El 2025 tanca les seves portes i ho fa deixant un pòsit important a la memòria col·lectiva de Castellbell i el Vilar. Ha estat un any de contrastos, on el municipi ha sabut mirar enrere per celebrar més de mil anys d’història, però també ha hagut de mirar endavant per defensar serveis clau i protegir el seu entorn.
Aquest és el resum informatiu d’un any intens, marcat per la cultura, l’esport, les reivindicacions i, malauradament, també pel record dels que ens han deixat.
L’any va començar amb força posant en valor el patrimoni local. El 25 de gener, l’Ajuntament va donar el tret de sortida a la commemoració històrica amb la presentació del Còdex del Milcentenari (924-2024). L’obra, il·lustrada per la medievalista Laura de Castellet i guiada per l’historiador Genís Frontera, no només va recuperar un mapa inèdit del segle XI, sinó que va integrar Castellbell dins les Rutes dels castells de Frontera, impulsades per Bages Turisme.
La bellesa natural del nostre entorn va tornar a ser protagonista el 17 de febrer amb el fenomen de la Flor de Sol. Més de 500 persones es van congregar al Vilar per veure l’astre rei travessant la Roca Foradada, en una jornada que va maridar paisatge, vins de la DO Pla de Bages i música a l’església de Santa Maria, consolidant aquest esdeveniment com un reclam turístic de primer ordre.
Si parlem de cultura, el 2025 ha posat les bases per a grans fites. Al març, Sallent va ser testimoni de l’anunci que tots els geganters esperaven: Castellbell i el Vilar serà la seu de la 26a Trobada Comarcal Bages-Berguedà el 2026, coincidint amb el futur 30è aniversari del Pepet i la Roseta. La tradició va continuar al juny amb la 1a Trobada de Bastoners de Montserrat, que va omplir els carrers amb mig centenar de colles.
L’estiu cultural va brillar amb llum pròpia gràcies al 45è Festival Internacional de Cant Coral, que va regalar una nit inoblidable al Casino Burés amb l’actuació del quartet Metropolitan Union Barbershop, deixant el públic bocabadat.
L’any acaba, a més, amb una notícia de cine: l’actor local Jan Monter ha estat nominat als XVIII Premis Gaudí com a Millor Interpretació Revelació pel seu paper a Estrany Riu, un reconeixement que projecta el talent castellvilarenc a tot el país.
L’esport local ha viscut moments d’eufòria. Al juny, el Poliesportiu Municipal es va convertir en un ring d’alt nivell amb “La Batalla de Gladiadores”. El lluitador local Carlos López va aixecar el títol de campió professional de kickboxing (75Kg) després d’un combat èpic contra Carlos Alcaraz. Mesos abans, al març, l’elit del ciclisme mundial ja havia trepitjat els nostres carrers amb el pas de la Volta a Catalunya en la seva etapa reina.
La gestió del dia a dia i les infraestructures han estat, sens dubte, un dels eixos de l’any. La gran victòria social va arribar al juliol: es va confirmar definitivament que el futur Institut Bages Sud es quedarà al municipi, tancant un període d’incertesa i garantint l’educació secundària a casa nostra. També a l’agost es van fer millores a l’escola Jaume Balmes amb la renovació de la tanca perimetral.
Per contra, el 28 d’abril quedarà marcat com el dia de la gran apagada. A les 12:33h, el municipi va quedar sense subministrament elèctric, afectant greument llars i comerços.
La tardor, però, ha estat calenta a Sant Cristòfol. A l’octubre va esclatar la polèmica pel projecte privat d’una àrea d’autocaravanes a la zona de Can Prat i Mas Enric. La plataforma veïnal “Stop àrea caravaning” ha liderat l’oposició, recollint més de 600 signatures i alertant dels riscos ambientals i la manca de serveis en un entorn patrimonial proper a una església del segle XI.
In Memorian
Des de Castellvilarenc.info, no podem tancar aquest resum sense un record emocionat per aquells que ens han deixat. El febrer vam haver d’acomiadar a Joanna Carod, cofundadora de l’Associació Audiovisual, l’entitat que fa possible aquest diari; la seva petjada en la comunicació local és inesborrable.
També al juliol ens va deixar Alonso Belmonte, regidor històric de la Transició i referent del socialisme local. Finalment, el nostre record més sincer és per als dos veïns que van perdre la vida tràgicament en accidents de trànsit aquest any. A les seves famílies i amics, el nostre escalf.
Així tanquem un 2025 intens, un any en què Castellbell i el Vilar ha demostrat ser un poble viu, que defensa el que és seu i que mira el 2026 amb nous reptes a l’horitzó.
