Els conflictes que aparentment poden semblar petits i de caràcter estrictament domèstic com ara un camí que es talla amb una tanca posada on no toca o una successió d’acusacions i retrets llançats a través de Xarxes Socials, sovint tenen la virtut de revelar unes dinàmiques molt més profundes sobre el funcionament real del poder en l’àmbit de la política municipal I el cas d’un Camí Ral del Raval del Ferran a Castellbell i el Vilar és una mostra gairebé de manual d’aquesta mena de fenòmens on la veritat factual i la gestió de les emocions a la xarxa entren en una col·lisió directa
D’entrada en aquest afer hi ha un fet objectiu i perfectament verificable per sobre de qualsevol soroll ambiental L’Ajuntament de Castellbell i el Vilar ha afirmat de manera oficial a través d’una nota de premsa acompanyada de la seva cartografia corresponent que el tram de vial que es troba actualment tallat és de domini públic i que per tant el tancament executat per un particular és totalment il·legal Això convé subratllar-ho amb claredat no és una simple opinió ni una interpretació interessada ni un relat partidista Es tracta d’una comunicació de caràcter institucional que es troba plenament avalada per un conjunt rigorós d’informes tècnics jurídics i cartogràfics Quan una administració pública fa una asseveració d’aquesta magnitud ho fa perquè té la responsabilitat legal d’actuar i disposa de les proves suficients per sostenir la seva posició
El nucli de la controvèrsia es planteja en la confrontació de dos plànols ben diferents que contraposen la història romàntica contra la realitat jurídica d’avui En la seva línia de defensa el veí implicat aporta com a prova principal un plànol de l’any 1872 És innegable que es tracta d’un document històric valuós des d’una perspectiva arxivística però en cap cas és un document jurídic vigent Aquest diari ha pogut contrastar detalladament que la majoria d’aquells plànols del segle dinou ja no tenen correspondència amb la realitat bàsicament perquè el poble actual ha canviat radicalment respecte a la realitat d’aquella època o perquè directament molts d’aquells antics camins s’han acabat convertint amb el pas dels anys en carreteres modernes A més la cartografia de 1872 delimitava termes municipals i dibuixava traçats principals però no especificava la titularitat concreta de la terra i sobretot no disposava de la precisió topogràfica actual per tant és història i no pas dret
Per contra l’Ajuntament fonamenta la seva actuació en plànols d’una vigència absoluta basats en la topografia moderna de precisió en estacions i coordenades geo-referenciades en la normativa vigent sobre el domini públic en els catàlegs municipals de camins i en un buidatge d’ortofotos històriques i recents Aquesta documentació tècnica és l’única que posseeix validesa jurídica en un estat de dret per determinar la titularitat de les coses i decidir si un camí és o no és públic Un plànol del segle dinou explica d’on venim però un plànol oficial actual determina jurídicament on som i què és de tots
Davant de la contundència dels documents de l’expedient de vegades s’opta per l’estratègia de la victimització Aquesta és una pràctica habitual del populisme digital que serveix per generar clics ràpids a les xarxes socials i consistents corrents de simpatia emocional Transformar un procediment purament administratiu de protecció del patrimoni comú en una mena de persecució personal o en una caça de bruixes és un recurs conegut per desviar l’atenció pública de la qüestió essencial Però l’administració té l’obligació de defensar els béns públics quan són ocupats i això no respon a cap fòbia personal sinó a una estricta responsabilitat institucional
És precisament en el marc d’aquesta campanya de deslegitimació a les xarxes on s’ha atacat directament la independència d’aquest diari digital En un dels vídeos difosos el veí afirma que Castellbellvilarenc.info és un mitjà subvencionat i sectari que cobra i paga per publicar notes de premsa Aquesta acusació és rotundament falsa Aquest mitjà de comunicació local i proper que treballa al servei de la ciutadania i de les seves entitats des de fa gairebé divuit anys no ha demanat mai ni ha rebut cap subvenció de cap organisme oficial ni s’ha prestat mai a cobrar ni pagar per cap text informatiu vingui d’on vingui Però la intenció d’aquesta insídia no és demostrar res sinó activar un mecanisme de desacreditació del missatger Quan no es poden rebatre els informes tècnics s’intenta deslegitimar qui els publica per fer creure al públic que l’emissor està comprat i que l’única veu lliure és la de qui llança l’acusació una pràctica greu que atempta contra la llibertat de premsa i que també han patit altres mitjans de la comarca
És important entendre-ho: 👉 quan un ajuntament parla, no parla el mitjà que publica la informació.
Finalment el relat d’aquest conflicte s’intenta lligar a una suposada conspiració d’orquestració electoral una idea que s’introdueix de manera interessada ja que el litigi fa tres anys que s’arrossega i cap institució ha vinculat l’afer amb els terminis dels comicis En aquest context s’ha demanat públicament la dimissió dels representants del govern municipal una petició legítima en democràcia però que no té cap mena d’efecte jurídic tal com recorda de manera taxativa la Llei Orgànica del Règim Electoral General Un regidor només perd la seva condició si renuncia voluntàriament o per una sentència d’inhabilitació judicial Demanar dimissions a través d’un vídeo pot alimentar el relat emocional i donar una falsa sensació de raó davant l’audiència digital però la legalitat no es modifica per la pressió de les xarxes socials ni la propietat d’un camí canvia perquè algú ho demani davant d’una pantalla En un món on les notícies falses es propaguen amb facilitat cal posar el focus sobre els fets contrastats la llei i el respecte al bé comú
