Pla general d’una de les fonts del monestir que els visitants utilitzen per refrescar-se i omplir les ampolles per beure aigua i hidratar-se. Imatge del 28 de juny de 2019 (Vertical).
Text: Redacció
Fotos: Meteocat
El dèficit de precipitació ha afectat la major part del territori
El 2019 ha estat càlid en general a Catalunya. Gairebé arreu, la temperatura mitjana anual ha estat superior en més de mig grau al valor de la mitjana climàtica del període de referència (1961-90). Només a alguns punts de Ponent, de les muntanyes de Prades, o del Pirineu o Prepirineu es pot qualificar de normal. Segons ha informat el Servei Meteorològic de Catalunya, el terç sud del país i bona part de la meitat nord han registrat temperatures d’1 grau més altes que l’habitual, però només en algunes zones del Baix Ebre, la Ribera d’Ebre o del Montsià, així com a zones de més altitud del Prepirineu, del Montseny i de l’Alt Empordà, de la depressió Central, s’ha superat el llindar d‘1,5 graus més. En general, el 2019 també ha estat un any sec.
L’anomalia més alta l’ha registrat l’Observatori de l’Ebre amb una temperatura mitjana dos graus per sobre de l’habitual. Barcelona també ha registrat una de les anomalies més altes tot i no arribar a aquests dos graus com si que havia passat els tres anys anteriors. Cap estació ha registrat una temperatura mitjana anual inferior a la mitjana climàtica de referència.
La temperatura mitjana anual més alta ha igualat o superat els 17 graus a punts del Barcelonès, Tarragonès, Baix Camp, Montsià i Baix Ebre. Per sisè any consecutiu, a Barcelona (Raval) s’han assolit els 18 graus. Per contra, els indrets més freds han estat als punts de gran altitud del massís del Montseny, del Pirineu i Prepirineu on la temperatura mitjana anual ha quedat per sota dels 10 graus. Els mesos amb comportament càlid han estat febrer i març, el període de juny a octubre i desembre. Els freds, gener, maig i novembre.
Amb aquestes dades, el Servei Meteorològic de Catalunya, situa el 2019 entre els cinc anys més càlids des dels anys 70. També és el 5è any més càlid des del 1950. Ha estat molt similar al 2017, i molt a prop dels 2011, i 2014.
Any sec
Pel que fa a les pluges, a diferència del 2018, el 2019 ha estat sec a gairebé tot el país i només es pot definir plujós a àrees del Pirineu i Prepirineu, punts de la costa Central i de la depressió urgellenca. La precipitació total anual més alta s’ha registrat per sobre dels 2.000 metres d’altitud, al Pallars Sobirà i la Val d’Aran, on s’hi ha recollit més de 1500 mm, i també al Solsonès i Ripolllès, on s’ha superat el llindar dels 1.300mm. El valor màxim ha estat Espot mentre que el mínim, al Pantà de Riba-roja.
La manca de pluges més acusada s’ha notat al prelitorial del Montsià i del Baix Ebre, amb només el 50% de la precipitació mitjana climàtica del període de referència.
El 2019 també ha estat un any sense grans nevades, en general. El grup del mantell nival al Pirineu i Prepirineu durant el primer semestre de l’any ha quedat lluny de la del 2018 En canvi, a la tardor del 2019 i el mes de desembre, els gruixos són superiors als de l’any passat i similars a la mitjana, tant al sector occidental com a l’oriental.
