by El demòcrata s’imposa a l’estat de Pennsilvània i la premsa nord-americana li concedeix la victòria
El demòcrata Joe Biden ha guanyat les eleccions als Estats Units després d’imposar-se a Donald Trump a l’estat de Pennsilvània. Amb els 20 vots electorals de Pennsilvània, Biden supera els 270 necessaris per ser escollit com a nou president dels EUA, amb 284. El recompte s’ha allargat durant quatre dies, en una situació insòlita, i ha estat qüestionat per l’actual president i candidat republicà, Donald Trump. Biden ha aconseguit recuperar per als demòcrates estats industrials que Trump havia obtingut el 2016, com Michigan o Wisconsin, i també s’ha imposat a Pennsilvània, el major estat que seguia en joc. Per tant, Trump passa a ser el cinquè president que es queda sense un segon mandat en els darrers 100 anys.
L’anunci de la victòria de Biden arriba després de quatre llargs dies de recompte amb molta tensió per l’estret marge de diferència entre els dos candidats als estats que quedaven en joc. Malgrat assegurar-se Florida, Texas i Ohio la primera nit electoral, dimecres Trump va començar a veure com el seu avantatge s’esfumava poc a poc als estats del cinturó de l`òxid per l’inici del recompte del vot anticipat.
L’augment sense precedents del vot per correu arran de la pandèmia ha estat un factor determinant en l’evolució del recompte.
Kamala Harris, primera dona, negra i d’ascendència asiàtica vicepresidenta dels EUA
Kamala Harris ha fet història en convertir-se en la primera dona, la primera negra i la primera d’ascendència asiàtica vicepresidenta dels Estats Units. Filla d’immigrants de l’Índia i Jamaica, Harris, de 56 anys, ocupa amb la victòria demòcrata en els comicis el segon càrrec més important del país. Abans de formar tàndem amb el candidat demòcrata, Joe Biden, Harris ha estat senadora per Califòrnia des del 2017, des d’on ha defensat la reforma del sistema de salut, la facilitació de l’accés a la ciutadania als immigrants, la prohibició de les armes i una fiscalitat progressiva. Abans de ser nominada per Biden a la vicepresidència, Harris va optar a ser la candidata demòcrata a la presidència, però va abandonar per falta de recursos.
Nascuda a Oakland (Califòrnia), Harris es va graduar a la històricament negra Universitat Howard i l’any 2003 va ser elegida fiscal del districte de San Francisco per set anys després esdevenir fiscal general de Califòrnia, un càrrec per al qual va ser reelegida l’any 2014 i va ocupar fins al 2017.
De pare jamaicà i mare índia, Harris reivindica i manté una forta connexió amb les seves arrels. “La meva mare ens va educar molt intencionadament a la meva germana i a mi com a dones negres fortes. Sabia com ens tractaria i ens veuria el món”, apuntava ella mateixa en una piulada.
Harris va competir per ser la candidata demòcrata a la presidència, però va abandonar per manca de recursos financers per continuar, segons va comunicar als seus seguidors. “No soc bilionària, no puc finançar la meva pròpia campanya”, va justificar la seva decisió, la qual considerava una de les més dures que havia hagut de prendre. Després, Biden li va oferir la vicepresidència en un reconeixement a la diversitat racial en plenes protestes contra el racisme al país.
Paradoxalment, la nominació de Harris, que ha aportat aire fresc a la candidatura de Biden, a la vicepresidència va mobilitzar més la base demòcrata i va aconseguir que Biden sumés més donacions.
Abans de Harris, Geraldine Ferraro, demòcrata, i Sarah Palin, republicana, ja van ser candidates a la vicepresidència. Cap d’elles ho van aconseguir en perdre la seva candidatura les eleccions.
En el cas de Ferrano, l’any 1984 va ser la primera dona que aspirava a la vicepresidència de la mà de Fritz Mondale, però el demòcrata va perdre davant Ronald Reagan. Palin va ser la segona amb John McCain l’any 2008, però tampoc va arribar a la vicepresidència en guanyar Barack Obama els comicis.
