Quim Torra inhabilitat com a President de la Generalitat

El Suprem confirma l’any i mig d’inhabilitació de Torra per no retirar la pancarta per la llibertat dels presos

El Tribunal Suprem ha confirmat, per unanimitat, la inhabilitació d’un any i mig i 30.000 euros de multa per al president de la Generalitat, Quim Torra, per haver desobeït de forma “contumaç, obstinada i reiterada” la Junta Electoral Central (JEC) en no retirar una pancarta a favor dels polítics presos durant el període electoral de la primavera del 2019. D’aquesta manera, ratifica la condemna imposada pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC). El tribunal diu que l’exhibició de símbols durant el període electoral vulnera la neutralitat de les institucions. Quan la sentència arribi a l’alt tribunal català i aquest la faci executar, Torra haurà de deixar de ser president de la Generalitat.
La sentència ratificada condemna a un any i mig d’inhabilitació especial tant per a l’exercici de càrrecs públics electius, ja siguin d’àmbit local, autonòmic, estatal o europeu, com per a l’exercici de funcions de govern, en els àmbits local, autonòmic i de l’Estat.

En la seva sentència, el Suprem destaca que l’àmbit del recurs “no és l’exhibició de determinats símbols o pancartes d’una determinada opció política, sinó la seva utilització en períodes electorals, desobeint el que disposa la Junta Electoral Central que, en l’exercici de les seves funcions, garanteix la transparència i objectivitat dels processos electorals, que va prohibir la seva utilització, amb vulneració del principi de neutralitat a què s’han de subjectar les administracions en general, contravenint ordres expresses de la Junta Electoral”.

El cas procedeix del març de l’any passat. El dilluns 4 de març del 2019 Cs va demanar a l’Ajuntament de Barcelona i a la Generalitat que retiressin de les seves façanes els llaços grocs i les pancartes a favor dels polítics independentistes presos i exiliats, ja que era període electoral perquè s’havien convocat eleccions generals per al 28 d’abril següent. El Govern va dir que no retiraria la simbologia, i Cs va portar el cas a la JEC el dijous 7 de març. El dilluns següent, 11 de març, la JEC va donar 48 hores a Torra per retirar els símbols.

Dos dies després, dimecres 13, la Generalitat va comunicar que presentava al·legacions a l’ordre de la JEC i no va retirar la pancarta, però va demanar al Síndic de Greuges, Rafael Ribó, que fes un informe. L’endemà dijous, Cs va demanar a la JEC que ordenés als Mossos la retirada de les pancartes, i divendres va portar el cas a la fiscalia, cosa que també va fer el PP. El dilluns 18 de març la JEC es va tornar a reunir, va donar 24 hores més a Torra per retirar els llaços i el va advertir de possibles conseqüències penals si no ho feia.

El dimarts 19, Torra va demanar a la JEC que suspengués el termini a l’espera de les recomanacions del Síndic de Greuges, però l’òrgan electoral ho va rebutjar. El dimecres 20 a la tarda, Ribó va recomanar al Govern que de forma “excepcional” retirés la simbologia. Dijous 21 al matí, la Generalitat va tapar el llaç groc i la pancarta per una pancarta que deia el mateix, però substituïa el llaç groc per un de blanc amb una franja vermella a sobre. També es va posar una petita pancarta demanant llibertat d’expressió. Mentrestant diversos edificis oficials de la Generalitat van anar retirant la simbologia prohibida per la JEC.

La JEC va demanar a la Delegació del govern espanyol a Catalunya fotografies sobre la nova simbologia, mentre Cs, PP i Advocats Catalans per la Constitució van demanar que la fiscalia investigués la possible desobediència. Aquell dijous a la tarda, la JEC es va reunir i va decidir portar el cas a la fiscalia i va demanar a la Conselleria d’Interior que complís l’ordre de retirar tota la simbologia abans del divendres 22 a les 3 de la tarda.

Aquell divendres, la Fiscalia General de l’Estat va ordenar a la Fiscalia Superior de Catalunya que es querellés contra Torra. Al migdia, es va despenjar finalment la pancarta demanant la llibertat dels polítics empresonats i exiliats i la va substituir per una que deia ‘Llibertat d’opinió i d’expressió. Article 19 de la Declaració Universal dels Drets Humans’. A la tarda, els Mossos d’Esquadra van entrar en diverses dependències del Govern per acabar de retirar la simbologia prohibida.

El dimecres 27 de març, la Fiscalia Superior va presentar la querella per desobediència contra Torra que ha acabat amb la seva inhabilitació, mentre que la JEC permetia mantenir penjada l’última pancarta del balcó de la Generalitat. Finalment, el 2 d’abril, el TSJC va admetre a tràmit la querella i va començar la seva instrucció. Vox també es va querellar contra Torra pels mateixos fets i es va personar com a acusació popular. Per la seva banda, el Suprem va desestimar un recurs de Torra contra la decisió de la JEC i una querella posterior.

Pere Aragonès assumirà atribucions de president i les eleccions podrien arribar entre finals de gener i principis de febrer

La inhabilitació del president de la Generalitat, Quim Torra, aboca Catalunya a la inestabilitat. La sentència del Suprem deixa el Govern en funcions en plena pandèmia i sense una resposta unitària de l’independentisme. El vicepresident, Pere Aragonès, assumirà atribucions de la presidència però no podrà fer destitucions, dissoldre el Parlament ni convocar eleccions així com el tradicional missatge de cap d’any. Així, el Suprem ha acabat marcant el calendari electoral. Segons l’informe dels serveis jurídics de la Generalitat, el president de la cambra, Roger Torrent, podrà activar el rellotge amb un ple -si no hi ha presidenciables viables-, i JxCat i ERC tindran cert marge per pactar la data dels comicis. Les eleccions podrien arribar entre el 31 de gener i el 7 de febrer de 2021.
La sentència és ferma des que el Suprem la signa, però no efectiva fins que Torra n’és notificat. En primer lloc, el Suprem notifica la sentència als procuradors, i aquí el president encara pot demanar algun aclariment. Es tracta d’un tràmit àgil i ràpid -pot durar un màxim de dos dies-, un marge on la sentència és ferma però encara no efectiva. Torra podria, doncs, convocar eleccions en aquest breu període -però no té la intenció de fer-ho d’acord amb l’estratègia de la seva defensa.

Després d’aquest període breu, el Suprem ja tramet la sentència al TSJC. Quan el tribunal català notifica la sentència a Torra és quan el president ja ha estat cessat, ja que la decisió pren efectivitat. S’espera que el mateix dia es publiqui un decret signat pel rei espanyol, Felip VI, al BOE i simultàniament al DOGC, per comunicar el cessament de Torra.

Calendari electoral

A partir d’aquí, el Govern ja perdrà el control del calendari electoral, i la pilota passarà a la teulada del Parlament. Torrent tindrà 10 dies hàbils per obrir consultes i buscar un candidat o candidata a la presidència de la Generalitat. Si no n’hi ha cap, o no amb suports suficients per ser investit, Torrent podria convocar un ple per constatar la manca de candidatures a la investidura.

Aquest ple, que seria un “acte equivalent” a un ple d’investidura, permetria a JxCat i ERC negociar la data de les eleccions, almenys per fer-les coincidir en diumenge. L’informe jurídic de la Generalitat permet cert marge als grups que donen suport al Govern perquè no aclareix cap termini, i es podria convocar a dies o setmanes vista. Tot i això, els republicans volen escurçar tan com sigui possible la transició fins a la cita amb les urnes.

Aquesta sessió plenària activaria el rellotge i començarien dos mesos per seguir buscant candidats a una investidura. Si, esgotat el termini, tampoc no hi ha cap diputat o diputada que opti a una investidura, les eleccions tindran lloc al cap de 54 dies -segons la LOREG-, o entre 40 i 60 dies -segons la llei de la Presidència. Si es compleixen els terminis i no hi ha sorpreses, les eleccions podrien celebrar-se el 31 de gener o el 7 de febrer.

Aragonès, president substitut

El Govern estarà en funcions des que el TSJC notifica la sentència a Torra i fa efectiva la decisió del Suprem. L’executiu no podrà presentar projectes de llei -però sí decrets si són d’urgència-, de manera que tampoc podrà tramitar els pressupostos del 2021. A partir d’aquí, Aragonès -encara com a vicepresident– hauria de convocar una reunió extraordinària del Consell Executiu, on la resta de consellers i conselleres avalarien el decret de substitució del president de la Generalitat -i, per tant, acceptarien ‘de facto’ la sentència del Suprem i la destitució de Torra. Aquest decret s’enviaria al Parlament.

Com a president substitut, Aragonès no podria convocar eleccions, nomenar ni cessar consellers o conselleres, ni sotmetre’s a una qüestió de confiança al Parlament. Segons l’informe jurídic de la Generalitat, tant Aragonès com els consellers i conselleres del Govern s’hauran de seguir sotmetent a les sessions de control del Parlament durant l’interinatge. Segons l’informe jurídic, també serà Aragonès qui acabi signant la convocatòria electoral.