Text: Pere Sanchez
Els qui tenim una certa edat, encara ens recordem d’un personatge televisiu que va marcar una època, ell guanyava tots els judicis, excepte un que el va perdre i no per culpa del Fiscal Berger, em refereixo a Perry Mason.
Us deixo amb aquella coneguda entradeta de la sèrie i la seva coneguda sintonia.
Aquests dies a Madrid es fa el judici contra l’independentisme i fins al moment, la fiscalia no ha trobat cap prova a les declaracions dels acusats de cap delicte de Rebel·lió ni de Malversació pels fets de l’1-0.
Veient el judici, em recorda aquells temps de Perry Mason, que el va interpretar el malaurat Raimond Burr.
Mason feia sempre preguntes incòmodes als acusats i als testimonis per trobar el veritable culpable i deixava a l’espectador tot el suspens fins al final, quan feia confessar culpable a aquell qui menys ens pensàvem.
En Perry Mason, com he dit, va guanyar tots els judicis excepte un, i va ser fruit d’una lesió que va patir a la cama l’actor que interpretava el Fiscal Berger; els guionistes van gosar la idea de buscar un fiscal més dur que pogués vèncer al conegut advocat.
Dic això perquè aquella sèrie es demostrava com era la justícia per dins, però veient el judici a l’independentisme, s’està veient com va caient de mica en mica els arguments de Llarena. Potser més endavant, quan declarin testimonis, potser canviï la cosa.
