by 
Aquest dimarts al vespre, s´ha fet la tradicional revetlla de Sant Joan, a Castellbell i el Vilar, i que dóna pas al solstici d´estiu.
La festa va començar a la tarda amb la rebuda de la Flama del Canigó al Burés, en aquest barri al vespre cap a les 22h. L’Alcaldessa, Montserrat Badia, va ser l´encarregada, com cada any, de llegir el manifest i que diu:
Sigueu molt benvinguda Flama del Canigó, que com cada any sou esperada amb il·lusió per moltes persones, ja siguin grans, joves, xiquets, al·lots, mainada, tots desitjosos de compartir la vesprada i la nit, que s’il·luminarà amb l’encesa del Foc de Sant Joan.
Aquesta nit màgica i tota la diada de demà dia 24 de juny, Festa Nacional dels Països Catalans, ens agermana a tots, siguem del Nord o del Sud, de terra endins i de mar enllà, fruit de l’herència de l’antic solstici d’estiu que d’origen mil·lenari i que amb el pas dels segles, la seva celebració ha esdevingut tradició i costum, la més antiga del nostre País i fins i tot dels racons d’Europa, on s’estimen i respecten la democràcia i la llibertat, tant pròpia com la dels altres.
Enguany s’escau el 50è aniversari del “salt” passant la ignominiosa frontera, portant la Flama per damunt d’aquest límit imposat per l’absolutisme imperant ahir, i avui encara, que trenca i divideix Catalunya per una serralada, com és la pirinenca, que vertebra a banda i banda uns pobles que formen part d’un mateix País i Nació.
Els nostres Focs de Sant Joan i la Flama que els encén, baixada del cim del Canigó, ja formen part del nostre costumari popular així com de la nostra història col·lectiva, que tantes lliçons ens ha deixat des del seu inici fins a l’actual albada de la sobirania plena. Recordem tan sols que en períodes on els desitjos del poble foren reprimits a sang i foc pel “real derecho de conquista”, l’expressió popular donava als Focs de Sant Joan un sentit de resistència que queda palès en aquest senzill clam de fa tres segles.
Caramelles van darrera
les de mil set-cents i tants
fadrinets que les dictaven
ja mai més les cantaran!
Mal Ponent ve de Castella
si de França lo Mestral
los usategs de la terra
ja s’esfullen riu avall!
No canteu pas més corrandes
ni feu Focs per Sant Joan
feu cremar-ne cera groga
com se sol pels funerals!
Tot poble té arrels fondes, i la llavor de bona sembra mai fineix, per això Catalunya sempre ha reprès un nou impuls de renaixença, i que avui ha tornat amb força buscant un millor camí, amb voluntat i esperança, sota la llum de la Flama del Canigó.
Som-hi tots! I fins sempre amunt!
Tot seguit, es va encendre la foguera del Burés, i es va repartir a la gent que hi havia a la plaça: coca, coctel de cava o refrescos , val a dir que aquest any hi havia força més gent que l´any passat, tot i que queia algun plugim, al final la festa es va desenvolupar amb tranquilitat i els nens, acompanyats dels pares, anaven llançant petards per tota la Plaça .
Al Borràs, la festa va ser com cada any un sopar a les terrasses dels bars, enguany la novetat ha estat la presència d´uns malabaristes que feien « Jocs de malabars» amb foc.
Tot i que no hi habia tanta gent que l´any passat , els que van sopar ja tenien ganes de ballar, però a les 12 es va possar a ploure ( 4 gotes ), el mateix Dj, Dani Aguirre , va haver de tapar els aparells , focos de llum i altaveus.
Els petards es podien escoltar a banda a banda del carrer, en una nit màgica, una mica aigualida per la pluja.
