Text: Pere Sànchez
Un any més, sant tornem-hi amb la rutina de la setmana santa, uns dies que a part de gaudir del Diumenge de Rams, processions, Caramelles i la tradicional mona de pasqua.
Fa anys al nostre poble de Castellbell i el Vilar, la diada de pasqua era tot una festa, on es reunia el veïnat i les seves famílies per gaudir de les boniques cançons de Caramelles amb el seu repertori, també amb el ball de bastons dels Bastoners que, any rera any, ens obsequien amb una ballada a l’era; als carrers o places i els pastissers feien dies que treballaven per a posar a punt la mona de pasqua que el padrí el comptava i regalar-li al seu filial.
A Castellbel i el Vilar, aquest any, només veurem dues de les tradicions, la del ball de bastons i les mones, que estan exposades des de fa dies als forns de pà, per tant trobarem a faltar el repertori de cançons de les caramelles que tant les escoltàvem o fins i tot les cantavem.
El problema no és aquest, el problema és que des de fa anys ja no es viu amb la mateixa passió d’abans on veiem un Joaquim Borràs ple de gent gaudint d’aquesta tradició, ara sembla que molts prefereixen anar uns dies a fora per desconectar, altres a competir a un torneig de futbol i que espero que aquest any no torni a ser una politització per raons ideològiques, els nens no en saben de banderes ni d’himnes, només saben de futbol i gaudir el màxim possible.
Tornant a la pasqua: potser caldria buscar respostes a una diada que cada cop va a menys, perquè si no acabarem amb una tradició que perdura de generació a generació.
Bona pasqua a tothom, ah, i si sortiu, conduïu amb molta precaució.
