Coberta de la publicació de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1979
Text Pere Sánchez
El passat 25 d’octubre, era un dia per recordar. Tal dia com aquell, un 25 d’octubre del 1979, els catalans van anar a les urnes per refrendar l’Estatut d’autonomia.
Un estatut que va permetre recuperar les institucions catalanes segrestades durant molts anys.
Al llarg dels anys, vam veure que donava els seus fruits, es va aconseguir diverses competències com els mossos, l’ensenyament o la salut, entre altres.
Quan aquest estatut va tocar sostre, l’any 2006 es va aprovar un nou estatut, el del famós “apoyaré” de ZP, i és aquí on va començar els problemes que avui encara són mes vigents i que no s’entreveu la solució.
Primer va començar la famosa recollida de signatures per part de la dreta, per tombar aquest estatut, portat al Tribunal Constitucional, que més tard, seria tombat.
I és aquí, on va començar tot, “el procés”.
L’estatut retallat era un 90 per cent federal, tal com volia Pasqual Maragall, un somni de convertir en un autèntic estat federal a l’estil dels lands alemanys o belgues.
Els socialistes reclamaven i encara ho reclamen un estat federal, però ves per on, els seus barons van dir que aquest estatut havia de passar pel ribbot.
Mentre va estar en vigor la totalitat del nou estatut i molt abans que fou retallat, la ciutadania no es va queixar, amb una bona convivència que és precisament el que demana Pedro Sánchez.
En quan va sortir la sentència de l’estatut del Tribunal Constitucional, la resposta ciuutadana va ser aclaparadora, va sortir al carrer i va demanar independència, per tant estàvem assistint el neixament del procés.
Amb errors, tants d’uns i altres i dies desprès de la sentència del suprem contra els presos polítics, la cosa s’ha empitjorat, perquè qualsevol dret a manifestar-se, és ara un delicte de sedició, polítics que no estan a l’alçada, digne dels països democràtics no son capaços de trobar una solució, almenys per ara, i es nota que som en període electoral pel 10-N.
Segur que algun dia s’asseuran i tindran la solució, perquè això no es pot cronificar. El que si és segur es que es solucionarà votant el que no se es sobre què.
40 anys d’aquell referèndum de l’estatut del 1979, qui ho havia de dir a on som i a on hem arribat.
