la matinada de dissabte 28 al diumenge 29 haurem de avançar una hora, les 2, seran les 3.
La primavera ja treu el cap i, amb ella, arriba una de les cites més habituals del calendari: el canvi a l’horari d’estiu. La matinada del proper dissabte 28 al diumenge 29 de març, els rellotges s’hauran d’avançar una hora. Quan les agulles marquin les dues, passaran a ser les tres. Un gest gairebé automàtic en l’era digital que ens farà dormir una hora menys aquella nit, però que ens regalarà tardes més llargues de llum solar de manera immediata.
Aquest canvi, que s’aplica de forma coordinada a tots els països de la Unió Europea, té com a objectiu històric ajustar la jornada laboral a les hores de llum natural per potenciar l’eficiència energètica. Tot i que la primavera astronòmica començarà oficialment el 20 de març, no serà fins al darrer diumenge de mes quan entrarem plenament en la dinàmica estiuenca. Amb el nou horari, a mitjan abril el sol ja sortirà cap a les 7:10 h i no es pondrà fins a les 20:30 h, un increment de llum que culminarà el 21 de juny, el dia més llarg de l’any, amb més de 15 hores de claror.
Un debat obert amb data de caducitat?
Malgrat la tradició, la pregunta que plana sobre la ciutadania és si aquest ritual té els dies comptats. El debat sobre l’abolició del canvi d’hora està més viu que mai. Encara que la Comissió Europea va proposar eliminar-lo el 2018, la falta de consens entre estats membres i l’arribada de la pandèmia van congelar la decisió. Actualment, el Butlletí Oficial de l’Estat (BOE) té ratificades les dates dels canvis només fins a l’any 2026, fet que alimenta la possibilitat que aquest sigui un dels darrers cicles de modificació horària.
En aquest sentit, el president del Govern espanyol, Pedro Sánchez, ha traslladat recentment a la Unió Europea la necessitat de posar fi a aquesta pràctica. Sánchez argumenta que el canvi «ja no té sentit», ja que l’estalvi energètic actual és mínim comparat amb l’impacte negatiu que té sobre la salut i el ritme vital de les persones. Les enquestes donen suport a aquesta tesi: la gran majoria dels ciutadans, tant a l’estat com a la resta d’Europa, es manifesten contraris a seguir alterant el rellotge dues vegades l’any.
De moment, però, la decisió final resta en mans d’un comitè d’experts que ha de determinar no només si s’elimina el canvi, sinó quin horari s’hauria d’adoptar de forma permanent: el d’hivern o el d’estiu. Fins que no s’arribi a un acord internacional, els veïns i veïnes hauran de seguir avançant i retardant les agulles, esperant a veure si aquest 2026 marca, finalment, el punt final a una tradició cada cop més qüestionada.
