07/03/2021

RESUM 2020: Un any per oblidar al Bages

L’agressió racista al Bages i el tancament de la mina de Vilafruns, altres temes destacats del 2020

La crisi de la covid-19 ha posat a prova els pobles petits de la Catalunya Central que han vist com, d’un dia per l’altre, es massificaven els espais naturals i veïns de l’àrea metropolitana de Barcelona s’interessaven per traslladar-s’hi a viure. El 2020, però, també ha estat marcat per l’anunci d’Iberpotash de tancar la mina de Vilafruns i deixar a l’aire el futur de més de 400 treballadors. Altres temes destacats del 2020 a la comarca són l’agressió racista a Sant Feliu Sasserra per part dels Mossos o la sortida dels presos de Lledoners amb el tercer grau va acaparar tots els focus al juliol.

8 de Març: Manifestació pels carrers de Manresa on centenars de dones hi van participar sota la lupa d’agents dels Mossos d’esquadra, ja que l’any 2019,es van produir incidents davant la comissaria de la Policia Nacional, tot i que les concentrades es van desviar per uns carrers propers fins a arribar a la plaça Major de la capital del Bages, on es va llegir un manifest i una performance.

Foto d’arxiu: Pere Sánchez

27 de maig: La incertesa sobre si la covid-19 podria comportar aglomeracions de gent a les rieres de l’interior del país, va fer que alguns municipis hagin decidit prohibir-ne el bany. És el cas dels 9 pobles per on passa la riera de Merlès, entre les comarques del Berguedà, el Bages i Osona. Una decisió inèdita, pel fet que tots ells es van posar d’acord per sancionar el bany a la riera amb multes que van anar dels 750 als 3.000 euros. La prohibició del bany a la riera de Merlès, però, va massificar de banyistes el pantà de la Baells durant l’estiu.

Pla general de la riera i, en primer pla, un guarda privat. Imatge de l’1 de juliol del 2020.

15 de juny: Denuncien una agressió racista per part dels Mossos d’Esquadra a un jove de 20 anys a (Bages). Els fets van passar el gener del 2019 i l’agredit va gravar amb el mòbil com els agents li deien “negre de merda, racista és poc” o “tu ets un mono”. SOS Racisme va fer públic el cas el juny d’aquest 2020 i el llavors conseller d’Interior, Miquel Buch, va assegurar que actuaria “amb tota fermesa” quan sabés qui eren els responsables de l’agressió. Al juliol d’aquest any, dos sergents dels Mossos van identificar les veus dels cinc agents implicats en l’agressió. A finals d’any, SOS Racisme denuncia a través d’un comunicat que els sis mossos investigats per vexacions i insults racistes a un jove durant una detenció al Bages el 2019 van demanar que els agents assisteixin a la roda de reconeixement amb la cara tapada. Segons l’entitat, el Jutjat de Manresa ha fixat la roda per al 28 de gener de 2021 i la defensa dels agents ha recorregut la decisió al·legant que, en la seva primera declaració, l’agredit “va indicar que els agressors eren antiavalots que anaven amb un tapaboques i sense casc”. SOS Racisme ha presentat un escrit d’impugnació al recurs reiterant que, durant la intervenció, “els agressors es van treure el tapaboques, raó per la qual el denunciant afirma que pot reconèixer els agents que el van agredir”.

27 de juny: El republicà Marc Aloy és proclamat alcalde de Manresa després d’haver guanyat les eleccions, un any abans, per tan sols 10 vots de diferència amb el seu rival, el fins llavors alcalde Valentí Junyent (JxCat). Feia 84 anys que Manresa no tenia un alcalde republicà i ho serà fins al 2023.

Pla mitjà del conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet, l’alcalde de Manresa, Marc Aloy, i el director general d’infraestructures de mobilitat, Xavier Flores. Imatge del 6 d’octubre del 2020.

14 de juliol: Front comú dels ajuntaments del Bages per fer front a l’ocupació conflictiva que afecta els seus municipis. A banda de Sant Vicenç de Castellet, on ja fa temps que existeix la problemàtica, altres pobles com Marganell, Castellgalí, Castellbell i el Vilar, Monistrol de Montserrat, El Pont de Vilomara i Manresa expliquen que les ocupacions han anat a l’alça durant el confinament. En alguns casos, les ocupacions han provocat concentracions veïnals per denunciar, asseguren, la incertesa que pateixen.

Pla mitjà dels veïns i els mossos a les portes del darrer pis ocupat, al carrer Bisbe Perelló. Imatge del 3 de juliol del 2020.

17 de juliol: El grup ICL –matriu d’Iberpotash, l’empresa que gestiona les mines de Súria i Sallent– anuncia que tanca la producció a la mina de Vilafruns “per motius econòmics”. La companyia ho atribueix al “baix preu històric” del mercat de la potassa i “l’alt cost d’extracció” del mineral de la mina. El fet és que Vilafruns es trobava aturada de manera ‘sine die’ des del passat 25 de juny, després que es produís un nou accident mortal. Va ser el tercer sinistre en tan sols unes setmanes i el segon amb final mortal. La decisió deixa a l’aire el futur d’uns 400 treballadors.

Pla general de l’entrada a la mina d’Iberpotash a Vilafruns. 26 de juny de 2020.

17 de juliol: Els set presos de Lledoners surten de la presó per anar a treballar i passar el cap de setmana a casa seva. Ho fan per primera vegada gràcies al tercer grau que més tard quedaria revocada pel Jutge Marchena. A la sortida, tots ells van coincidir a dir que el tercer grau no és la llibertat i que, per tant, no hi ha res a celebrar. També es van mostrar convençuts que la fiscalia recorreria la decisió d’atorgar-los el tercer grau, i així va ser: el 28 de juliol, tan sols uns dies després, tornaven a entrar després que el jutjat suspengués el tercer grau amb efectes immediats.

23 de juliol: L’Església catòlica va inscriure 3.722 immobles al seu nom, sense cap títol que acredités la propietat. Les inscripcions, fetes entre el 1946 i el 2015, són majoritàriament construccions de culte, però també terrenys rústics i edificis com rectories o palaus. El Govern fa públiques les xifres i anuncia una oficina de mediació perquè les parts seguin a negociar. El cas de les immatriculacions el va destapar la delegació d’Unió de Pagesos a la Catalunya Central arran d’una denúncia del 2018, la primera a Catalunya.

Pla general de l’ermita de Sant Pere de Vallhonesta amb el vicepresident Pere Aragoès i l’alcaldessa de Sant Vicenç de Castellet, Adriana Delgado. Imatge del 23 de juliol del 2020.

26 de setembre: El Govern adjudicarà a FGC l’explotació de la línia de tren R12 de Lleida a Manresa que ara opera Renfe a partir de 2024. L’encàrrec es materialitzarà a l’octubre a través d’un acord de l’executiu que preveu una inversió de 60 MEUR en un model de gestió del servei de Rodalies entre Ponent i la Catalunya Central a partir d’un sistema mixt entre el bus i el tren. Es volen duplicar freqüències de trens de Lleida a Cervera i passar de les 6 actuals a 12. Fins a Manresa es passarà de 3 a 5 freqüències. Per això es compraran quatre trens i també es construirà una central operativa on es farà la gestió i manteniment tant dels dispositius d’aquesta línia com dels dos que té la de la Pobla i d’un tercer que s’ha encarregat per deixar-lo de reserva.

Foto d’Arxiu;Pere Sánchez

26 octubre: Els visitants al recinte del monestir de Montserrat han caigut un 72% entre gener i setembre en comparació amb el mateix període de l’any passat. Aquest descens s’explica, sobretot, per la manca de turisme estranger i de grups organitzats. Una dada que contrasta amb l’increment de visitants al parc natural des de fora el recinte del monestir: els quatre eco comptadors que hi ha als principals camins d’accés al parc sumen un 55% d’increment en relació amb el 2019. El gerent del Patronat, Xavier Aparicio, alerta que l’augment d’excursionistes s’ha traduït en més volum de deixalles a l’entorn natural els caps de setmana. Els Mossos d’Esquadra van restringir l’accés des de Monistrol per evitar la saturació de la carretera.

Pla general de nombrosos cotxes fent cua per accedir a Montserrat des de Monistrol, amb un control dels Mossos d’Esquadra que ho impedeix. Imatge del 25 d’octubre del 2020

30 Novembre: L’executiva nacional d’ERC ha acordat aquest dilluns proposar que Laura Vilagrà sigui la número dos de la llista d’ERC a les eleccions catalanes del 14 de febrer. Segons ha informat el partit, l’executiva vol reforçar el perfil de gestió “pensant en el futur Govern que haurà de fer front a una situació econòmica i social complexa” després de la pandèmia. ERC ha definit Vilagrà com una “experta” en la direcció i gestió d’equips i asseguren que aportarà coneixement del tercer sector vinculat a l’àmbit social, inserció laboral i en institucions públiques. “S’ha considerat important apostar per valors segurs del partit, independentista de llarga trajectòria i coneixedora, a més, del món local amb una llarga experiència”, afirmen al comunicat.

Foto d’Arxiu: Pere Sánchez

27 Desembre: “No fa mal, no passa res. Ens hem de vacunar”, amb aquestes paraules la primera vacunada contra la covid-19 de la Catalunya Central Leo Sánchez va animar a la ciutadania a rebre les dosi contra el coronavirus. Pocs minuts després de les quatre de la tarda, la residència assistida de la Font dels Capellans a Manresa va ser el primer centre a iniciar la vacunació a la zona. Sánchez Hervás es va mostrar molt contenta d’haver rebut la vacuna i sorpresa perquè no l’ha notada. “Jo pensava que seria més, però no ho ha estat”, ha confessat després de rebre la vacuna. La resident ha reconegut que li va fer més mal la vacuna de la grip que no pas la que ha rebut aquest diumenge. “No m’ho creia, ha estat un segon”, ha afegit. Amb 87 anys i dos anys com a resident al centre manresà, Sánchez Hervás va explicar que durant la pandèmia es van viure moments de patiment al centre. “Quan hi va haver infectats, ens van canviar d’habitació i planta”, ha expressat. La resident va dir que es volia posar la vacuna contra la covid-19 i que des del centre se la va convidar a ser la primera de la Catalunya Central.

La primera vacunada de la Catalunya Central Leo Sánchez Hervas a la residència assistida de la Font dels Capellans. Imatge del 27 de desembre de 2020.
Feu clic per puntuar aquesta publicació
[Total:% total_count% mitjà:% mitjana%]

Share and Enjoy !

0Shares
0 0
%d bloggers like this: