by El gran foc va afectar el bages ,Bergueda i el Montserrati.
El 4 de juliol de 1994 va ser un dia tràgic. Aquell dia es van declarar més de cent incendis forestals des de l’Alt Empordà fins a la Vall d’Albaida. En menys d’una setmana, es van cremar més de cent mil hectàrees de bosc i matolls als Països Catalans, van morir disset persones i les pèrdues econòmiques van superar els 75.000 milions de pessetes. Per una vegada, el País Valencià i Catalunya van estar ben units: units en la catàstrofe.
Un estiu ressec, un vent de ponent incontrolable, uns boscos bruts i abandonats, unes línies elèctriques poc cuidades, alguns provocadors, tot plegat va desencadenar el drama. Les dotacions de bombers i els sofisticats mitjans tècnics van ser insuficients per contenir l’avenç dels focs. L’esforç de milers de voluntaris va ser impressionant però mancat d’organització i mitjans.
La primera tragèdia va arribar el 4 de juliol. Tres joves van morir calcinats a Catalunya quan es refugiaven d’un foc forestal a les coves del Salnitre de Collbató. Hi havia una vintena de focs descontrolats que van cremar més de 10.000 hectàrees. El dispositiu antiincendis es va demostrar impotent per aturar els focs. En els més importants, el del Berguedà i del Bages, dos avis van morir a Casserres a la seva masia envoltats per les flames el 5 d’aquest mes. Els ciutadans, els Ajuntaments i els partits polítics de l’oposició, van criticar aferrissadament la manca de mitjans i de coordinació, i van demanar responsabilitats davant la tragèdia. Tothom mirava cap a la Generalitat, que responia, impotent, que no tenia més mitjans per controlar la gran onada d’incendis.
En poc més de 24 hores, s’havien cremat més de 30.000 hectàrees. En cinc dies, es van haver d’evacuar més de 6.500 persones. El 18 de juliol, els perits judicials van certificar que l’incendi que s’havia declarat el 4 de juliol al Berguedà, havia estat originat per la caiguda d’espurnes d’una línia elèctrica. El foc va devorar el pulmó de Catalunya. Les comarques del Berguedà i el Bages, van perdre més del 50 per cent de la superfície dels seus boscos. El 7 de juliol, els consellers Maria Eugènia Cuenca i Francesc Xavier Marimon, van anunciar que compareixerien davant el Parlament a petició pròpia.
Durant aquests dies de desconcert i lluita impotent, no van faltar els qui s’aprofitarien de la desgràcia aliena. Uns estafadors van recórrer les comarques afectades pels incendis demanant diners per a una suposada associació de bombers. Aquesta associació, que denominaven Unió de Bombers de Catalunya, era inexistent. La Guàrdia Civil va aconseguir detenir un implicat i alertar de l’estafa els ciutadans.
Després de cinc dies d’intensa lluita contra les flames a les comarques del Bages i el Berguedà, el 8 de juliol es van considerar controlats els incendis. Els Consells de les dues comarques van demanar la declaració de zona catastròfica.
Article i Fotografies extretes de : Anuari .Cat
