Foto: Quim Vallès/Netflix
A les portes de les passades festes de Nadal s’estrenava als cinemes i el 4 de gener a Netflix el darrer treball del català J.A Bayona, “la Sociedad de la Nieve” un true history (història real), basat en el tràgic accident d’avió de la força aèria uruguaiana que es va estavellar als Andes l’octubre de 1972 on van morir 22 dels 46 passatgers que hi anaven a l’avió.
Una pel·lícula que dura 2 hores i mitja i és una nova versió dels fets, la mateixa història que ja coneixem gràcies a l’americana “Viven” dels anys noranta. A la versió de Bayona, s’allunya de Hollywood, està bassada del llibre del mateix títol de Pablo Vierci que coneix als supervivents de la tragèdia, escull els protagonistes llatins, per tant, l’idioma és original.
Un altre aspecte a tenir en compte entre les dues versions, és que la de Bayona, es va rodar a Granada i també als llocs dels fets, a la versió americana es va rodar en un set (estudi de gravació) i al Canadà.
Un altre diferència entre les dues, és que la darrera cinta els protagonistes són tots els passatgers, tant els vius com els morts, narrada per un dels personatges morts, en canvi, a la americana es dona més protagonisme als dos supervivents que al final es van retrobar amb la civilització.
Tant una com l’altre el dilema moral, és present sobretot al tema de l’antropofàgia, la versió del director català, la, que, més explicada és el tema, ja que el debat és coral i, per tant, es tracta de supervivència per alguns i una tragèdia per altres. Cal recordar que la majoria dels passatgers de l’avió sinistrat eren d’un equip de Rugbi d’una escola catòlica de Montevideo.
Una pel·lícula que de moment no ha guanyat els globus d’or, però caldrà estar atent si als Oscars li donen una estatueta a aquest gran treball de Bayona.
