Text:Pere Sánchez
Des de la irrupció a les nostres vides, dels telèfons intel·ligents (Smartphones), on podem gaudir de moltes aplicacions, des de fer selfies, gravar vídeos i enviar missatges de text, han convertit en una rutina que ens va perdre moltes de les coses.
I és que darrerament, i amb l’aparició d’aplicacions dels vídeos en directe, ha fet proliferar aquest tipus de telèfons en concerts o en esdeveniments esportius, fent que aquell que ja fa temps que ha comprat l’entrada per gaudir del seu espectacle gairebé no vegi res, i per l’altre evitar que no ens quedem distrets i poder veure allò que t’agrada.
La veritat és aquesta, últimament podem veure gent jove que amb els seus mòbils graven els seus concerts o esdeveniment esportius per guardar-los o per compartir amb amistats, això fa que ens trobem envoltats de persones amb aquest dispositius i que tu no puguis veure pràcticament res del que voldries, amb la sensació d’una decepció que allò que volies veure, no ho pots perquè t‘ho tapen.
Costa d’entendre que quan comencen els espectacles, ja avisen de no fer ús d’aquestes tecnologies (allò que diuen que apaguem els mòbils), per una banda es pretén fer saber que s’estarà vulnerant els drets d’autor, per això cobren.
Em va cridar l’atenció fa un temps en un concert de cant coral, una directora que a, mitja cançó del seu repertori, amb el puny tancat, donant ordres als cantaires d’aturar la cançó; el públic davant d’un silenci sepulcral no entenien que passava, van estar molta estona fins que tothom va començar a entendre que va ser així perquè alguns feien servir el mòbil per fer fotos o fins i tot gravant i que per això provocava que no s’estava pel concert. En reprendre la cançó i de nou des del principi, ningú va aixecar el dispositiu.
Vivim a través de la pantalla, però massa i sense adonar-nos que estem molestant terceres persones.
