El nostre país té una llarga trajectòria en la promoció de la pau. Des del moviment social de Pau i Treva al segle XI fins a l’aprovació pel Parlament català de la llei de Foment de la Pau l’any 2003, la societat i l’administració pública han demostrat un ferm compromís amb la pau i el rebuig a la violència com a forma de resolució dels conflictes.
Des de l’inici d’aquest nou mil·lenni, el Govern compta amb diferents instruments per concretar i actualitzar aquesta tradició: així, la Direcció General de Cooperació al Desenvolupament planifica les polítiques de cooperació al desenvolupament i acció humanitària a través dels plans directors i dels plans anuals, i l’Àgencia Catalana de Cooperació al Desenvolupament (ACCD) gestiona i executa aquestes polítiques.
Els Pla director de cooperació al desenvolupament, que s’aprova al Parlament cada quatre anys, sempre ha reconegut la importància de contribuir a iniciatives de diàleg i d’acords per posar fi als conflictes armats. A més, dóna suport a defensors dels drets humans o comunitats amenaçades que tracten de prevenir l’escalada o l’esclat violent de tensions.
En aquesta línia l’ACCD finança actuacions de prevenció, diàleg i reconciliació en territoris amb conflicte armat, i posa especial cura perquè qualsevol actuació de cooperació al desenvolupament o d’acció humanitària inclogui aquest objectiu estratègic, especialment si s’executa en zones on la violència armada és preponderant. Aquest treball als països del Sud es complementa amb l’educació, la sensibilització i la mobilització de la societat catalana a favor d’una cultura de la pau.
Entre d’altres projectes als quals l’ACCD dóna suport, destaca l’acompanyament presencial que les Brigades Internacionals de Pau (PBI) fan per protegir als i a les defensores dels drets humans a Colòmbia. Aquest país viu un conflicte armat intern des de fa anys que comporta la vulneració dels drets humans i el desplaçament de la població. La missió dels projectes de PBI és protegir a través de la presència i l’actuació dels observadors internacionals la integritat física i psicològica dels defensors i defensores de drets humans. D’aquesta manera poden continuar amb el seu treball de denúncia de violacions i de capacitació a la població marginada, desplaçada i vulnerable en matèria de drets polítics, econòmics, socials i culturals. Així contribueixen a la solució no violenta del conflicte, a la prevenció de crisis humanitàries com el desplaçament intern i al desenvolupament democràtic de la societat civil.
