Text i fotos: Lily Hayden
Ahir em vaig trobar amb una manifestació a l’Estació de Sants, o millor dit, a la plaça Joan Peirós, en solidaritat amb els presos polítics
Vaig veure grans i joves, tots junts, fotògrafs, periodistes, comentaristes, curiosos i viatgers de pas a una part.
Ahir enmig de tota aquesta gent vaig veure un poble amb ganes de lluitar per una república, alla era el més incrèdul i el que anava a passar el temps, tots junts, tots units.
No hi ha res més bonic que lluitar per aquell en el que creguis, sentir aquesta creença com creixent dins de tu encara que no sàpigues el que és.
Alguns l’anomenen curiositat, altres intuïció, cadascun l’anomena un nom, una definició.
Ahir vaig veure un poble enfadat davant els Mossos d’Esquadra; no hi va haver una violència pròpiament dita però si aquest poble expressava el que realment sentia.
Les fotografies parlen per si soles. Sobren les paraules. Només cal mirar les imatges per entendre el que vull transmetre, a través d’aquest article.