by 
El passat 8 de gener es va fer la segona trobada del programa “Debats Educatius”. A aquesta trobada van assistir 8 persones de diferents àmbits, interessades en el tema de l’educació, entre les quals hi havia professionals i persones del grup de famílies. També es van excusar persones que per diferents raons no van poden venir.
En primer lloc es felicita el fet que hi ha una nova persona incorporada al grup de debat, es fa un petit resum de la primera sessió i es recorda el tema triat, que és el de la convivència, així com totes les idees que es van recollir. Es reparteix un full per duplicat, que recull les idees aportades.
En segon lloc, es parla de la necessitat d’anar concretant més el tema triat, que és prou ric i prou ampli com a oferir moltes possibilitats d’enfocament però a la vegada aquesta riquesa i amplitud pot fer que ens quedem en generalitats i no trèiem un profit més efectiu. Per aquest motiu el grup decideix que treballarem la convivència centrant-nos en les habilitats socials, tenint en compte el seus aspectes formals i sempre sense oblidar-nos de les tres franges d’edat.
El grup coincideix en què la convivència en la societat actual s’ha despullat totalment dels seus aspectes formals, i n’hi ha que eren molt rígids, com haver de tractar a tothom de vostè, però n’hi ha que encara serien vàlids i s’han perdut quasi tots. El tipus de llenguatge que s’utilitza ha perdut tota importància. Cal recuperar aquelles normes de convivència i aquell civisme que ens fa la vida més agradable, com ara les salutacions.
Per tant, convé que elaborem una llista sobre quines d’aquestes normes volem recuperar, i amb quines accions concretes fer-ho. Se’ns han acudit les següent:
1-Mirar-nos mentre parlem, o desplaçar-nos fins on és l’altre per a evitar cridar,
2-Començar i acabar les converses amb una salutació: hola, bon dia, què tal?, a reveure, adéu, fins després…
3-Escoltar amb les orelles lliures (sense auriculars o estar pendents de telèfons mòbils, etc)
4-Trucar a la porta a l’entrar a un lloc tancat, demanar permís, explicar el que necessites i donar les gràcies;
5-Entrar sense cridar si és un espai públic o un transport públic.
6-Fer bé les files, demanar la tanda, respectar els torns de paraules;
7-Demanar si us plau,
8-Preocupar-se pels desvalguts o pel que li passa a l’altre demanant si necessita alguna cosa;
9-Cedir el pas, caminar per la dreta;
10-Respectar els seients al transport públic;
11-No cridar en llocs públics, saber mantenir el to de veu adequat en cada lloc i situació.
12-No cridar els treballadors públics, no confondre demanar amb exigir…
13-No ignorar al veritable interlocutor saltant passos i cremant etapes.
15-Donar importància al diàleg abans que fer una crítica directa, sense escoltar tots els implicats.
14-Mantenir els argots en situacions concretes i en el context apropiat.
15-Deixar les coses tal i com les has trobades.
16-No passar pel mig de gent que conversa, s’espera etc,
A casa no sempre tenim la mateixa constància que en ambients formals i a més a més hi ha més diversitat de situacions. A la vegada, per això també és més fàcil que es presentin conflictes. Cal dialogar a poder ser en el moment immediat, i si no és possible, recuperar la situació per a dialogar el més aviat possible.
Un possible resum seria:
-Hem fet una llista de normes de bona convivència i d’accions per a portar-les a la pràctica.
-Hem estat d’acord en la importància dels contextos, perquè les habilitats socials s’han d’adaptar segons sigui una institució, el carrer, l’escola, casa…per a evitar rigideses sense caure en el tot es val.
-En cas de conflicte, és millor recórrer al diàleg i intentar solucionar els problemes en el mateix moment o en un moment adequat i proper.
Per últim, el grup va sortir amb “deures”: Al full que ens hem repartit, a més de les idees recollides la sessió passada hi ha una graella. Es tracta de col·locar alguna de les accions de la llista d’avui i adaptar-la a cada entorn (casa-escola-carrer) i a cada interlocutor (pròpia persona, companys, familiars, amics, personal públic) sense oblidar cada edat. Si podem, hauríem de donar el segon exemplar a una altra persona i convidar-lo a omplir.
