Text i Fotos: Lilian
Rostres de èssers humans, rostres de desconeguts al metro o al carrer (o fora de la ciutat), asseguts o de peu, mirades profundes de desconeguts… Imatges que capturen l’ànima de la persona en un instant, en un moment únic i sagrat. Sentiments, somnis, desitjos, alegria i tristesa. La càmera de fotos capta l’ànima, captant la vida, guardant-la gelosament en la memòria de la càmera digital.Robant moments mentre camines pel carrer, soc per la plaça o al metro, acompanyada per la meva càmera o el telèfon, fotografiant a vegades, a altres amagades de manera descarada sense importar-me res més que el moment sagrat.
Parlo d’aquest moment únic quan ets amb la càmera, mirant atentament el que vas a fotografiar, observant cada detall, esperes el moment exacte, de seguida el dit es dirigeix a la càmera disparadora; tot està preparat, mirant una vegada més. Has portat temps esperant aquest moment, observant pel visor de la càmera, “És el moment” (et dius a tu mateix/a), estas preparat/da, comptes 1,2,3 dispares, fas la foto i tot acaba.
On estàveu diumenge, mentre que al poble, hi havia una festa d’entitats per promocinar la Capella de Musica Burés, que aquesta ferida de mort?