Una part rellevant de la nostra força com a nació es basa, precisament, en el dinamisme i fluïdesa d’aquesta xarxa de ciutats i pobles. O, dit, en altres paraules, en la superació del dualisme món rural-món urbà.
La candidatura a les primaries del PSC, encapçalada per Nuria Parlon, ha fet un manifest sobre el federalisme.
Entre les persones que donen suport a la candidata ho fa l’alcaldessa de Castellbell i el Vilar Montserrat Badia.
MANIFEST
PRACTIQUEM EL FEDERALISME, A CASA NOSTRA!
Catalunya ha estat, des de l’Edat Mitjana, una gran xarxa de ciutats i pobles al voltant del seu cap i casal: Barcelona.
Una xarxa, a més, capaç de generar noves i potents centralitats al llarg de tot el territori.
Una part rellevant de la nostra força com a nació es basa, precisament, en el dinamisme i fluïdesa d’aquesta xarxa de ciutats i pobles. O, dit, en altres paraules, en la superació del dualisme món rural-món urbà.
Tanmateix, la superació d’aquest dualisme ha estat possible més per l’acció de les persones, les famílies, les empreses o el món associatiu i sindical que per l’acció des del Govern de la Generalitat.
Els darrers governs conservadors han paralitzat la proposta de divisió territorial dels Governs catalanistes i de progrés que tenia com a objectiu convertir els diferents territoris catalans en protagonistes del seu futur.
Han enterrat una proposta que apostava pel reequilibri territorial, per donar valor als diferents territoris i l’han substituïda pel no res.
Aquesta inacció –una retòrica sense fets-, ha agreujat la situació de la Catalunya existent més enllà de l’Àrea Metropolitana de Barcelona i impedeix als seus pobles i viles sortir de la crisi econòmica amb la mateixa velocitat que la Catalunya més urbana.
La nul.la resposta a la liquidació del teixit industrial en zones, com ara les conques del Ter i del Llobregat, que van impulsar la primera industrialització del país, és un dels exemples més flagrants. Podríem afegir més exemples: dèficits en infraestructures estratègiques, absència d’una gestió mediambiental dels residus, problemes de mobilitat i de connexió a internet, manca de suport real a les activitats econòmiques impulsades per la gent del país…
És urgent començar a treballar, començar a sumar esforços, per una idea de país que superi definitivament el dualisme Àrea Metropolitana de Barcelona/ Resta de Catalunya en la política i les polítiques nacionals.
Necessitem una visió de Catalunya més horitzontal, més transversal, més connectada, perquè aquesta és la realitat del país. I necessitem que aquesta idea es converteixi en polítiques concretes de lideratge dels territoris, d’impuls econòmic, de cohesió social i d’equilibri territorial, amb un paper clau i insubstituïble dels Ajuntaments.
Necessitem governs amb voluntat i determinació per exigir retorns econòmics i socials a aquelles multinacionals (infraestructures, telefonia, energia) que se’n aprofiten del territori.
I necessitem que aquests retorns s’apliquin a les nostres viles i pobles.
Necessitem, en definitiva, una visió i un exercici pràctic, més federal a casa nostra.
Per a avançar en aquesta direcció, cal que el socialisme català doni un pas endavant, que el faci anar més enllà de la seva implantació metropolitana i el torni a ser representatiu del conjunt del país: de tots i cadascun dels seus territoris, de la majoria dels seus homes i dones.
A aquestes alçades és més evident que ningú no ho farà si no ho fa el PSC.
El PSC ha d’aspirar a tornar a representar a tots els progressistes catalans: des de les Terres de l’Ebre fins les Comarques Gironines, des de Barcelona al Pirineu, passant per la Catalunya Central i les Terres de Ponent.
La Catalunya Complerta necessita el PSC i el PSC necessita representar la Catalunya Complerta.
Sgn: Núria Parlon, Montserrat Badia, Àngel Saez (per les JSC Cat Central), Nicolas Viso, Rosalia Monroy, i altres Alcaldes/ses, i regidors/es d’Osona, Berguedà, Ripollès, Anoia, Terres de Lleida i Aran.
Feu clic per puntuar aquesta publicació
[Total:% total_count% mitjà:% mitjana%]
