by Text: Júlia Solé/Clack
Fotos: Marina Rodríguez/Clack
“Li hem perdonat el ‘cumpleanys’ a la Rosalía, nosaltres també diem ‘hasta’”
Són les culpables del ‘Cada vegada que dius “tinc que” moren 15 filòlegs’, del ‘Jo també enyoro els accents diacrítics’ o de l’’Adopta un pronom feble’. Valentina Planas, filòloga, i Júlia Planas, dissenyadora gràfica, són les joves que hi ha darrere de La Incorrecta, una empresa de correcció lingüística i disseny gràfic nascuda l’any 2016 a Banyoles. Amb més de 29.500 seguidors a Instagram, aquestes germanes van començar a crear els seus característics missatges per donar-se a conèixer i han triomfat tant que n’han acabat fent marxandatge.
-Com va néixer la idea de formar La incorrecta i com ha anat evolucionant el projecte?
VALENTINA: Bé, jo estava estudiant un postgrau en correcció a Barcelona i veia una mica que no trobava feina del que havia estudiat -filologia catalana-. Vaig pensar a fer una empresa de correcció, però n’hi havia moltes… I tenia la Júlia que, a part de ser la meva germana, és dissenyadora gràfica, i vaig pensar: “Si haig de fer alguna cosa, ha de ser diferent, que em representi i que m’hi senti molt identificada”; donar una mica la volta als projectes que ja hi havia. Li vaig dir a la Júlia, la vaig “enganyar” i em va dir que sí i vam crear tot això: la Incorrecta. Vam fer aquestes frases i publicacions per donar-nos a conèixer com a empresa de correcció i ha acabat sent moltes més coses: som empresa de comunicació, hi ha la part de disseny gràfic… i hem acabat fent productes i venent el nostre propi marxandatge. I ja veurem com acabem!
-Quin impacte han tingut les xarxes socials en el vostre negoci? Us ha sorprès l’èxit que està tenint La incorrecta?
V: Si, al principi no ens ho crèiem. Però es va començar a compartir la imatge de: “Cada vegada que dius “tinc que” moren 15 filòlegs” al Facebook i arran de totes aquestes comparticions es va anar fent gran i vam anar guanyant seguidors.
I a l’Instagram igual, tot molt ràpid. A les xarxes socials sempre intentem que la gent interactuï d’alguna manera: “ei, etiqueta l’amic que diu se m’ha caigut”, “ei, quin és el teu insult preferit en català Jo a vegades flipo molt , perquè clar, estem arribant a molta gent. I l’altre dia la Júlia, per exemple: vas a treballar i et trobes dues persones amb dues samarretes que has pensat tu, que has estampat tu, que has planxat tu. O amics que t’envien una foto a no sé on… de “mira una bossa” i clar, si que en som conscients perquè fem els enviaments i veiem el volum que surt d’aquí però després quan ho veus fa molta il·lusió.
J: Clar, perquè toques una cosa que és el català, que si ets catalanoparlant t’arriba i et toca. .
Parlem prou bé el català? És un problema?
V: Jo crec que cada vegada el parlem pitjor. És un problema? Si, perquè llengua és identitat, identitat és cultura, i és una roda que pot ser gegant. Un dels problemes més grans que tenim, per exemple, és la substitució. Hi ha molts barbarismes integradíssims a la nostra llengua; o l’absència de pronoms febles. Clar, aquestes cosetes, acaben no sent cosetes; acaben sent fets lingüístics prou importants com per estudiar-los. Acabaran sent un problema; no només en la qualitat de la llengua sinó també en la quantitat de catalanoparlants.
No obstant, a les xarxes socials vau “perdonar” el cumpleanys a la Rosalia.
V: Sí, sí que li hem perdonat perquè aquest debat és metalingüístic ja, o meta-ortogràfic; va una mica més enllà de si cumpleanys és un barbarisme o no; el tema principal aquí és: cantem en català? I hi canta, la Rosalia! Doncs que digui cumpleanys. Nosaltres agafem un barbarisme o algun error gramatical comú i en fem una frase perquè siguem conscients que allò està mal dit. Això no vol dir que a nosaltres, en la intimitat, no se’ns escapi un vale, o un bueno, o un pues; però que en siguem conscients i que hi hagi tota aquesta gent que ens segueix, que ho comparteix i que, al final, riu amb nosaltres vol dir que hi ha gent preocupada per la salut i per la qüestió de la llengua a Catalunya.
– Quin paper creieu que tenen les xarxes socials i l’argot juvenil en la salut de la llengua?
V: Hem de mirar què consumeixen els joves catalanoparlants a la xarxa: Youtube, Instagram… Instagram no podem fer-lo servir en català, per exemple. O el Trip Advisor; per què no podem fer una ressenya en català? Tenim drets lingüístics; doncs demanem-los, no? És a dir, al final necessitem normalització lingüística; que ens pensem que la tenim però jo crec que encara ens queda… jo crec que el tenim, un complex d’inferioritat. Ens estem justificant sempre per parlar en català o per demanar aquestes petites coses quotidianes (o no tan petites) en català. O els famosos influencers; ostres, per què sempre opten per el castellà? O per què moltes de les noves marques catalanes sempre la llengua de comunicació ha de ser el castellà? Tenim aquesta falsa percepció que si ho fem en castellà tindrem molta més repercussió. És veritat que pots arribar a més gent, sí, però escolta; fes-ho en català i després ja ho traduiràs en castellà i en anglès. I en francès si vols. Jo penso que fent aquestes petites coses ja milloraríem molt la visibilització del català; el català a la xarxa seria un altaveu per la llengua.
– Confesseu: quin barbarisme no podeu evitar?
V: És que el que dic jo és molt fort, eh… Jo dic hasta. I ho dic conscientment i m’agrada dir-ho. I això és un problema perquè clar, amb els amics i això: “Has dit hasta!”. Ja… culpable. Si, hasta… I “bueno” també ho dic bastant. Tu [li diu a la Júlia] el pues, el pos, el bueno i el vale. Sí, sí, ho fem, ho fem [riuen].
