29/09/2020

La defensa dels empresaris Sumarroca vinculats al ‘cas Pujol’ demana a l’Audiencia Nacional que s’arxivi la causa contra ells

Presenta recurs qualificant la imputació “d’inversemblant” i diu que no hi ha motiu perquè continuïn investigats

La defensa dels empresaris Carles Sumarroca Coixet i Carles Sumarroca Claverol, vinculats al conegut com a ‘cas Pujol’, ha demanat a l’Audiència Nacional (AN) que s’arxivi la causa contra ells. L’advocat dels dos investigats ha presentat un recurs d’apel·lació contra la interlocutòria del magistrat José De La Mata, que els deixa a un pas del judici per delictes de blanqueig de capitals i falsedat de document mercantil.

A l’escrit, la defensa dels dos empresaris –pare i fill– sosté que la imputació és “inversemblant”. Subratlla que “no hi ha res que justifiqui” que els Sumarroca obtinguessin tractes de favor perquè alguna de les seves firmes –en especial, EMTE– aconseguís contractes i adjudicacions de la Generalitat.
El nom dels dos empresaris catalans apareix dins la llista d’investigats que De La Mata proposa jutjar pel conegut com a ‘cas Pujol’. A la interlocutòria de procediment abreujat que el magistrat va emetre a mitjans juliol, i on considera que la família Pujol Ferrusola formava una organització criminal, el jutge de l’Audiència Nacional creu que hi ha indicis per asseure els Sumarroca a la banqueta pels delictes de blanqueig de capitals i falsedat de document mercantil.

L’expresident del Govern Jordi Pujol i la seva dona, Marta Ferrusola

Considera que “l’amistat” entre Carles Sumarroca pare i Jordi Pujol va poder derivar en un “tracte de favor” cap a les empreses vinculades a la família –en especial, la constructora EMTE- per fer-se amb contractes i adjudicacions d’obra pública “irregulars”. A més, l’Audiència Nacional els relaciona amb suposades comissions il·lícites que hauria cobrat Jordi Pujol Ferrusola –el fill gran de l’expresident- perquè intercedís a l’hora de tancar les adjudicacions irregulars.

Ara, l’advocat dels dos empresaris ha presentat un recurs d’apel·lació contra la interlocutòria de procediment abreujat. A l’escrit, reclama que l’AN acordi el sobreseïment de la causa contra els Sumarroca i en decreti l’arxiu de les actuacions.

“Aliè i inversemblant”

Pel que fa al delicte de blanqueig de capitals, d’entrada l’advocat sosté que Carles Sumarroca pare “no va tenir cap mena d’intervenció en els fets suposadament delictius” perquè va ser “del tot aliè” a les cinc operacions sobre les quals l’AN posa el focus.

Totes són contractes de consultoria entre alguna empresa vinculada a la família –en especial, EMTE- i Jordi Pujol Ferrusola, que es van dur a terme entre els anys 2003 i 2008. L’advocat sosté que Carles Sumarroca pare portava “molt temps desvinculat de la direcció i gestió diària de les companyies”.

I pel que fa a Carles Sumarroca fill, la defensa subratlla que la seva imputació és “inversemblant” i que s’ha construït “de manera genèrica” i sense “indicis”. L’advocat sosté que, de les cinc operacions investigades, Carles Sumarroca Claverol només va participar en dues d’elles. Es van fer els anys 2008 i 2009, quan al capdavant de la Generalitat ja hi havia el tripartit.

“Poca relació van poder tenir aquestes operacions amb la capacitat del senyor Pujol Ferrusola per influir, mitjançant el seu pare, en decisions de la Generalitat”, sosté la defensa de Sumarroca. I recorda, expressament, en referència al tripartit(PSC,ERC IC), que qui governava des del 2004 era “una coalició política molt allunyada de l’extinta CDC”.

Operacions reals

Pel que fa al suposat delicte de falsedat de document mercantil, la defensa dels Sumarroca sosté que les operacions que han centrat la investigació van ser “reals” i van tenir “lògica econòmica i empresarial”. De fet, diu que totes elles estan “documentades” i són “transparents” (perquè consten tant als llibres de comptabilitat com a les declaracions tributàries d’EMTE).

Però en cas que arribessin a ser falses, la defensa també sosté davant l’AN que el suposat delicte hauria prescrit. Perquè les operacions daten dels anys 2008 i 2009 i el Codi Penal d’aleshores fixava que els delictes de falsedat documental prescrivien als tres anys. En aquest cas, doncs, al 2011 i 2012. Fins i tot abans que l’AN decidís imputar els dos empresaris pel ‘cas Pujol’ (cosa que es va fer al 2014).

Feu clic per puntuar aquesta publicació
[Total:% total_count% mitjà:% mitjana%]

Share and Enjoy !

0Shares
0 0
%d bloggers like this: