Club de lectura “Mai per ordinador” de Montserrat Vilarmau i Martí (Manresa, 1949).

Text: Tina Barbero

Foto: Elisabet Solórzano

Ens trobem al Club de lectura, acompanyats de l’escriptora Montserrat Vilarmau i Martí, autora de la novel·la “Mai per ordinador” (2002).

Aquesta és la història de la Mercè, resident a la llar d’avis Arrels d’Or. La Mercè rememora la seva vida, quan vivia a la casa pairal del Berguedà: primer amb el bressol de les noves tecnologies- ordinadors, connexions per al telèfon fixe, Internet, primers mòbils – i ens narra com aquests canvis afectaven al Pere, el seu home i a l’entorn familiar; Els avanços actuals – portàtils, mòbils , skype, les cases intel·ligents o ordinadors centrals que controlen el més petits detalls dels components de l’edifici i de la vida dels residents. Tot això contextualitzat amb petites pinzellades de la realitat del moment, com el referèndum de l’OTAN( 12-03-1986), els incendis forestals al Bages durant la dècada dels 90, els moviments OKUPA, primeres passes del reciclatge, inicis de la incineració, etc.

Tots aquests canvis visualitzats al llibre ens fan plantejar-nos una sèrie de preguntes:

La tecnologia i el seu constant avanç. Com ens afecta en les nostres vides i quotidianitat?
L’Àlbum de fotos, cronologia de una vida, es una batalla perduda? Fem moltes fotos , però destriem per guardar-ne unes quantes significatives i continuar confeccionant les nostres cronologies vivencials ?
Jugar al carrer i/o tornar als jocs de taula? Estan perduts enfront dels jocs digitals individualitzats?
El whatsapp, facebook, instagram, Twitter i el fet d’estar contínuament comunicats, ens permet tenir silencis i/o estones d’avorriment? De creixement personal?
El contes i/o històries digitals, compleixen amb totes les necessitats emotives, de contacte, de llenguatge no verbal, de creativitat, d’acompanyament que necessita la quitxalla?
El mòbil actual, interactiu i multi funcions, ens permet i facilita la comunicació amb els altres? Ens treu llibertat?
Estem acceptant una altre forma o formes de llenguatge? L’allau d’informació mediàtica via telemàtiques, ens presenta una realitat desdibuixada, esbiaixada?
Estem més controlats? Tenim menys llibertat?