Durant el s. XIX, el Bages va ser la comarca de Catalunya amb més hectàrees de vinya i producció d’hectolitres de vi. El 1860 el 64% de les terres conreades eren dedicades a la vinya.
Text: Centre Excursionista “ELS CORRIOLS”
Sortida Organitzada per: CENTRE EXCURSIONISTA CORRIOLS Castellbell i el Vilar
Diumenge 6 de Novembre del 2016 Trobada: 8.45 h. a l’escola Jaume Balmes.
Sortida: 9:00 h.
Que cal Portar?
-Calçat i roba adequada.
-Esmorzar.
-Aigua.
Normes d’organització:
1.Les sortides són obertes a tothom. Els infants menors de 14 anys han de venir acompanyats i supervisats per un adult.
2.Es recomana estar en possessió de la Tarja d’ Assegurança de la FEEC.
3.El mal temps no serà obstacle per a suspendre la sortida però, a criteri dels organitzadors, es podrà fer una activitat alternativa o be anul·lar la mateixa.
4. L’entitat disposa d’una assegurança d’accidents que cobreix les sortides programades pel Centre.
5.S’informarà als socis de les sortides, a través d’un tríptic, on s’enviarà per correu electrònic. També estarà penjat el tríptic a la cartellera de l’Ajuntament de Castellbell i a la nostra pàgina de facebook.
6.Donada alguna circumstància especial, l’organització es reserva el dret d’alterar la data i/o l’itinerari d’alguna sortida, així com també l’ordre de les mateixes.
7. Les sortides de la secció de Muntanya les podran realitzar aquelles persones que tinguin una certa experiència en muntanya i un estat de forma física òptim per realitzar aquesta activitat.
8. Les sortides per els no socis tindran un cost de 3 euros per persona i sortida.
Dades de la sortida:
Distància: 6 Km.
Desnivell: 125m.
Dificultat: Baixa.
Tipus: Circular.
Com arribar-hi?:
Del Pont de Vilomara en direcció a Rocafort per la BV-1224, poc abans del punt quilomètric 4, prenem a mà dreta una pista (indicador Tines del Flequer), creuem la riera i poc més enllà trobem un espai destinat a aparcament.
Història:
Durant el s. XIX, el Bages va ser la comarca de Catalunya amb més hectàrees de vinya i producció d’hectolitres de vi. El 1860 el 64% de les terres conreades eren dedicades a la vinya. El bon preu de vins i aiguardents va fer que els pagesos plantessin vinyes en els vessants més costeruts de les muntanyes i solucionessin el problema del transport de la verema i la necessitat d’una fermentació homogènia amb la construcció de tines i fabricació del vi al peu mateix de les vinyes.La irrupció de la fil·loxera a la dècada de 1890, va matar els ceps i va fer abandonar les vinyes. Els bancals que ocupaven resten avui engolits per la pineda.
Hi ha escampades tines arreu de la meitat sud de la comarca, en diferent estat de conservació. Bona colla als termes de Talamanca, Mura i Rocafort. Les de la Vall del Flequer, al terme municipal del Pont de Vilomara i Rocafort, destaquen pel bon estat de conservació. El sender SL-C 52 les recorre. Hi localitzarem penells informatius que expliquen detallada i gràficament el procés constructiu, funcions de les tines i edificacions annexes i l’elaboració del vi.
Recorregut:
Aparcament
Mapa del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac i penells explicatius de l’itinerari SL-C 52. Ens guiarem per les estaques indicadores 
d’aquest sender fins a les Tines del Ricardo. Enclotat a mà dreta, queda el Torrent del Flequer. A l’altre costat, envaïts per la pineda, albirem marges de pedra seca que suportaven els antics bancals de vinya i barraques. Deixem el camí del Flequer per un de carreter a mà dreta, en baixada.
d’aquest sender fins a les Tines del Ricardo. Enclotat a mà dreta, queda el Torrent del Flequer. A l’altre costat, envaïts per la pineda, albirem marges de pedra seca que suportaven els antics bancals de vinya i barraques. Deixem el camí del Flequer per un de carreter a mà dreta, en baixada.
Tines del Bleda
Continuem pel camí carreter, trobem una barraca de vinya i creuem el torrent. A la bifurcació anem 100 metres a l’esquerra fins les Tines de les Tosques.
Tines de les Tosques
Tornem enrere i a la bifurcació, prenem un corriol que gira a l’Est per l’obaga de la Serra de Puig Gili. Passem pel costat de marges de pedra i d’un dipòsit de vinya. També sobre diverses lloses de pedra per salvar rases. Aquestes rases, als pendissos, evitaven l’erosió hídrica del terreny. Baixem un tram esglaonat i, poc més enllà, ja albirem les Tines de l’Escudelleta, prop del torrent.
Tines de l’Escudelleta
Continuem per un camí carreter, creuem de nou el torrent fins a la cruïlla.
Bifurcació
Indicada. Per l’esquerra retrobem el camí del Flequer per on podríem retornar a l’aparcament. Continuem vers l’E, ara pel marge dret hidrogràfic, fins al proper grup de tines.
Tines del Ricardo
Un cop visitades, retornem a la bifurcació anterior i prenem una pista a mà dreta que va guanyant alçària sobre la vall, pel marge dret del torrent. Hi localitzarem diversos penells explicatius sobre l’activitat vitivinícola i com va influir en el canvi de la fisonomia del paisatge. També ens permetrà albirar a vista de pardal els conjunts de tines de l’Escudelleta i del Tosques.
Un cop visitades, retornem a la bifurcació anterior i prenem una pista a mà dreta que va guanyant alçària sobre la vall, pel marge dret del torrent. Hi localitzarem diversos penells explicatius sobre l’activitat vitivinícola i com va influir en el canvi de la fisonomia del paisatge. També ens permetrà albirar a vista de pardal els conjunts de tines de l’Escudelleta i del Tosques.
Feu clic per puntuar aquesta publicació
[Total:% total_count% mitjà:% mitjana%]
