19/09/2021

El temps d’en Francesc Mauri: Rauxa primaveral

La primavera i la tardor són estacions de transició. L’hivern és l’estació del fred, mentre que l’estiu és l’estació de les elevades temperatures.

El dia que més força de radiació té el sol a la nostra latitud, és quan arriba l’estiu astronòmic, generalment per Sant Joan. El dia que menys força té de radiació és durant el Solstici d’hivern, poc abans del dia de Nadal. La teoria faria que aquests fossin els dies més càlids i freds respectivament de l’any.

La pràctica, però és molt més complexa. En el cas que ens ocupa, la primavera és la sortida del fred hivernal. El sol va pujant a l’horitzó clarament des de Sant Josep (ja ho fa abans evidentment) però aquí arriba l’equinocci. El magatzem d’aire gèlid del continent euro-siberià continua viu, el mar continua fred, però es troba amb uns dies cada cop més càlids del Mediterrani cap al sud. Aquest sol que puja a l’horitzó dia a dia també comença a escalfar les latituds baixes i centrals d’Europa i el mar, molt a poc a poc, es comença a encomanar d’aquesta inèrcia feixuga pel que fa a lentitud.

Aquesta lluita de l’aire fred que aguanta i les calors que ataquen fan que la primavera es mostri gairebé sempre amb rauxa i bogeria.

La memòria meteorològica és fràgil i cada any, les decisions alguns dies són les mateixes: em poso la màniga curta? Com és que avui em poso l’anorac i la jaqueta gruixuda? Ostres, quina calor, l’estiu ja és aquí… Caram torna a nevar i jo em pensava que ja arribava l’estiu… El sol costa de veure avui i s’anuncien més pluges… Carai, ha gelat en algunes zones i els conreus els ha trinxat quan semblava que ja teníem l’estiu aquí… Ostres, quina tempesta amb una calamarsa que ho ha deixat tot blanc. Renoi, el rebut de la calefacció no acaba de baixar perquè no la puc afluixar gaire o tancar.

Aquestes són, recurrents, cada any les sensacions amb aquesta estació ben boja i capriciosa. Aquest any, a Catalunya, el País Valencià o a les Illes ha plogut i molt poc des de l’1 de gener. L’observatori Fabra a la ciutat de Barcelona ens recordava que els tres primers mesos de l’any van resultar un dels més secs dels darrers cent anys en aquest punt d’observació meteorològica, sísmica i astronòmica depenent de la Reial Acadèmia de les Ciències de Barcelona amb més de 250 anys d’història. Aquest abril, però, s’ha animat més, tot i que sense estridències i quan redacto aquest article, el pronòstic mensual (poc precís això si) ens dona un mes de maig càlid i gairebé sense pluja.

De confirmar-se aquest pronòstic no podem estar contents. La manca de precipitació primaveral, previ a l’estació contundent estival al món mediterrani, no és gens bona per la vegetació i d’altres aspectes. L’evaporació en temps estival, la manca de precipitacions i la demanda més gran d’aigua esdevenen decisius en el patiment estival.

La irregularitat en les precipitacions en el món mediterrani és una característica intrínseca del nostre clima, però compte, ja que està augmentant aquesta irregularitat, aquesta manera més boja de comportar-se el temps. En definitiva, l’Escalfament Global accentua aquest element complicat de gestionar.

Feu clic per puntuar aquesta publicació
[Total:% total_count% mitjà:% mitjana%]

Share and Enjoy !

Shares
%d bloggers like this: