12/08/2022

Acusacions creuades entre veïns de Mas Enrich i Can Prat i l’Ajuntament de Castellbell i el Vilar per la manca d’aigua

L’Ajuntament de Castellbell i el Vilar els acusa d’un consum “excessiu” per les piscines i jardins malgrat la sequera

Els veïns de les urbanitzacions de Mas Enric i de Can Prat de Castellbell i el Vilar pateixen des del 23 de maig talls d’aigua diaris de més de sis hores. El dia a dia és “difícil i insuportable”, diuen, sobretot els que tenen fills i es queixen que l’Ajuntament els té “abandonats”. L’alcaldessa, Montserrat Badia, ho atribueix a la baixada del nivell dels aqüífers per la sequera i a un “consum excessiu” per les piscines i jardins que hi ha a aquestes dues urbanitzacions de gestió privada. “Dels 230 comptadors que tenen, 35 consumeixen el 45% del dipòsit d’aigua”, denuncia. Des de l’Ajuntament subratllen que, en plena sequera, s’ha d’utilitzar per a les necessitats bàsiques i estudien com sancionar els que no en facin un bon ús.

Les restriccions i els problemes d’abastiment van començar el 25 de maig passat. I des de llavors, els veïns d’aquestes dues urbanitzacions pateixen talls d’aigua a diari – de les 9 fins a les 18 h. i, en cap de setmana, fins a les 19. 30 h.

El dia a dia és “molt difícil”, es queixava aquest dimarts Sara Subirats, una veïna de Can Prat. “Amb nens costa més encara; no podem rentar els plats, si van al lavabo no podem tirar la cadena i anem amb dipòsits d’aigua petits per la casa”, detalla. Abans de les 9 s’afanyen a omplir olles i palanganes. I quan es reobre el servei, l’aigua surt amb molt d’aire i hi ha risc que la pressió malmeti les canonades, com ja li ha passat a algun veí. “L’aigua torna plena d’aire i el comptador va rodant i també ho pagarem”, diu amb indignació.

Com ella hi ha unes 200 famílies més afectades per aquests talls d’aigua diaris. Eduardo Cabilla, veí de Can Prat, es queixa que l’Ajuntament els ha deixat “abandonats” malgrat complir amb el pagament d’impostos. “Ens diuen que faran el que puguin, que ens envien un parell de cubes d’aigua i que ens banyem a la piscina municipal, però que es pensen que som indigents?”, es pregunta indignat. En aquest sentit, lamenta que els tractin com a una urbanització privada i que passin els anys i el problema de l’aigua no se solucioni.

Una idea que també comparteix el president de l’associació de veïns de les dues urbanitzacions, Jordi Haies. “Son unes condicions tercermundistes i infrahumanes, és un desastre”, exclama. A ple estiu no poden posar rentadores o dutxar-se i lamenten que l’Ajuntament els recrimini un consum excessiu d’aigua. Segons Haies, “és normal que es gasti més aigua a l’estiu” i lamenta que l’Ajuntament vulgui confrontar els veïns amb els consum d’aigua quan el problema de tot plegat és que “estan abandonats per l’administració”. En el seu cas, ha triplicat la compra de garrafes per al consum diari.

Defensen que, malgrat ser una urbanització de gestió privada, el consistori ha de garantir l’accés a l’aigua amb condicions. Per això ja han posat el cas a mans d’uns advocats.

“És un còctel explosiu”, afirma l’alcaldessa de Castellbell i el Vilar, Montserrat Badia, que recorda que, com que tenen dèficits urbanístics, la gestió és privada i l’assumeixen els propis veïns amb una concessionària. A més a més, el tipus de finques que hi ha són cases unifamiliars, moltes amb piscina, jardins de gespa i horts, que els comporten un “consum excessiu” si es compara amb altres urbanitzacions similars, com seria la de Sant Cristòfol.

Després d’analitzar els consums d’aigua, han detectat que dels 230 comptadors que hi ha a aquestes dues urbanitzacions, 35 consumeixen el 45% del dipòsit d’aigua”, malgrat representar un 15% del total de veïns. En un moment puntual, es van gastar 40.000 litres diaris en només dues hores, quan l’ACA estableix uns 250 litres diaris de mitjana. A les dues urbanitzacions, però, es consumeixen uns 1.000 litres diaris de mitjana segons dades facilitades per l’Ajuntament. Per Badia, la situació és molt delicada amb uns aqüífers molt baixos, especialment a l’Anoia, des d’on capten l’aigua aquestes dues urbanitzacions.

Malgrat els esforços per conscienciar el consum responsable, creu que cal anar més enllà i estudien la forma per sancionar els mals usos. Ja han demanat a l’ACA si hi ha eines per poder sancionar, perquè actualment només poden publicar bans amb recomanacions que s’han demostrat insuficients. També hi ha ajuts que cobreixen les despeses de transport per anar a buscar l’aigua potable.

Un problema que ve de lluny

Aquestes dues urbanitzacions tenen dèficits urbanístics i no són les úniques, ja que en aquest mateix municipi n’hi ha cinc més en una situació similar. L’Ajuntament es queixa que la llei del 2009 que intentava regularitzar-les no va anar acompanyada d’ajuts per fer-ho viable. “És un periple insostenible, de paperassa i de recursos”, diu. A Catalunya hi ha unes 2.000 urbanitzacions en situacions similars, fruit de la venda de terrenys els anys 60 i la liberalització del sol. “Es venien parcel·les sense urbanitzar i els amos es feien cases sense tenir clavegueram, enllumenat o carrers asfaltats”, explica. Una urbanització d’unes 400 cases pot costar uns 11 MEUR per posar-la al dia, gairebé tres cops més el pressupost anual del Castellbell i el Vilar. I les despeses han d’anar a càrrec dels privats.

També creu que la normativa no resol la problemàtica actual i alerta que, amb el canvi climàtic i les sequeres continuades, la situació s’agreujarà.

Feu clic per puntuar aquesta publicació
[Total:% total_count% mitjà:% mitjana%]

Share and Enjoy !

Shares
%d bloggers like this: