21/09/2021

El Burés viu una revetlla molt tranquila

La revetlla de Sant Joan a Castellbell i el Vilar, s’ha desenvolupat amb normalitat i de moment sense incidents remarcables. El Barri del Burés ha estat l’únic lloc del poble on s´hi ha organitzat una revetlla a càrrec dels “ Amics i Fills del Burés .

Una entitat que ja porta anys organitzat aquest esdeveniment a més d’altres de la resta del any, la revetlla d’engany igual que la del any passat la flama del Canigó ha estat la que va encés la foguera, però abans l´Alcaldessa Montserrat Badia ha llegit el manifest de la flama que els organitzadors d’aquest esdeveniment han portat a la tarda des de la Catalunya nord fins a Esparreguera pels ” amics de la Flama d´esparreguera ”

L´Alcaldessa Montserrat Badia llegint el manifest de la Flama del Canigó

Un cop llegit el manifest , s’ha encés la foguera, els petards i els coets no han parat de fer soroll per tota la plaça durant la nit, mentre a una part de la plaça és repartia coca refrescos i còctel de Cava,.

aspecte de la plaça durant la revetlla

Veure Galeria fotos Revetlla Sant Joan Castellbell i el Vilar 2011

Manifest Flama del Canigó

És la flama de les tradicions antigues i cristianes de purificació per l’aigua i el foc, de compromís de vida nova amb la figura de sant Joan Baptista. La compartim amb molts europeus. És la flama que crema trastos vells, la que encén els Focs de Sant Joan.
Tanmateix per a nosaltres catalans il•lumina, a més a més, la nostra història mil•lenària.
Arrela al Canigó, bressol de la dinastia catalana i de la nació, de l’art romànic, i en clau política, gràcies a l’abat Òliba, d’un ideal de pau, base de l’assemblearisme. Catalunya s’hi configurà al segle X quan els comtes catalans descendents de Guifré el Pelós van esdevenir independents. Fa cent vint-i-cinc anys Jacint Verdaguer hi va escriure el famós poema Canigó dedicat a nosaltres del Nord, que incentivà arreu als nostres territoris l’amor a la pàtria.
Al segle XX la flama vinculada al passat esdevé aposta pel futur. Dos nord-catalans precursors, en Josep Deloncle i en Gilbert Grau en fan una eina de conscienciació nacional. Amb ella afirmem que no som ni francesos ni espanyols, som catalans.
Encesa per en Deloncle el 1964 al Castellet de Perpinyà, presó on van ser torturats els Angelets de la Terra, els patriotes que lluitaven contra l’annexió francesa, ha esdevingut la flama de la resistència catalana.
Portada a Coll d’Ares el 1966 per esborrar la frontera imposada pels Borbo Lluís XIV i el seu nét Felip V és des de llavors el símbol d’unió dels Països Catalans.
Gilbert Grau plasmà els reptes en el «Missatge» del 1985, escrigué : «Enguany cridem ben fort i ben alt que volem preservar les tradicions per a obtenir amb elles les nostres llibertats nacionals i fer de la Flama del Canigó l’abrandament inextingible de la fe en l’esdevenidor de la nostra nació, segura de la seva voluntat d’independència».
La Flama del Canigó té un significat irrenunciable: amb ella cremem la covardia, la passivitat, la resignació. Ens empeny a reivindicar l’estat català independent que ens pertoca: confederal, ric, acollidor i doncs integrador. És la flama d’una nació que ha decidit sortir de les tenebres i posar-se dempeus.
Visca la Flama del Canigó!
Visca la Festa Nacional dels Països Catalans!

Feu clic per puntuar aquesta publicació
[Total:% total_count% mitjà:% mitjana%]

Share and Enjoy !

Shares

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

%d bloggers like this: