La Sèrie de TV3, Crims, de Carles Porta, ha esdevingut un èxit televisiu que ja ha marcat fronteres; de fet Amazon Prime, ara l’emet les dues temporades en Català i doblada al castellà.
Ara la productora de: El Foraster (Brutal Media) ha estrenat a Netflix un True Crime (Crims basats en fets reals) el cas Whannhinkhof-Carabantes, que va succeir el primer, l’any 1999 i el segon, l’any 2003, que va sacsejar la societat espanyola i va tornar de nou l’àmbit mediàtic sobretot el de Rocío Whannikhof.
És en si un documental de 90 minuts sense narrativa i explicada pels testimonis del moment dels fets en imatges d’arxiu i actuals, res a veure amb la sèrie catalana, però que ho podria ser, ja que hi ha diversos detalls intrigants a l’espectador.
Van ser uns fets mediàtics sobretot la del cas Rocío Whannikhof, que no pas de la Sònia Carabantes, però que per culpa d’una sèrie d’errors col·lectius influïts per la mediatització del cas, Dolores Vázquez, va ser injustament culpable i ningú, avui dia, ha demanat perdo, és més, en tractar-se d’un cas de lesbofòbia (cal recordar que la mare de Rocío i la Dolores eren íntimes). Amb un final del gir copernicà arran de la troballa del cos sense vida de Sònia Carabantes, l’espectador descobreix per fi qui és l’assassí de les dues noies.
En conclusió: és un bon documental dirigit per Tània Balló. Però si ja et va agradar Crims, aquesta també et pot agradar, sobretot si surt un ascensor pel mig.
