La data del tràgic succés ha coincidit amb el dramàtic accident mortal a Galizia .
Era un dissabte 25 de juliol del 1953, a Monistrol de Montserrat se celebra la seva festa major en honor al seu co.-patró , aquella jornada van sortir com cada dia sis cremalleres que feien la seva ruta habitual des de l´estació Monistrol Nord situat a l´estació de rodalies a Castellbell i el Vilar fins al Monestir de Montserrat. Pasades les 9 del matí d´aquell dia. el convoi num 2 per causes desconegudes va fer una maniobra estranya, en lloc de pujar va començar a recular sense fre i amb molta velocitat i va topar amb el convoi num 3 que anava darrera seu , Tots dos convois incontrolables van continuar baixant , a dins dels dos convois el pànic es va apoderar dels passatgers tant que alguns es van llançar al buit i altres demanaven auxili , uns crits que no només es podia sentir a la vila monistrolenca si no també a Castellbell i el Vilar i a altres llocs propers .
Fotos : Arxiu El Brogit
El tercer convoi que també pujava , s´hi va veure implicat a la topada dels dos primers, i un cuart que pujava a una distancia prudencial , el maquinista va ser testimoni del que estava passant, tant que va començar a alentir la marxa i va aconseguir aturar els trens que baixaven incontrolats. Evitant així una tragèdia més gran ,
El numero de morts van ser unes 8 persones dues d´elles menors d´edat i prop de 200 ferits alguns de gravetat , tant les víctimes com els ferits eren de diversa procedència , cap de les víctimes era de Castellbell . Tot seguit es va iniciar una gran tasca de rescat que va ser força complicat , s´hi van afegir veïns de Monistrol Guàrdies civils i personal de La creu Roja que llavors eren Militars . A Monistrol es va habilitar un hospital de campanya a l´envelat on s´havia de fer els actes de la festa major que per la tràgica situació es va ajornar , En aquest lloc es van traslladar els ferits lleus amb cops o contusions , els mes greus a diversos centres sanitaris , atès que no hi havia prou ambulàncies per traslladar , alguns voluntaris es van oferir a traslladar els ferits amb els seus vehicles .
Castellbell i el Vilar també es va sumar a les tasques de rescat , diversos veïns es van desplaçar i van desplaçar els ferits als centres sanitaris , fins i tot alguns van rebre les primeres cures al mateix Borràs .
Aquest accident no nomes seria una tragèdia humana ,si què no també per la companyia que regentava els antics cremallera, i tot el que havia significat tant per Castellbell com per Monistrol i al mateix Monestir de
Montserrat. Abans del´existencia del Cremallera, era un lloc de pelegrinatge de centenars de persones , els carruatges van ser els primers en pujar fins al monestir per adorar la verge de Montserrat patrona de tots els catalans, , a partit de 1882, aquest fet canviaria per sempre amb l´aparició d´aquest conegut tren , que en el decurs dels anys van augmentar la seva freqüència dels trens dels sis en els seus inicis fins a tenir 8 el dia del fatal accident .
El dia després d´aquell dissabte 25 de juliol de 1953 , tot canviaria radicalment , ja uns anys abans es construiria la actual carretera de Monistrol fins al monestir, i els cotxes serien els que començarien a fer la seva ruta cap a la muntanya,Amb aquest panorama el cremallera comença a tenir una gran davallada de passatgers , fins al punt que el 23 de maig del 1957 , va fer el seu darrer viatge, a tot les estacions es van col•locar un rètols d´avís.
Fa 10 anys el Cremallera va tornar a pujar a Montserrat , aquest cop sortint des de Monistrol fins al monestir , un tren que segueix fidel a una part del trajecte originari . Aquest diumenge es fara la festa de commemoració dels 10 anys del nou cremallera , i fa pocs dies al museu del Que havia estat Monistrol Vila es va col·locar la campanya que ja havia presidit aquell lloc fa uns anys .
