by Els noms són ficticis però els fets són reals
La història que explicaré a continuació, és digne d’alguna producció cinematogràfica amb un final feliç.
El dimecres 15 de juny, la parella argentina Alberto i Marian, van sortir de Vic a Barcelona de ben matí amb un grup d’amics amb un tren de Rodalies .
En arribar a la capital catalana, el grup es va separar , els amics es van quedar a visitar Barcelona, mentre que la família va preferir anar a un lloc molt més emblemàtic de Catalunya, Montserrat.
La parella van baixar a Sants i allà van demanar a quin tren podíem anar fins a Montserrat, van creure que era la única companyia ferroviària, així que van mirar el panell d’estacions i halehop ,apareix el nom de Castellbell/Monistrol , per tant R4.
En arribar a Castellbell, el primer que es van trobar en baixar del tren, era la muntanya de Montserrat i no precisament de prop si no una mica més lluny. El grup d’amics, els de Vic, els van dir que a Monistrol hi havia un tren cremallera que puja fins al monestir.
Per sorpresa de la parella , es que en arribar a Castellbell, no van veure ni rastre del Cremallera, on havia circulat ara fa 100 anys, i davant d’un sol de justícia i a 38 graus , la parella va baixar al poble a les 11 del migdia .
Un cop al Borràs, van demanar a una botiga algun transport cap a Montserrat i els hi van dir que agafaren el bus cap a Monistrol, els van ensenyar els horaris de la revista local El brogit; però vet aquí la presència d’unpersonatge inesperat, un veí de Monistrol els hi va convidar a portar-los fins a la mateixa estació del cremallera amb cotxe i un cop allà van agafar el tren verd pujant cap a la muntanya.
Aquesta és una de les moltes històries que ens trobem dia si, dia també de turistes que per confusió agafen Rodalies pensant que els porta a Monistrol.
Com ja sabeu el nom de la nostra estació porta el nom de Castellbell/Monistrol i vet aquí la confusió.
No seria més fàcil deixar el nom de Castellbell a seques? Potser ells s’estalviarien.
Ai pobres turistes!!!!!
