20/06/2021

El ritme de les negociacions entre ERC, JxCat i CUP augura que s’esgotaran els terminis per constituir el Parlament

Divendres 12 de març és la data límit, 20 dies hàbils després del 14-F

Quan falta poc més d’una setmana perquè s’acabi el termini límit per constituir el Parlament sorgit del 14-F, els tres grups independentistes que negocien- ERC, JxCat i la CUP– assumeixen que s’esgotaran els terminis. I és que, de moment, hi ha dos ritmes diferenciats en les negociacions: les converses entre ERC i la CUP que van avançant i les que hi ha entre ERC i JxCat, que segons fonts dels negociadors, estan més estancades. De fet, el mateix president d’ERC al Parlament, Sergi Sabrià, ha reconegut públicament que les converses van millor amb la CUP que amb JxCat. La constitució del Parlament és la primera parada de la nova legislatura, però els negociadors volen que hi hagi un acord global que inclogui també la formació del govern.
Les primeres trobades entre JxCat i ERC es van centrar en el model de seguretat coincidint amb els aldarulls al carrer en les protestes per l’empresonament de Pablo Hasel. Els dos partits s’han emplaçat a treballar sobre tres condicions imprescindibles per als cupaires: una moratòria de l’ús de les bales de foam, que els Mossos no actuïn en desnonaments i que la Generalitat no es personi contra manifestants. No hi ha acord sobre el contingut d’aquests temes però sí la voluntat d’abordar-los.

Un contenidor cremant a l’avinguda Catalunya de Tarragona el 18 de febrer de 2021. (Foto ACN)

Posteriorment, ERC i CUP han avançat en les propostes vinculades al “rescat social”, la reconstrucció i la transformació del país. En concret, s’han abordat les polítiques d’habitatge, la salut i en el reforç dels serveis públics.

La CUP també ha posat sobre la taula la seva candidatura per presidir el Parlament tenint en compte que serà una legislatura en què des de la Mesa s’haurà de continuar fent front a advertiments del Tribunal Constitucional (TC) i que es vol barrar el pas de Vox als òrgans de govern de la cambra catalana.

Per la seva banda, fonts de JxCat també confirmen que les negociacions van més lentes del que s’esperava. La formació que comanda Laura Borràs admet que encara no hi ha cap acord amb els republicans, ni pel que fa a la constitució del Parlament ni tampoc per a la investidura i legislatura. De fet, les converses entre ERC i Junts s’encallen perquè no consensuen sobre com fer avançar el procés independentista -la prioritat de Borràs.

Des de JxCat apunten que no tindran cap problema per esgotar terminis, si és pel bé de la negociació. “No tenim cap pressa”, subratllen des de la formació de Borràs. De fet, a Junts són conscients que el seu poder negociador pot augmentar a mesura que el calendari avanci, per reclamar més contrapartides als republicans.

JxCat defensa que un acord amb ERC ha d’incloure les bases d’una estabilitat per a tota la legislatura, amb l’autodeterminació i l’amnistia com a pals de paller, junt amb una estratègia conjunta a Madrid, i un pla de xoc econòmic i social. L’entesa al Congrés és un dels punts que provoca més fricció amb els republicans -tot i que JxCat només hi té 4 escons.

Els de Borràs també són escèptics amb la taula de diàleg, hi exigeixen mecanismes de control, alhora que reclamen concreció a ERC sobre quin serà el full de ruta a seguir si la negociació amb l’Estat no avança.

Tots aquests esculls fan que l’acord global s’endarrereixi i que, per tant, que tot apunti a finals de la setmana que ve -quan s’esgota el termini. De fet, des de Junts asseguren que ERC no els ha ofert encara la presidència del Parlament, una cadira que els de Borràs reclamen des de l’inici en entendre que els pertoca.

Tal com va avançar l’ACN, JxCat ha avisat els republicans que la presidència de la cambra els pertany, i que, d’altra manera, qualsevol pacte de legislatura naixeria “coix”. La pròpia Borràs, a més de la portaveu del Govern en funcions, Meritxell Budó, sonen com a aspirants al càrrec.

Pla mitjà de la portaveu d’ERC, Marta Vilalta, i la vicepresidenta de JxCat, Elsa Artadi, parlant als passadissos del Parlament el 3 de març del 2021

Una vegada es constitueixi el Parlament i per tant, s’escullin els nous membres de la Mesa i la persona que estarà al capdavant de la institució, el següent pas és la investidura del president o presidenta de la Generalitat. El reglament estableix un termini màxim de 10 dies naturals, per tant, s’hauria de fer com a tard el divendres 26 de març. Si en aquest cas també s’esgoten els terminis i el candidat no obté la majoria absoluta en primera votació s’hauria de celebrar una segona votació, 48 hores després i per tant en diumenge. Llavors el candidat només necessitaria més vots a favor que en contra.

El candidat del PSC, Salvador Illa, assegura que vol presentar-se a la investidura i que està treballant per aconseguir prou suports. Però serà el pròxim president o presidenta del Parlament qui decidirà si es pot sotmetre a la investidura, ja que és l’encarregat de fer una ronda de consultes amb els grups parlamentaris per veure la viabilitat dels candidats. I el que és segur és que Pere Aragonès també es presentarà per ser investit president de la Generalitat.

Primer pla del candidat del PSC, Salvador Illa, saludant i somrient un cop ratificada la victòria del 14-F(Foto: ACN)

Feu clic per puntuar aquesta publicació
[Total:% total_count% mitjà:% mitjana%]

Share and Enjoy !

0Shares
0 0
%d bloggers like this: