by 
L’Institut Català de les Dones celebra aquest any el seu 25è aniversari i una efemèride com aquesta és una oportunitat per aturar-se, mirar enrere i felicitar-nos per la feina feta, sense caure en la temptació de falsos triomfalismes, però defugint la glossa d’una derrota. Perquè no tot està per fer però tot és possible, i en aquest camí l’Institut Català de les Dones ha compta amb la complicitat, l’experiència i la saviesa de moltes dones del país.
La participació de totes i tots és un element fonamental per avançar en la construcció d’un nou contracte social, un nou marc per a la relació entre unes i altres que faci possible la integració del saber fer de les dones en tots els àmbits de la nostra societat. Es tracta, en definitiva, d’avançar cap a una societat on junts puguem gaudir de veritables espais de llibertat.
Sabem que només amb la tasca i el treball quotidià de totes les dones, cadascuna des del seu espai propi, serà possible assolir el conjunt de transformacions culturals que ens han de dur a la construcció d’un país on la diversitat sigui indicador de riquesa. Durant tots aquests anys, l’Institut Català de les Dones s’ha proposat, fermament, esdevenir un espai capaç de fer visibles les iniciatives sorgides de les dones i del moviment de dones, amb la finalitat de socialitzar els sabers i les pràctiques femenines, i poder dissenyar, així, polítiques públiques universals que no discriminin ningú.a poetessa Emily Dickinson deia: “Ignorem la nostra veritable estatura fins que ens aixequem”.
Avui, que com a institució donem compte públicament d’aquests 25 anys d’història per assolir la igualtat efectiva entre dones i homes; avui que ens hem posat dempeus, ens adonem de com n’és d’important el treball de civilització que realitzem les dones en el marc de totes les institucions catalanes. I és necessari aixecar-nos i reconèixer-nos, les unes a les altres, per autoritzar-nos en la nostra tasca diària. “Tot canvi en una època històrica es pot mesurar pel progrés de les dones cap a la llibertat”, asseveració del filòsof François Fourier que assenyala la importància del coneixement i de la transmissió de la història com a elements decisius en la vertebració de la memòria d’un país i, per aquesta raó, que les dones esdevinguem subjectes històrics significa, també, que elsnostres noms i les nostres gestes s’incorporin a la narrativa històrica del passat, del present i del futur. 
