(Primera editorial de la Lilian)
No hi ha res com recordar d’on venim, qui som o per què som aquí. De vegades oblidem fàcilment les nostres arrels adaptant-nos als costums i comoditats de les ciutats on vivimos. Acabem sentint llunyà la llar propi i fins distanciant amb el pas del temps.
De tant en tant, sortim de la comoditat de la nostra forma de vida, tornant de nou als nostres orígens, a les nostres arrels d’altres, simplement deixem per un dia o dies la ciutat i ens anem al camp, potser a passar una bona estona intentar trobar-nos a nosaltres mateixos, qui sap
Ahir vaig sortir de la monotonia i en companyia d’una bona amiga, ens vam anar a Castellbell i el Vilar, la sola idea de canviar d’aires per unes hores, ens va seduir, no vam trigar molt a arribar en cotxe, vam veure el camp, els seus colors, caminar tranquil·lament, el veure ploure a través d’una finestra mentre menjavem un bon menú, per un moment em vaig oblidar de la ciutat, de les inquietuds i les presses; vaig sentir l’aire a la cara i vaig somiar en viure en un lloc així. Al tornar a casa em vaig entristir i alegrar al mateix temps, amb la esperança i confiança de tornar un dia. Ahir no va ser un dia qualsevol.
La comarca del Bages té algo, algo molt màgic que enganxa, té racons preciosos, i Castellbell i el Vilar, encara més.
