La pandèmia va capgirar la vida de tothom, però per al Francesc Roca, veí de Castellbell i el Vilar, el confinament de l’any 2020 va esdevenir el punt de partida d’una passió que avui dia atrau visitants d’arreu de Catalunya. El que va començar com un entreteniment a casa s’ha transformat en un projecte minuciós de recuperació del patrimoni històric local a través del maquetisme a escala. «Al moment de la pandèmia, com és natural, no podia sortir de casa i vaig començar a fer maquetes», recorda el creador, qui afegeix que els seus inicis van ser lligats a un kit comercial fins que va agafar el tomb a la fusta i als materials.
Després d’adquirir aquesta destresa inicial, el Francesc va fer el salt a la creació pròpia fixant-se en els paisatges i el patrimoni més emblemàtics de Castellbell i el Vilar, una tasca que de seguida el va atrapar: «Llavors vaig començar fent el pont de la Riera de la Bauma i em va començar a sentir bé. Em vaig anar animant i vaig començar fent tot el que és el recorregut del camí del cremallera».
Peces úniques i automatitzades
La rèplica de l’església de Santa Maria del Vilar és, sens dubte, una de les obres més complexes d’aquest fons artesanal. Per elaborar-la, el Francesc va haver de prendre mides directament a l’edifici per dissenyar el xassís i tota l’estructura des de zero. L’espectacularitat de la peça no es limita a l’exterior, sinó que reprodueix l’interior de la nau amb tot detall i compta amb un sistema mecànic propi. «L’església de dalt del Vilar no tan sols té la part exterior, sinó que també té la part interior, que és magnífica. Una vegada la vaig tenir feta, la vaig automatitzar: es pot obrir i mirar-la per tot arreu», detalla amb orgull.
Una altra de les peces destacades és la masia de Viladoms de Dalt. En aquest cas, la manca de plànols es va suplir amb fotografies, records propis i les informacions aportades pel veí Marcel·lí Puigdellivol. Curiosament, tot i la seva dificultat, aquesta va ser la maqueta que va enllestir més ràpidament —en un parell de mesos—, mentre que per a les altres estructures grans ha arribat a necessitar entre un any i mig i dos anys de feina constant.
El propòsit de futur d’aquest artesà és continuar ampliant la col·lecció per salvaguardar la memòria gràfica de la zona. «Tinc la intenció de fer coses i masies del poble; algunes que han desaparegut i algunes que existeixen, però amb la idea d’intentar fer-les com eren al començament, no com són ara», assenyala.
Un èxit de visites que supera el miler de persones
L’exposició d’aquestes obres ha esdevingut un autèntic reclam cultural i turístic que coincideix amb la consolidació de les obertures dominicals de l’església del Vilar (de deu del matí a una del migdia). De fet, el projecte tot just acaba de complir el seu primer any de recorregut de cara al públic amb un balanç molt positiu: «La gent ve principalment per visitar l’església, que és el que impacta més de l’exterior, i llavors entren aquí dintre i es troben amb la sorpresa que troben la maqueta i la història de tot el que es feia aquí. Com a gent, portem més d’un miler de persones».
Mentre que els veïns de Castellbell i el Vilar ja coneixien aquestes joies gràcies a les passades Festes Majors o a actes com la inauguració dels vitralls de l’església, el gruix de visitants actual és de fora de la comarca de catalunya i de didferents punts de l’ estat espanyol i del món, fruit del ressò digital. «Ha vingut gent de fora del poble, de Catalunya, perquè ho han vist a les xarxes socials. Barcelona, Manresa, Rubí… ve gent d’arreu i això, agrada molt», afirma en Francesc, qui recentment també va rebre els alumnes de l’institut local, per transmetre’ls aquest llegat.
Més enllà del valor estètic de la fusta i el modelisme, aquesta exposició s’ha consolidat com un espai de divulgació que pretén «reflectir la història de Castellbell i el Vilar amb el que hi havia, el que hi ha i el que hi pot haver-hi, explicant el començament de l’industrialització, les colònies, el cremallera i tota l’arribada del progrés al poble».
