by Recentment, l’Ajuntament de Castellbell i el Vilar ha comprat dos aparells DEA (Desfibril·lador Extern semi-Automàtic) pel municipi. Una gran iniciativa, apostant per una política de prevenció i millora de l’assistència mèdica, ja que una actuació ràpida pot salvar la vida a una persona afectada d’una dolència al cor (infart i/o aturada cardiorespiratoria). Castellbell, amb aquesta actuació, esdevé un poble més cardioprotegit. 
Un dels aparells estarà ubicat de manera fixa a les instal·lacions esportives del poble: Poliesportiu-Camp de futbol. L’altre serà compartit, en el cotxe de servei dels Vigilants Municipals amb el vehicle d’emergències de Protecció Civil, en tots els serveis on hi siguin presents i on hi hagi una gran afluència de gent: Festa de la Vellesa, Rua de carnestoltes, Cavalcada de Reis, ZitziPark, actes de la Festa major, etc.
Que és la cardioprotecció ?
Un territori cardioprotegit es aquell on hi pot arribar una ambulància en menys de 5 minuts o per el contrari disposa d’un DEA i mínim una persona acreditada pel seu ús. Els aparells que s’han adquirit a l’empresa bagenca Reanima, serveixen per a totes les edats (nadons i adults), també ha estat l’encarregada de donar la formació necessària i titulació oficial, als prop de 20 persones que han fet el curs i estan preparats per fer-lo servir en una situació d’urgència. Davant d’un infart o una aturada cardiorespiratoria, els minuts son vitals. Quan el cor deixa de bategar, la circulació sanguínia s’atura i es deixa d’aportar al cervell i a tots els òrgans vitals del cos, l’element mes necessari per la vida: l’oxigen.Per aquest motiu, quan ens trobem davant d’una persona inconscient i que presumiblement ha deixat de respirar i/o tenir pols, cal actuar amb la màxima celeritat per poder-li salvar la vida.
La probabilitat de sobreviure a una aturada cardiorespiratoria es redueix a la meitat, a partir dels 6 minuts. A Catalunya, cada 2 hores i mitja hi ha una aturada. Moltes de les víctimes poden sobreviure si els testimonis actuen de forma immediata. Malauradament, nomes un 10% de la població sap actuar correctament.El dispositiu DEA incorpora instruccions acústiques i visuals, recorda i dóna instruccions clares i específiques a l’operador del desfibril·lador, identifica sense errades si una arítmia necessita desfibril·lador, registra automàticament l’ecocardiograma i detecta quan cal fer la descàrrega elèctrica per ajudar en la reanimació cardiopulmonar. En primer lloc sempre es recomana abans demanar ajuda, avisar als serveis d’emergència (112), iniciar les maniobres de reanimació cardiorespiratòria (RCP), col·locar el DEA i esperar instruccions de l’aparell, sense deixar de fer mai el massatge cardíac i les insuflacions de ventilació.
Que es la “cadena de supervivència” ?
Alerta immediata (trucar al 112) —> Reanimació CardioPulmonar bàsica (RCP) —> Desfibril·lació precoç (DEA) —> Atenció medica urgent
L’aparell està dissenyat per a ser utilitzat sense formació prèvia en un cas d’urgència, tot i que el personal a qui ha estat lliurat ha rebut una formació específica, en l’ús del dispositiu i en assistència sanitària urgent.Les aturades cardíaques extrahospitalitàries constitueixen un important problema de salut pública. Al conjunt de Europa s’estima que cada any es produeixen més de 350.000 casos anuals. El 60% de les aturades cardíaques es produeixen en presència de testimonis i el 16% en espais públics, essent la fibril·lació ventricular la responsable inicial de fins el 85% de les aturades extrahospitalitàries. L’índex de supervivència es nomes del 5%. A Catalunya, suposa una mort sobtada cada dues hores i mitja, és a dir a la vora de 9 morts cada dia, que multiplica per 5 les morts produïdes per accident de trànsit.
Per això, les societats científiques internacionals aconsellen estratègies dirigides a disminuir el temps de resposta i molt especialment el de desfibril·lació, considerant com a òptim un temps inferior a cinc minuts entre la trucada al número d’emergències i la descàrrega elèctrica.Els avenços tecnològics han permès desenvolupar els darrers anys desfibril·ladors amb un funcionament automàtic i semiautomàtic que no necessiten personal sanitari per a fer-los servir i que, per tant, són adequats per a la seva utilització en llocs públics. Estan especialment dissenyats per ser utilitzats per persones amb uns coneixements bàsics en reanimació cardiopulmonar i en l’ús d’aquests aparells.
Ben aviat es farà una campanya divulgativa, de conscienciació i presentació a tota la població.
