11/08/2020

L’Església s’ha apropiat indegudament de 3.722 finques a Catalunya en 70 anys

L’executiu crearà una oficina de mediació perquè les parts negociïn, però els afectats diuen que no hi ha res a parlar

L’Església catòlica ha inscrit 3.722 immobles al seu nom, sense cap títol que n’acredités la propietat, segons el Govern. Les inscripcions, fetes entre el 1946 i el 2015, són majoritàriament construccions de culte (50 %), com ara ermites o cementiris, però també terrenys rústics, i edificis com rectories o palaus. La demarcació més afectada és Lleida, sobretot els Pallars i l’Alt Urgell, amb el Pont de Suert encapçalant el rànquing. L’executiu crearà una oficina de mediació perquè les parts seguin a negociar, però els afectats diuen que no hi ha res a parlar perquè és “una il•legalitat i un robatori”. L’Església va dur a terme les immatriculacions emparada per una llei franquista en vigor fins al 2015 que li permetia actuar com a notari.

Pel que fa a la resta de províncies, a Barcelona se n’han comptabilitzat més de 700, gairebé 500 a Girona i quasi 400 a Tarragona. D’aquestes demarcacions, destaquen els registres de l’Anoia, amb el 7,1% de les immatriculacions, i de la Cerdanya, amb el 5%.

Les dades consten al conjunt dels registres de la propietat de Catalunya, i des d’ara es poden consultar en un mapa interactiu on es pot veure el nombre de finques, el tipus, la ubicació, el registre corresponent i la titularitat dels immobles.

Una oficina per arribar a acords

Davant d’una immatriculació, si el legítim propietari vol recuperar la finca, s’ha d’adreçar als jutjats per demostrar documentalment que l’immoble li pertany. Aquesta acció no prescriu i, per tant, no hi ha límit de temps per presentar la demanda.

Amb l’objectiu de “cridar” a la mediació entre les parts que reclamen la propietat, el Departament de Justícia ha creat l’Oficina de Mediació sobre Immatriculacions, un servei que pretén servir per arribar a acords extrajudicials, per la via del diàleg.

Actualment la major part de les disputes són per la inscripció de llocs de culte ubicats en propietats privades i solars rústics, així com d’equipaments esportius i places públiques a l’entorn d’esglésies i rectories. Entre els llocs de culte, hi destaquen conjunts monumentals que són patrimoni històric i cultural, però també hi ha, fins i tot, equipaments esportius.

El vicepresident del Govern, Pere Aragonès, ha assegurat que no es tracta d’assenyalar ningú amb el dit, sinó de buscar solucions. “Que en cap cas hi hagi privilegis per a ningú, és una mesura a favor de resoldre els problemes”, ha afegit.

De la seva banda, des del Bisbat de Vic insisteixen que, si es demostra algun error en una immatriculació, seran els primers a resoldre-ho.

“No hi ha res a negociar perquè ens han robat”

Per Joan Casajoana, el pagès que va iniciar la lluita ara fa unss anys, la xifra de 3.700 finques “es queda curta”. Casajoana assegura que “els llistats serveixen per ben poca cosa”. “L’únic que serveixen és per donar la raó a aquells a qui abans ens deien que érem uns eixelebrats”, assegura. Pel que fa a l’oficina de mediació, Casajoana creu que amb l’església no hi ha res a negociar, ja que el que han fet “és un robatori i una il•legalitat”.

A Casajoana li han tornat l’antiga masia familiar després que el Bisbat de Vic reconegués l’error, però falta el cementiri i l’església de Vallhonesta de Sant Vicenç de Castellet, del segle XVII i única per la seva tipologia, ja que té doble espadanya. Ara, el propietari ha decidit anar per la via judicial.

Sant Pere de Vallhonesta amb el vicepresident Pere Aragonès i l’alcaldessa de Sant Vicenç de Castellet, Adriana Delgado.

El Bisbat de Vic defensa la legalitat de les immatriculacions i nega que hi hagi hagut apropiació, expropiació o espoli

El Bisbat de Vic defensa que les immatriculacions que s’han realitzat durant el període 1998-2015 “no són arbitràries”. “Cada vegada que s’ha registrat una església, s’ha presentat la documentació que provés que allò era de titularitat eclesial i que coincidís amb el cadastre”, han explicat en un comunicat després que aquest dijous s’hagi conegut que l’Església s’havia apropiat en 70 anys 3.722 finques a Catalunya. En aquest sentit, defensen que les immatriculacions han estat un procés “completament legal” i mai hi ha hagut “apropiació, expropiació, ni molt menys un espoli”. “L’Església ha registrat el que documentalment li constava com a propi”, afegeixen. Amb tot, també s’obren a revisar els casos en què s’hagués comès algun “error”.
Pel que fa als temples, el comunicat explica que -a partir d’una disposició de l’any 1988– per immatricular una finca al Registre s’havia d’acompanyar del certificat descriptiu i gràfic del cadastre, coincident amb el certificat d’immatriculació, en cas de no disposar d’un títol de la propietat, com passa amb la majoria d’esglésies i ermites centenàries. En aquesta línia, neguen que n’hi hagués prou amb el certificat del bisbe.

Durant els darrers anys, el Bisbat de Vic ha atès dues peticions de revisió d’immatriculacions perquè es considerava que hi hagués errors. Segons expliquen, una de les peticions ha acabat en acord total, i l’altra en acord parcial.

El Bisbat també destaca que les propietats no pertanyen a cap bisbe o rector a títol personal, sinó que es consideren de les comunitats cristianes on s’inscriuen.

A la demarcació del Bisbat de Vic hi ha unes 1.370 esglésies i ermites. D’aquestes, el 60% són de propietat particular, mentre que l’altre 40% es reparteix entre titularitat del Bisbat i titularitat de les parròquies (Església).

En el comunicat, el Bisbat de Vic també es mostra molest perquè diu que no tenien cap coneixement de la roda de premsa del Govern d’aquest dimarts al voltant de la qüestió de les immatriculacions. Per contra, sí que reconeixen que hi ha prevista una reunió per dilluns vinent amb altres representants de l’Església i l’Administració per parlar d’aquest tema.

    Feu clic per puntuar aquesta publicació
    [Total:% total_count% mitjà:% mitjana%]

    Share and Enjoy !

    0Shares
    0 0
    %d bloggers like this: