebració, ha de passar un any, jo crec que després de les municipals i Europees del 2019. Ho veurem.
Pere– Bona observació tens amic meu, no sé pas d’on treus tot això, jo rai, no sé com ho faria aquest tipus d’anàlisi més acurat que em dónes.
Josep– Ja saps que tinc molt bones fonts, jo analitzo el que observo i tracto d’explicar amb senzillesa, sense ser dur.
Pere – Ja ho veig ja, suposo que de Castellbell segur que tens coses per a explicar encara que visquis a Barcelona.
Josep– No gaire gran cosa la veritat, penso que en l’àmbit de partits, ara s’estan escalfant per la gran final de les municipals d’aquí a mig any, l’oposició no vol fallar ni badar, pel que s’estan treballant molt, no descarto una campanya dura com les d’abans, entre el partit que governa els de l’oposició. Potser veurem una altra manera de fer política, més centrada al poble que a partits, és el millor que pot passar pel teu poble. No et diré qui guanyarà, primer, no tinc cap bola de vidre i segon, sé que es tornaran a presentar alguns candidats o algun candidat nou que potser sorprendrà a tothom.
L’aperitiu se’ns ha fet llarg, m’acomiado d’en Josep i hem quedat per a després de Nadal, potser en Josep tindrà més coses que ens pot sorprendre.
Surto del Bar i vaig cap a l’estació dels FGC de Sant Esteve de les Roures cap a Castellbell, hi ha 20 minuts de camí, al tren estic pensatiu i sorprès pel que m’ha explicat en Josep.
