30/09/2020

La decadència als EUA i una Xina “més agressiva” a l’ordre geopolític postcovid.

Experts avisen que la UE perdrà pes global si es retalla en defensa i d’una “relació inestable” amb el sud per la crisi

La covid-19 ha “colpejat severament” les grans potències mundials, però és una crisi que “no canvia massa” l’ordre geopolític, sinó que “reforça algunes tendències”, especialment les “negatives”. Segons l’expert en política exterior europea de l’Institut Egmont Sven Biscop, “la crisi per la covid-19 no provocarà un gran canvi” en l’escenari geopolític, una idea que comparteix l’expert del Consell Europeu de Relacions Exteriors Nicu Popescu, que apunta que la covid-19 ha “reforçat tendències” però no les ha “alterat”. En declaracions a l’ACN, ambdós avalen el discurs geopolític de la Unió Europea (UE) dels darrers mesos, però alerten que no s’ha traduït en “fets”, cosa que compromet la “sobirania estratègica” europea a nivell global.
“Si mirem les grans potències, que són els EUA, la Xina, Rússia i la UE, pateixen i han estat severament colpejades d’una manera política i econòmica, però es mantenen”, apunta Biscop, que considera que no es poden treure “guanyadors i perdedors” de la crisi entre les grans potències.

Entre les tendències que “reforçarà” la covid-19, Biscop creu que hi ha “la tensió en augment” entre les grans potències, especialment entre la Xina i els EUA, i “l’escepticisme” cap al multilateralisme.

“La Xina i els EUA intenten instrumentalitzar la crisi per als seus objectiu en la batalla que tenen contra l’altre”, diu Biscop, que creu que el president dels EUA, Donald Trump, va perdre una “gran oportunitat” en negar-se a prendre el lideratge de la crisi al principi quan la Xina estava “perdent molta reputació”.

“La retirada de l’OMS deixa la porta oberta a la Xina, que ha aconseguit recuperar la reputació perquè la gestió dels EUA encara ha estat pitjor”, apunta.

En canvi, Popescu és escèptic sobre el fet que la Xina hagi sortit beneficiada de la crisi. “És fàcil estar impressionat pel creixement econòmic de la Xina i la diplomàcia de les mascaretes és molt fotogènica, però no crec que els últims mesos hagin reforçat necessàriament la Xina”, diu l’expert del Consell Europeu de Relacions Exteriors.

Amb tot, Popescu sí que reconeix que la crisi ha fet “més visible” la Xina i ha mostrat que “vol ser més ambiciosa i que està preparada per ser més agressiva”. “Ha dit als altres que han d’estar preparats per tenir més pressió de la Xina”, diu.

Pel que fa als EUA, l’expert del Consell Europeu de Relacions Exteriors apunta que la covid-19 ha fet perdre “prestigi” i “visibilitat” al país perquè Trump ha rebutjat liderar la crisi, però apunta que no creu que sigui “el final del lideratge global dels EUA”. “No crec que sigui una tendència irreversible”, assenyala.

En el cas de Rússia, Biscop diu que ja era “la més dèbil” de les quatre grans potències i “si es debilita no canvia massa l’equilibri de poders”. “El que veiem és que la crisi no canvia els sistemes polítics”, apunta.

Manca de “fets” en el discurs geopolític de la UE

Pel que fa a la UE, Popescu creu que està acusant “l’anomalia” de no tenir una “tradició de pensament geopolític”, mentre que la resta de potències “sempre han actuat de manera geopolítica”.

Amb la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, expressant la voluntat de ser un executiu més geopolític a l’inici del mandat, Popescu creu tant les paraules de Von der Leyen com les de l’Alt Representant, Josep Borell, són “poderosos” i tenen un “bon sentit de quina és la missió”, però avisa que no veu “les paraules transformant-se en fets”.

“La UE i Borrell estan fent un bon treball en crear un discurs i deixar clara la seva posició com a UE. Això és un missatge potent”, diu Biscop, que reivindica que els europeus han d’exercir “una posició de gran potència de ple dret”.

En el cas de la relació amb la Xina, l’expert de l’Institut Egmon alerta del “risc” de l’estratègia europea de voler “cooperar” i “fer-se enrere quan calgui”. “Cooperar és fàcil, però fer-se enrere és més difícil i es necessita més coratge. S’ha de ser curosos per assegurar que es fan les dues coses”, remarca.

Amb tot, l’expert en política exterior europea de l’Institut Egmont sí que avisa que la crisi farà “els estats pobres encara més pobres” i pot fer “inestable” la relació de la UE amb el nord d’Àfrica i l’Orient Mitjà.

“Veurem estats dèbils que es debilitaran encara més i la competició per recursos escassos s’intensificarà. La crisi per la covid-19 es creuarà amb la crisi pel canvi climàtic, amb més guerres i més migració”, alerta Biscop, que subratlla que aquesta és una qüestió que la UE haurà de “resoldre” sola.

“Cal preparar-se per invertir més en la part sud perquè és un problema de la UE i de cap altra gran potencia”, subratlla.

Per Popescu, “si Europa vol ser més sobirana estratègicament i tenir objectius diplomàtics necessita recursos”. En aquest sentit, alerta que una possible reducció dels pressupostos de defensa per la crisi pot fer que la resta de potències deixin de prendre la seva posició “seriosament”.

“No serà fàcil que la UE faci sentir la seva veu a nivell internacional en els pròxims anys”, pronostica.

Eleccions als EUA

Per l’expert de l’Institut Egmont, és “molt difícil” ara per ara saber quin impacte tindrà la crisi per la covid-19 en les eleccions presidencials del novembre als EUA, que Trump ha suggerit ajornar per risc de “frau” en el vot per correu malgrat no haver mostrat cap evidència. “Crec que encara és possible que Trump sigui reelegit malgrat que s’està debilitant”, afirma.

Segons Biscop, si Trump no és reelegit poden canviar algunes polítiques exteriors dels EUA, com la tornada al multilateralisme o a l’Orient Mitjà, però no creu que es canviï substancialment la posició respecte a la Xina.

“Hi ha molt consens als EUA, tant en els republicans com en els demòcrates, que hi ha una rivalitat estratègica a llarg termini amb la Xina”, diu l’expert de l’Institut Egmont, que creu que el sorgiment de la Xina com a potència és viscut pels EUA com “una crisi d’identitat” com a líder global.

El que sí creu que hauria de fer el guanyador de les eleccions és “destinar més esforços” a la relació amb la UE per fer front a la “tendència d’interessos divergents”. “Això seria més fàcil amb Joe Biden que amb Donald Trump”, indica.

Davant una crisi que ha colpejat especialment les grans potències mundials, Biscop i Popescu coincideixen que ha servit per accelerar i reforçar algunes tendències ja existents abans de la covid-19. Malgrat “no canviar massa” l’ordre mundial, la crisi sí deixa un “reforç” de les tendències negatives a nivell geopolític i “debilita” els líders de les principals potències, especialment els dels EUA i la Xina.

Feu clic per puntuar aquesta publicació
[Total:% total_count% mitjà:% mitjana%]

Share and Enjoy !

0Shares
0 0
%d bloggers like this: