Text: Lilian/Laura. Fotos: Lilian
Sardanes a la plaça de la Catedral de Barcelona
Com cada dissabte, és habitual les ballades de sardanes als peus de la Catedral de Barcelona. Son moments d’alegria, de joia, temps de passar una estona agradable ballant, conversant, escoltant, gaudint. S’escolta la sardana, se sent es viu el moment. La música t’invaeix el cos, l’ànima, les orelles, et convida a ballar aquest ball únic, amb tants anys d’història.
D’on prové la sardana?
L’origen de la sardana és desconegut. La seva forma, la manera de ballar-la, el fet d’agafar-se de les mans, denoten, segons alguns autors, una antiguitat que es pot remuntar a èpoques preromanes. Per això són tan abundants les llegendes que fixen el seu principi a l’antiga Grècia, on les danses circulars, donant-se les mans, ja abundaven, segons es desprèn d’algunes representacions escultòriques. Posteriorment van ser adoptades per pobles ibèrics i ballades a les riberes de la Mediterrània. Sense arribar al mateix grau de normalització coreogràfica i elaboració instrumental, similars danses circulars enllaçades en compàs de 6/8, es troben també a altres zones de Provença, Galícia, Astúries, Castella i Portugal… (Font: viquipèdia)
Ballar-lo pot semblar molt fàcil, però per a qui no en sap, es pot fer un embolic al principi, ja que són molts passos, i molts “tempos”, però una vegada li agafes el truc, és un plaer ballar aquesta dansa, i més amb la música de fons.
