by 
Per Entrevista: Susanna Tortosa i Tudela
Fotos: Ana Mas i Rosa Rovira / AMIC
Dolors Puig-Alsina és escriptora de vocació i viu a pagès. Ha publicat el seu primer llibre Cartes d’amor encadenades (Airda, maig 2014) gràcies al micromecenatge de www.llibresamida.com i manté un bloc a Internet amb més de mil visites mensuals.
Dolors, com va sorgir la teva vocació per l’escriptura?
A mi sempre m’ha agradat escriure. Als tretze anys vaig començar a escriure un diari personal i sovint encara hi escric. Fa un parell d’anys, un amic que es dedica a la literatura em va suggerir fer un bloc a Internet i des de llavors que no he deixat de penjar contes per a adults. El bloc es diu: www.contescruixents.cat i tinc un reguitzell de seguidors fidels que m’esperonen a continuar, rebo més de mil visites mensuals. Això em fa molt feliç!
Com compagines la vida en una granja amb l’escriptura?
Com puc!! La meva feina és cíclica i es repeteix: tinc dues setmanes de molta feina a jornada completa i després dues setmanes de manteniment, llavors aprofito les estones lliures i escric.
Cartes d’amor encadenades és el teu primer llibre. La idea d’encadenar les cartes la tenies clara des del principi?
La veritat és que vaig escriure cartes per enviar-les a un concurs i en vaig fer tantes que vaig pensar que potser les podria encadenar. En va sortir un llibre on cada carta va encadenada amb la següent i prové de l’anterior ja que el receptor pensa en una altra persona que també creu que es mereix una carta d’amor i li escriu.
Què creus que ens aportarà la lectura del teu llibre?
Crec que el meu llibre mostra com una persona pot viure alhora diferents relacions d’amor però moltes vegades no en som conscients. El fet de rebre una carta d’amor et fa plantejar temes emocionals que podem tenir pendents amb persones del nostre entorn.
Reconeixes tenir un esperit romàntic?
Suposo que sí. Per mi els sentiments són el més important de la meva vida i despertar-ne en els altres és quelcom meravellós.
Creus que les cartes tradicionals tenen més valor que els correus electrònics, els WhatsApp, els Messenger…?
La importància de rebre una carta escrita a mà està en el temps en què aquella persona ha dedicat a pensar i a buscar les paraules adequades per plasmar els seus sentiments en aquell paper. Conté la pausa, la reflexió i el plantejament de tot el què sents. No porta confusió i el propòsit es palpa des de la primera frase. Està feta amb plena i total consciència.
Això és impensable en missatges actuals on prima la immediatesa i la improvisació i no tenim cap pista del to si no va acompanyat de l’emoticona de guàrdia.
Per què vas optar pel micromecenatge?
Em va semblar una opció vàlida per a una autora desconeguda com jo.
Com et va anar la campanya?
Força bé. Hi va haver moments de nervis perquè quaranta dies eren molts dies i les aportacions van anar caient amb comptagotes. Vam fer diferents actes: representacions de les cartes per un grup de teatre, incursions al carrer, sortir a premsa, ràdio i televisions locals… De tot, vaja. I gràcies a moltes persones que van creure en aquest llibre el van fer possible.
Què n’has tret de l’experiència?
De tot se n’aprèn… Hi van haver sorpreses positives i negatives. Jo em quedo amb les positives que són de la gent que ha cregut que aquest llibre valia la pena.
Com va anar la presentació del llibre?
La veritat és que el dia de la presentació i l’entrega del llibre als meus mecenes va ser un dels dies més emotius de la meva vida!
Tens algun altre projecte actiu o un nou llibre per publicar a curt termini?
Sempre tinc projectes sobre la taula, el que em falta és temps per dedicar-m’hi. L’escriptura només és una vocació, és complicat estar també per la meva feina i la meva família. Intento compatibilitzar-ho i, a vegades, me’n surto i tot!
Felicitats i moltes gràcies!
