Fotos : Gencat

El Govern de la Generalitat de Catalunya, les Diputacions de Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona, l’Associació Catalana de Municipis, la Federació de Municipis de Catalunya en reunió celebrada al Palau de la Generalitat, el 3 de març de 2014, han acordat subscriure el següent
POSICIONAMENT
La Llei 27/2013, de 27 de desembre, de racionalització i sostenibilitat de l’administració local (LRSAL), ha entrat en vigor el 31 de desembre de 2013. És una Llei que modifica especialment la Llei de bases de règim local i el Text refós de la Llei reguladora de les hisendes locals, i vulnera diferents articles de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, de la Constitució Espanyola, i de la Carta Europea d’Autonomia Local, segons el dictamen8/2014 de 27 de febrer del Consell de Garanties Estatutàries de Catalunya. Tots els signants d’aquest document manifesten el seu rebuig a aquesta Llei d’acord amb les següents consideracions:
1. La LRSAL suposa una laminació del principi d’autonomia local que tant la Carta Europea d’Autonomia Local (CEAL) com la Constitució Espanyola i l’Estatut d’Autonomia de Catalunya garanteixen a tots els ens locals de base territorial. En contra dels processos de reforma iniciats a Europa, orientats a redefinir una planta local amb competències municipals reforçades, d’acord amb la CEAL, la LRSAL s’allunya d’aquest principi, reduint les competències locals, i afectant el principi de subsidiarietat.
2. Aquesta reforma local vulnera les competències exclusives en matèria de règim ocal de Catalunya, reconegudes a l’estatut d’autonomia. La Llei envaeix clarament les competències de la Generalitat sobre organització territorial sobre règim local, ignorant que la organització territorial prevista a l’Estatut és la de municipis, comarques i vegueries.
3. La LRSAL pretén sotmetre la viabilitat del conjunt dels serveis públics locals a criteris purament economicistes sense tenir en compte la qualitat i l’eficiència que han de satisfer les necessitats dels ciutadans i ciutadanes de Catalunya.
4. Tot i l’escassa influència del subsector públic local en els nivells d’endeutament, volum de despesa i de dèficit del conjunt del sector públic, la LRSAL ha abordat una profunda modificació de la normativa bàsica de règim local, fortament recentralitzadora que devalua el principi d’autonomia local i de subsidiarietat, amb la falsa pretensió de sanejar el nivell d’administració pública més eficient en aquests moments.
5. La LRSAL trasllada les competències de salut, educació i serveis socials, entred’altres, a la comunitat autònoma, posant en risc l’eficàcia i qualitat de l’actual prestació dels serveis municipals. La CEAL estableix que els ens locals són un dels principals fonaments de la democràcia ja que és en aquest nivell territorial en el que el dret de la ciutadania a participar en les polítiques públiques pot ser exercit més directament. L’autonomia local no està renyida amb una administració eficaç sinó tot el contrari, a més d’eficàcia s’hi afegeix proximitat a l’hora d’afrontar els problemes de la ciutadania i administrar solucions.
6. LRSAL afecta directament la distribució competencial prevista a l’Estatut d’Autonomia de Catalunya. LRSAL trenca el fràgil equilibri constitucional del bloc competencial estatal i autonòmic. Aquest desequilibri atempta directament a la ja castigada sostenibilitat financera de les comunitats autònomes.
7. LRSAL vulnera, en qualsevol cas, el sistema institucional propi establert en l’Estatut d’Autonomia de Catalunya imposant, per una banda, la gestió supramunicipal dels serveis públics en mans de la diputació provincial per sobre del reconeixement que pugui decidir Catalunya en altres institucions, com la comarca, prestadora tradicional de serveis als ciutadans, i, per altra banda, eliminant la virtualitat territorial local de les entitats municipals descentralitzades.
8. La LRSAL obliga a un canvi de model institucional i organitzatiu de la institució provincial. De forma irreflexiva i sense dotar dels instruments tècnics, personals i financers necessaris, atribueix a les diputacions la prestació de serveis supramunicipals sense garantir que aquests es gestionin de manera eficient atenent, a més, a la manca d’experiència com a proveïdora de serveis als ciutadans i l’allunyament de la institució a la ciutadania. La nova formulació de la LRSAL debilita la institució amb legitimitat democràtica directa (el municipi) i enforteix una institució amb democràcia política indirecta (província). Aquest canvi de model en cap cas s’han promogut des de les Diputacions catalanes, la finalitat de les quals és la defensa del país des del municipalisme.
9. LRSAL s’extralimita en la seva naturalesa atemptant contra l’autonomia local fins al punt de poder eliminar, de facto, la identitat pròpia d’un municipi, que és un ens territorial bàsic consagrat en la Constitució, en els casos que la corporació local, puntualment, incompleixi objectius de dèficit, deute o regla de despesa amb l’obligació d’aprovar plans econòmics-financers que incorporen mesures desproporcionades i escassament meditades, donant solucions estructurals (o existencials) per a problemes conjunturals.
10. Davant la vulneració de diferents preceptes, que atempten l’autonomia local i les competències pròpies de la Generalitat, tots els signants rebutgen enèrgicament aquesta Llei manifestant-ne la seva oposició i comprometent-se a recolzar els recursos d’inconstitucionalitat que es puguin presentar tant pel Govern de la Generalitat com per la totalitat de les institucions locals del país.

Hi ha diners per mantenir guerres, però no hi han diners per serveis bàsics com ara clavaguerams i altres…, i se ens diu; es clar que com és privat…quant la obligació de un govern/estat/autonomía es facilitar aquest servei amb un % ha càrrec del herrari públic. I es clar, tots aquells que varen fer un gran negoci amb la venda de parceles, no res, aquestos que?
Només es un exemple com molts altres.
Ara algú dirà que es competència de les autonomías uns altres dirán del estat, uns altres dirán…, però si els politics no reben els diners o les eines per poder fer …/cumplir amb programes…financiar xq agafen les competències? I les autonomies en el fons no són també part del estat? La cosa es que finalment els que perdem som els “ciutadans” mentrestant ells gaudeixen de bons serveis… Aixis qui o quin diputat defensa els drets/necessitats del ciutadà? Algun/s bocamoll a els diferents parlaments?